Fotografia: web de Paula Gallego.
Paula Gallego, a més d'escriptora, és mestra i filòloga i porta ja publicades unes quantes novel·les amb editorales com Kiwi, Escarlata i Planeta. Entre els seus títols estan Vidre, la guerrera maragda, que va ser finalista al Premi Ateneu de Novel·la Jove de Sevilla, 13 hores a Viena, 3 nits a Oslo, Un dia d'hivern, 7 setmanes a París, Respira, Una tempesta de foc. L'última és La tinta que ens uneix, que ha llançat aquest any. Li agraeixo molt el seu temps i amabilitat per aquesta entrevista que m'ha concedit.
Paula Gallego - Entrevista
- ACTUALIDAD LITERATURA: La tinta que ens uneix és la teva última novel·la. Què ens comptes en ella i com va sorgir la idea?
PAULA GALLEC: La tinta que ens uneix és una novel·la que parla d'esperança, de la família i de l'amor en totes les seves formes: L'amor pels amics i la família que triem, l'amor per un mateix i l'amor a la llibertat. La seva història va sorgir amb Hasret. Ella va ser la primera que va aparèixer al meu cap, disposada a parlar amb força. Després van arribar Anik i Kael i amb ells tota la resta. Tot encaixava a la perfecció: els esdeveniments històrics reals, les dates, les petites coincidències ... Aquesta història hi era perquè jo l'escrivís.
- A EL: Recordes el primer llibre que vas llegir? I la primera història que vas escriure?
PG: No va ser el primer que vaig llegir, però sí el primer que em va fer entrar de ple en el món de la lectura: Memòries d'Idhún. Les primeres històries que vaig escriure van ser contes; i la primera novel·la pròpiament dita va ser una història de fantasia que autopubliqué als 17 anys.
- A EL: ¿Un escriptor de capçalera? Pots escollir més d'un i de totes les èpoques.
PG: Vaig a dir a Leigh Bardugo, Holly Black i Sarah J. Maas.
- A EL: Quin personatge d'un llibre t'hauria agradat conèixer i crear?
PG: Jude de El príncep cruel. Em sembla un personatge molt ben desenvolupat, interessant, amb mil arestes diferents. Sens dubte, és un dels meus personatges literaris favorits i m'encantaria poder conèixer-la.
- A EL: Alguna mania o costum especial a l'hora d'escriure o llegir?
PG: Llegeixo pels matins i escric a les nits. M'agrada escriure quan he acabat la resta de les meves obligacions, com un premi.
- A EL: ¿I el teu lloc i moment preferit per fer-ho?
PG: El meu lloc preferit per llegir és a la sala, Al costat de la meva llibreria i els meus tauletes amb plantes i llibres. Per escriure m'agrada estar a meu despatx, Amb els meus suros plens d'idees, el meu escriptori abarrotat, els meus llibres a les prestatgeries i la gata adormida al meu costat.
- A EL: Hi ha altres gèneres que t'agradin?
PG: El meu gènere preferit, tant per llegir com per escriure, és la fantasia. També gaudeixo molt la ciència ficció. Crec que aquests són els tres subgèneres que més m'agraden: ambientació històrica, fantasia i ciència ficció.
- A EL: Què estàs llegint ara? I escrivint?
PG: Estic acabant de llegir Reina de res d'Holly Black, i ara mateix em dedico a polir la segona i última part de la bilogia de l' sospir Negre; la continuació de Una tempesta de foc.
- A EL: Com creus que està el panorama editorial per tants autors com volen publicar?
PG: Crec que és un món que exigeix molta feina i esforç, I també grans quantitats de sort. No obstant això, gràcies a les editorials emergents, cada vegada hi ha més possibilitats de publicar un llibre. El mercat és més gran del que era fa unes dècades.
- A EL: Et està sent difícil el moment de crisi que estem vivint o podràs quedar-te amb alguna cosa positiva per a històries futures?
PG: Penso que tot el que vivim ens pot ajudar d'alguna manera, però no m'agradaria banalitzar una cosa que ha fet patir a tantes persones. De moment, cal resistir, Seguir endavant i esperar que tot millori.