Estàtua de Calderón de la Barca. Plaça de Santa Anna. Madrid. Fotografia de (c) Mariola DCA.
Avui 25 de maig es compleix un nou aniversari de la mort a Madrid del senyor Pedro Calderón de la Barca en 1681, el poeta i dramaturg potser més important, al costat de Lope de Vega, del nostre Segle d'Or. Algunes de les seves obres més famoses són La vida és somni, L'alcalde de Zalamea, El gran teatre de món, o La dama follet. Avui, en record a la seva memòria, destaco 20 frases dels seus textos i el fragment d'un poema, Elogi a l'silenci.
20 frases
-
Però l'honor és patrimoni de l'ànima i l'ànima només és de Déu.
- La fortuna no es venç amb injustícia i venjança, perquè abans s'incita més.
- Mort d'amor són la gelosia, que no perdonen a ningú, ni per humil li deixen, ni el respecten per greu.
- De el més bell clavell, pompa d'un jardí amè, l'àspid treu verí, l'oficiosa abella mel.
- Sempre que odi i amor competeixen, és l'amor el que venç.
- Tant por tinc, que encara per fugir valor no tinc.
- Per temperar el dany, consell muda el prudent.
- La majestat i la grandesa no està en ser un senyor, sinó en què per tal li tinguin.
- ¿I tenint jo més ànima, tinc menys llibertat?
- No li donis mai consells a què et demani diners.
- Qui estima sense sentiment, sonar fa l'instrument, però no que sona bé.
- Raó, raó, fins quan l'amor t'ha de vèncer?
- En els extrems de l'fat no hi ha home tan desgraciat que no tingui un envejós; ni hi ha home tan venturós que no tingui un envejat.
- La intenció fa el greuge.
- Qui no sap estimar, sigui marbre no dona. A la que em vol, vull. A la qual m'oblida, oblit.
- Enganyant el dia d'avui i esperant el de demà.
- La mort sempre és primerenca i no perdona cap.
- De mals a béns diuen que es passa fàcilment; però de mals a mals, dic jo que és més freqüent.
- Encara que sol la memòria morir a les mans de el temps, també sol reviure a vista dels objectes, majorment quan són per dolor seus acords.
- És parentiu sense sang una amistat veritable.
Elogi de l'silenci (fragment)
És el silenci un reservat arxiu,
on la discreció té el seu seient;
moderació de l'ànim, que altiu
es arrossegués sense ell de el pensament;
manyós ardit de el menys discursiu,
i del més discursiu enteniment:
doncs a ningú va pesar d'haver callat,
ia molts els va pesar d'haver parlat.
És contra el més colèric enemic
el més temperat fre de la ira,
de la passió el més legal testimoni,
doncs diu més que el que parla el que sospira;
de la veritat tan familiar amic,
que a la simulació de la mentida
es destenyeix la pell, ja que com, errant,
mentir la llengua, desmentir el semblant.
És quietud de l'esperit divina,
a qui el món contrastar no va poder;
de la modèstia imatge peregrina,
que una mà dóna a l'llavi, una altra a l'escut.
De tot el que sacrificis va veure la indigna
adoració el peix, animal mut,
prohibit va ser que a llum de sacrifici,
encara no estragó a aquesta virtut el vici.
I si de parlar i de callar li van donar
temps a què més la perfecció cobdícia,
va ser perquè a cor àrbitre van fer
de la seva sinceritat o la seva malícia.
No perquè de el silenci no van creure
ser el culte major de la justícia,
doncs si a Déu en les seves obres reverencio,
l'idioma de Déu és el silenci.
Digui-ho el cel en el primer dia
que el poder de l'Criador manifestava,
doncs en el cel gran silenci hi havia,
mentre Miguel amb el drac bregava.
La terra, doncs, la nit gelada i freda
que humà la va adorar, en silenci era,
i ja per àrbitre va ser de pau i guerra:
el que la van estimar diguin cel i terra.
L'escola de Pitàgores cinc anys
només demolició de callar donava;
la Tebaida, en els seus assenyats desenganys
a callar solament s'ajuntava;
doncs si a propis filòsofs ia estranys
retòric el silenci adoctrinava,
¿Què Gimnàs es orló de més llorers
que el que van cursar fidels i no fidels?