Ningú en aquesta terra
Ningú en aquesta terra és una novel·la policíaca escrita per l'autor barceloní Víctor de l'Arbre. L'obra va ser publicada per l'editorial Destino el 2023. A Espanya, la literatura cada cop es decanta més per un gènere al qual han començat a anomenar country noir. Aquest descriu una mena de novel·la negra ambientada en espais rurals, molt lluny del luxe i l'opulència de les grans capitals i la seva arquitectura tan ressaltant.
Els escenaris favorits per a l'Arbre i altres autors és el nord de la península ibèrica, especialment Galícia, que és, alhora, un dels paisatges on se situa aquesta novel·la. Aquesta és una terra en penombres, il·luminada tan sols per alguns fanals. Aquí tots es coneixen, estan al corrent dels seus errors, dels seus pecats, dels secrets més profunds guardats sota les pedres i els carrerons.
Sinopsi de Ningú en aquesta terra
La curta bretxa entre la llum i la foscor
Moltes vegades, els somnis més bonics llisquen fins a convertir-se en malsons, dels quals és molt difícil escapar. Trenta anys enrere, Julián Leal va haver de deixar en el passat la seva Galícia natal a causa d'un error terrible comès per la família.
Més tard, ja d'adult, va construir una carrera d'èxit a la policia de Barcelona. Tot i això, els últims temps li són desfavorables: el protagonista ha estat diagnosticat amb un càncer incurable, ia més, se l'acusa d'un crim que no va cometre.
La història transcorre al llarg de dues línies temporals diferents, entre la dècada dels 70 i l'actualitat. Així mateix, els escenaris on el narrador trasllada el lector són molt diferents: un reposa a les grans esferes de Barcelona i el seu poder, i l'altre, a la costa de Galícia.
En els nostres dies, Julián Leal està citat a judici per haver copejat un abusador de menors fins a deixar-lo gairebé mort. Després de prendre un temps per visitar el poble on va néixer, comencen a aparèixer una sèrie de cadàvers que podrien estar relacionats amb ell.
Un ajustament de comptes amb present i el passat
Després d'assabentar-se dels recents crims, el superior de Julián Leal decideix imputar-li la culpa per venjar-se per picabaralles que van tenir temps enrere. Sense voler, però ja sense cap sortida, el protagonista i la seva companya Virgínia es veuen obligats a participar en una investigació summament perillosa i profunda. Aquesta els portarà a comprendre que el mal es troba a l'aguait, i que, si no tenen cura, fins i tot els seus éssers estimats acabaran ferits.
Una història sobre l'antiga batalla
Encara que aquesta no és una novel·la de superherois, el protagonista té el cor d'un. Tot i amb la seva mala salut, Julián Leal segueix arriscant la seva vida cada dia per protegir aquells que no tenen veu.
Tot i el que pugui semblar, el personatge principal no és un home perfecte, sinó un humà amb defectes i pors a qui queda molt poc temps de vida. Alhora, aquest subjecte s'ha d'enfrontar a la més antiga de les batalles: el bé contra el mal.
Quina baralla pot ser més digna que aquesta?, probablement, cap. Mentre Julián i Virgínia s'acosten més al profund del conflicte, troben que tot està relacionat amb el món baix: el narcotràfic, el contraban, l'abús de poder per part dels alts comandaments, l'apetència de ser superior…
Sona com un escenari vell i conegut?: ho és. Potser aquesta és la veritat més incòmoda de totes. Ningú en aquesta terra narra una història fictícia, però real.
El plantejament del veritable poder
Aquesta novel·la negra de Víctor de l'Arbre fa un simple però brillant assaig sobre el veritable significat del poder. En les paraules pròpies d'un dels personatges de l'obra:
“Els ignorants creuen que els poderosos ho són perquè tenen diners, i que la finalitat del poder és guanyar més diners encara. Però s'equivoquen, no entenen la veritable naturalesa del poder. (…) El poder no et dóna només diners, et dóna una cosa molt més important i útil: et dóna impunitat, et situa per sobre del bé i del mal”.
Amb aquesta frase, Víctor de l'Arbre desempolsa una cosa que, potser, tot sabem, com si estigués inscrit al nostre ADN col·lectiu, ja que ho hem vist i viscut al llarg de la història de la humanitat: un tauler d'escacs fet de gent, on només uns quants tenen les regnes sobre la resta. Ningú, realment, no té una llibertat real, més enllà del miratge d'independència que els poderosos pretenen que sentim perquè no fem soroll sobre això.
El prefaci d'un assassí
El lector sap immediatament que el protagonista no ha comès cap dels crims de què se l'acusa. A les primeres pàgines de la novel·la, l'autor ofereix un prefaci comptat pel veritable perpetrador.
Però, per què el dolent revelaria el crim al públic? Aquesta és una de les preguntes més interessants plantejades a l'obra. És a través d'ella on es revela que moltes vegades el mal no és intrínsec.
"No sóc jo qui hauria de contar aquesta història. Però sóc qui pot explicar-la. (…) Podria haver-se donat bé escriure i seria escriptor, cantar i seria cantant, o fer cendrers de fang i tenir contenta la meva mare, que els col·leccionava. Però mato gent per diners i hi he trobat la meva manera d'estar al món”, diu el narrador del prefaci.
Això obre una altra pregunta: què passa quan no hi ha més opcions que convertir-se en criminal per mantenir-se amb vida?
Sobre l'autor, Víctor de l'Arbre
Víctor de l'Arbre
Víctor de l'Arbre va néixer el 1968, a Barcelona Espanya. Durant la seva joventut va viure en extrema pobresa, amb els seus pares immigrants i els seus quatre germans. La família habitava el barri Torre Baró, a prop del qual l'autor va cursar estudis seminaristes. Més tard, va ingressar a la Universitat de Barcelona, on va estudiar Història. Posteriorment, va treballar com a funcionari a la Generalitat de Catalunya.
Malgrat els seus desavantatges econòmics econòmics, Víctor de l'Arbre va començar a fer-se conegut per les seves novel·les, amb les quals ha obtingut diversos premis al llarg dels anys. Alguns dels seus reconeixements més importants han estat el premi Fernando Lara (2008) i el premi Nadal (2016). La crítica espanyola ha elogiat la seva ploma diverses vegades, i els seus títols s'han traduït a dotzenes d'idiomes.
Altres llibres de Víctor de l'Arbre
- El pes dels morts (2006);
- L'abisme dels somnis (2008);
- La tristesa de l'samurai (2011);
- Respirar per la ferida (2013);
- Un milió de gotes (2014);
- La vespra de gairebé tot (2016);
- Per sobre de la pluja (2017);
- Abans dels anys terribles (2019);
- El fill de pare (2021).