¿On està Benito Pérez Galdós?

Retrat de Benito Pérez Galdós.

Els que tinguin fills entre 13 i 17 anys s'hauran adonat que Benito Pérez Galdós ha desaparegut de l'currículum escolar. Els alumnes ja no estudien la seva obra en l'assignatura de literatura i el seu nom, en el millor dels casos, simplement apareix un una llista d'escriptors importants.

Una cosa que xoca amb un passat no tan passat de la nostra història educativa. Hi va haver un temps en què tots els alumnes llegien per exemple algun dels llibres pertanyents als "Episodis nacionals".

L'aspirant a premi Nobel de la literatura no només va plasmar en la seva obra una crònica meravellosa d'uns fets passats sinó que, amb un estil literari cervantí i perfecte, crec unes novel·les realistes dignes de col·locar-lo entre els tres millors escriptors de la història de llengua espanyola.

De tota manera, ja ningú llegeix els seus llibres. Al meu entendre, aquesta circumstància deriva d'un intent d'evolució educativa feia una modernitat curricular. Modernitat aquesta, allunyada de l'contingut lectiu anteriorment desenvolupat a les escoles.

Aquesta reforma, necessària i positiva en molts aspectes causa de l'evolució de la nostra societat, ha comès el terrible atemptat d'obviar a Pérez Galdós. Ignorant causa de l'absurda concepció de la seva obra com una cosa ancorat en el passat o, encara pitjor, una mica nacionalista proper a el feixisme.

I dic això últim amb coneixement de causa ja que, en més d'una ocasió, molts "il·lustres" individus m'han establert un desgraciada teoria basant-se en que, durant els anys de franquisme, els «episodis nacionals" si que apareixien entre el temari de els alumnes i el seu estudi era pràcticament obligatori.

D'aquesta manera i com passa amb molts capítols de la història, s'està negant als joves d'aquest país l'existència d'un escriptor meravellós i d'una obra literària única. Incrementant, d'aquesta manera, la ignorància de la nostra societat i l'oblit de tot el que mereix ser respectat i valorat.

Així bé, tristament, Benito Pérez Galdós depèn de professor incomprès, arrogant i desarmat que, en un acte de bogeria sense precedents, decideix passar-se per on li ve en gana el temari de torn i, a manera de paladí de la literatura, s'enfronta a l'absurd oferint als seus alumnes el llibre "Girona", "Trafalgar", "Saragossa", "Miau" o l'obra mestra titulada "Fortunata y Jacinta".

Sorprenentment, aquesta és l'única possibilitat que a Espanya s'estudiï a l'escriptor canari. En definitiva,  XNUMX:XNUMX disbarat que sota el meu parer reflecteix, al costat de molts altres aspectes, el problema que presenta aquest país en qüestió educativa.