Fernando d'el Álamo contesta les preguntes d'aquesta entrevista amb la mateixa concisió (i voluntat explicativa) amb què afronta la tasca de redactar les entrades del seu bloc. Històries de la ciència és una pàgina web de capçalera per als aficionats a les curiositats, les biografies i les anècdotes relacionades amb l'àmbit científic. Dels textos aquí recollits al llarg de el temps va néixer el juliol de 2008 el llibre homònim, autoeditat.
El temps que ha passat des de llavors és més que suficient perquè l'autor parli amb prou perspectiva sobre l'autoedició, i també sobre la relació dels blocs amb el llibre imprès, les motivacions personals que el porten a realitzar el seu treball o les raons que per les que algú de ciències decideix endinsar-se en la divulgació.
Què el va portar a començar a escriure sobre ciència?
És un tema que sempre m'ha apassionat. Ja de jove m'encantava parlar d'aquests temes amb els amics. Alguns reien dient que m'agradaven les coses rares, però hi havia altres que feien més preguntes. El bloc no és més que un reflex d'aquesta passió: parlar del tema de què sempre més m'ha agradat parlar.
Seria incapaç d'escriure sobre un altre tema.
Foto d'Eduardo Izquierdo.
És sabut que la constància, en els blocs, no sempre és fàcil de mantenir. Per això val la pena parlar de motivacions. De la primera entrada fa ja molt de temps. Segueix escrivint per les mateixes raons que a l'començar?
Quan vaig començar a fer el blog només volia tenir un lloc on anotar curiositats de la ciència i dels seus personatges o que m'havien cridat l'atenció, bé per la seva ironia, el seu contingut, o perquè podia ensenyar-nos a veure com actuaven aquestes persones i la fortalesa del seu caràcter.
El bloc em va donar l'oportunitat de no només fer això, sinó llegir comentaris de molts lectors. Vaig conèixer persones que tenien inquietuds molt semblants a les meves i xavals joves que em escrivien correus dient-me que s'anaven a dedicar a estudiar ciència perquè el meu blog els havia acabat de convèncer. Vaig descobrir que motivava a persones a què busquessin més informació per si mateixes. Podia influir a la gent i fer que la ciència formés part de la seva vida. És una cosa que m'omple d'orgull i satisfacció.
Però també vaig conèixer persones que creuen realment que la Terra té 6000 anys o que afirmen floretes com que «La Teoria de l'Evolució és només una Teoria» o «que no està demostrada».
Això em va fer veure que la meva tasca no només és compartir el meu gust per la ciència, sinó divulgar-la a el màxim de les meves possibilitats. He d'aconseguir fer veure a aquelles persones que estan en un error o, al menys, que si no creuen estar-ho, sigui perquè així ho han deduït ells, no perquè altres s'ho hagin dit.
No vull que les persones creen per les bones allò que sentin o llegeixin. Ni tan sols el que jo els digui. Vull que llegeixin, aprenguin, que es familiaritzin amb la ciència, que coneguin els seus personatges, com actuaven i les seves motivacions i inquietuds, les seves discussions i debats, els seus disgustos, etc. I una vegada que tinguin tota aquesta informació al seu abast i que estiguin amarats de tot això; llavors que formin la seva pròpia opinió.
Així que avui faig el mateix que quan vaig començar, però per motius diferents.
¿Es considera un narrador o un divulgador? Encara que tal vegada no siguin termes incompatibles ...
Divulgador. No pretenc explicar els fets, sense més; sinó treure algun profit o idea d'això i aprofitar la circumstància per poder explicar qualsevol curiositat de ciència o de l'comportament humà dels homes de ciència.
Segons el prefaci del seu llibre Històries de la ciència, Explicar ciència és com estar enamorat: «vols explicar-ho a tothom» (citant Carl Sagan). ¿Històries de la Ciència és un llibre accessible a tothom? ¿Es pot explicar ciència sense fórmules ni complicades expressions?
Si més no, el llibre va amb aquesta intenció. Pretén que pugui ser llegit tant per una persona gairebé sense formació com per un llicenciat.
Crec que es pot explicar ciència amb un llenguatge accessible a tothom. Passa que per arribar a algunes conclusions a què ha arribat la ciència cal fer raonaments molt complexos. Aquests raonaments han de quedar per als especialistes. Però tots podem entendre les conseqüències a grans trets encara que no coneguem els detalls.
D'altra banda, també cal posar algunes fórmules. No crec que posar alguna fórmula sigui dolent per definició. El problema és que aquestes fórmules tenen un sentit, un significat i unes conseqüències, i molts no ho expliquen amb la claredat deguda. Cal arribar a un terme mig on tot tingui la seva aportació.
I la ciència? Qui pot explicar la ciència? Confesso que pregunto amb la intenció no d'alimentar el tòpic, sinó just en cas contrari, de conèixer de primera mà l'opinió d'algú en el treball interseccionen aquests dos blocs de coneixement: ¿s'és o de lletres, o de ciències?
No crec que hi hagi contradicció entre ciències i lletres. El que sí que hi ha és una mica de fòbia dels que estan en un bàndol cap als temes de l'altre bàndol i que la fòbia a la ciència està més acceptada socialment que la fòbia a les lletres. El que cal són bons divulgadors tant d'una banda com de l'altra. He conegut professors dolents tant de matemàtiques i de física com d'història i llengua.
Cal que hi hagi gent que expliqui les coses sense embuts i posant-se en la pell de què escolta.
La tendència a saltar d'el blog a el llibre sembla que va guanyant adeptes fins i tot entre els escriptors consolidats. Recentment es va saber que un compendi d'entrades d'el bloc de Saramago sortirà a la venda en paper. En aquest sentit cal preguntar: Imposen els blogs un registre, un estil, una manera d'escriure? Són substituts de el llibre imprès? Com afronta un autor la transició de l'bloc a el llibre?
Cal reconèixer que un bloc és un estil diferent d'el llibre habitual. No es pot escriure una novel·la en un bloc, llevat que sigui de petits capítols, però qualsevol bloc pot ser un llibre tard o d'hora. Crec que mai un blog substituirà un llibre imprès. A el menys, mentre els ordinadors no tinguin la mida d'un llibre.
Respecte a com ve el pas de l'bloc a el llibre, crec que és el pas natural en totes aquelles persones que escriuen un bloc el tema central no sigui d'opinió o d'actualitat. Els articles d'un bloc de ciència, història o curiositats no són una moda; vull dir que no tenen data de caducitat.
D'altra banda, els autors famosos com Saramago que escriuen un bloc no tenen problema a l'hora d'editar llibres. Escriguin el que escriguin, gairebé segur que tindran èxit. A el menys, de vendes.
Efectivament, els escriptors consolidats tenen moltes facilitats pel que fa als primerencs, també per a publicar. El seu llibre és autoeditat. Què el va portar a tal elecció?
El no haver de posar-me d'acord amb ningú, el no haver de buscar una altra persona perquè jutgés el que jo escrivia. Vaig fer un llibre i així volia que el veiés el lector, sense filtres ni canvis.
Té ISBN seu llibre? És una cosa molt problemàtic en relació amb l'autoedició?
Sí, el llibre té ISBN. És gratuït, encara que no està imprès en el mateix llibre (vaig aconseguir l'ISBN després que estigués ja publicat). No obstant això, tampoc vaig tenir problemes mentre no el vaig tenir. L'únic que té de dolent l'autoedició és que no es ven en llibreries.
Ha pensat en un segon llibre? ¿Optaria també per l'autoedició?
Sí, s'està gestant un segon llibre i segurament també optaré per l'autoedició. Crec que a les editorials no els interessa publicar cultura, sinó llibres que es venguin molt per obtenir com més beneficis millor.
Moltes gràcies, Fernando.
Ha estat un plaer.
Històries de la ciència es pot comprar a un preu de 15,71 euros a la llibreria virtual Lulu. Hi ha més informació a una entrada al bloc homònim.