Fotografia: Mayte Uceda, perfil de Twitter.
Mayte Uceda és asturiana. Va publicar la seva primera novel·la el 2013 que es va títol Los Angeles de La Torre, que va tenir èxit. Després ha publicat Un amor per Rebeca y Alícia i el teorema dels micos infinits. El guardià de la marea és el seu darrer títol publicat. En aquesta entrevista ens parla sobre ell i sobre diversos temes més. Us agraeixo molt el seu temps i amabilitat dedicats.
Mayte Uceda — Entrevista
- ACTUALIDAD LITERATURA: La teva darrera novel·la publicada porta per títol El guardià de la marea. Què ens comptes en ella i d'on va sorgir la idea?
MAYTE UCEDA: La idea va sorgir quan vaig descobrir el naufragi del transatlàntic espanyol Valbanera, ocorregut en aigües de Florida a 1919 i que representa la catàstrofe naval espanyola més gran en temps de pau. Van ser 488 víctimes entre tripulació i passatge, la majoria d'ells emigrants que buscaven una vida millor a Cuba. Em va sorprendre com n'era de desconegut aquest succés i vaig decidir que escriuria una novel·la en què el vaixell tingués especial protagonisme. Vaig voler donar a conèixer aquesta tragèdia, fer un homenatge a les víctimes mortals, un reconeixement que, institucionalment, no existeix.
- A EL: Et pots remuntar a aquest primer llibre que vas llegir? I la primera història que vas escriure?
MU: Recordo llegir en solitari un de Snoopy. És el primer que em ve a la memòria. Quan la meva lectura va millorar, em capbussava durant hores a la Enciclopèdia Bàsica per a joves, que tenia títols meravellosos com: Digues-me per què, Digues-me qui és, Digues-me on és, Digues-me com funciona...
El primer que vaig escriure van ser cançons. Vaig aprendre a tocar la guitarra als dotze anys i m'encantava crear les meves pròpies històries, una afició que vaig mantenir durant molts anys.
- A EL: ¿Un escriptor de capçalera? Pots escollir més d'un i de totes les èpoques.
MU: De Isabel Allende, per exemple, solc llegir tot el que escriu. Gaudeixo molt de la seva narrativa, tant és el que m'expliqui. Amb Zafó em passava el mateix. D'altra banda, sempre tinc a mà algun autor realista del segle XIX: Galdós, Pardo Bazán, Clarín, Flaubert, Balzac… M'ajuden a conèixer el nostre passat immediat ia comprendre la nostra societat actual.
- A EL: Quin personatge d'un llibre t'hauria agradat conèixer i crear?
MU: Adoro la fantasia i l'èpica, així que seria feliç asseient-me una estona al costat de Gandalf de El Senyor dels Anells, mentre fuma a la pipa. El món que va dissenyar Tolkien em fascina, i és clar que m'hauria agradat crear-lo.
- A EL: Alguna mania o costum especial a l'hora d'escriure o llegir?
MU: Puc llegir a qualsevol lloc menys a la platja. Sempre porto un llibre, però acabo mirant la mar. Em resulta molt difícil escriure amb música, no puc evitar prestar-li tota la meva atenció. El que no varia a la meva rutina diària és la companyia de la meva gata Mica i, des de fa dos mesos, d'una cadelleta anomenada Lina que em segueix a tot arreu.
- A EL: ¿I el teu lloc i moment preferit per fer-ho?
MU: Sóc mussol, m'encanta la nit per escriure, però necessito dormir certes hores per sentir-me bé, de manera que intento assemblar-me més a les gallines, matinar i retirar-me al capvespre. Tinc una golfes acollidora a casa meva. Allà és on em tanco amb llibres, llibretes, papers per tot arreu i les meves companyes de quatre potes.
- A EL: Hi ha altres gèneres que t'agradin?
MU: Tots. I no ho dic com una cosa positiva, al contrari. Amb els anys he comprovat que tenir gustos molt diversos et dispersa a totes les facetes.
- A EL: Què estàs llegint ara? I escrivint?
MU: Estic llegint La dolçor de l'aigua, de Nathan Harris. També estic escoltant a audiollibre Els ingrats, de Pedro Simón, totes dues molt recomanables, encara que em quedo amb Simón. Estic rematant la que serà la meva cinquena novel·la, però no puc explicar-vos res encara.
- A EL: Com creus que està el panorama editorial i què et va decidir a tu per intentar publicar?
MU: El panorama editorial està més viu que mai, al meu entendre. I viu no vol dir necessàriament sa. L'edició ha estat popularitzada. Abans, els canals de publicació eren rígids i pocs aspirants a escriptor hi tenien accés. Ara, amb el auge de l'autoedició, hi ha un ventall impressionant de potencials autors, alguns bons, altres dolents i molts regulers, però tots tenen la seva oportunitat. Després els lectors ja van segant el camp. Potser per això jo em vaig animar a saltar a l'arena: senzillament perquè ho podia fer.
No veig que el llibre digital substitueixi el físic com es temia fa uns anys. Ens agrada massa tocar-los, olorar-los i regalar-los.
- A EL: Et està sent difícil el moment de crisi que estem vivint o podràs quedar-te amb alguna cosa positiva per a històries futures?
MU: Les crisis són cícliques. Si mires només cent anys enrere i veus com vivia la gent, t'adones de com n'és d'afortunat per haver nascut en aquesta època. Una persona a principis del segle XX, arreu del món, vivia dins uns índexs de mortalitat que avui ens farien tremolar. L'esperança de vida, la mortalitat infantil d'aquells anys, les guerres, les epidèmies, la fam, com estava de poc desenvolupada la medicina i la indústria farmacèutica… Crec que no ens fem una idea. I no parlo de l'Edat Mitjana, parlo de l'època dels nostres avis i besavis. Som molt afortunats, almenys a la nostra part del món.
Quan va arribar la pandèmia jo em trobava en plenes galerades de El guardià de la marea, immersa a la Primera Guerra Mundial, a la devastadora pandèmia de grip espanyola, a la Segona Guerra Mundial ia tots aquests índexs aclaparadors que esmentava abans. I a nosaltres ens deien que l'únic que havíem de fer era quedar-nos a casa, amb la nostra tele, els nostres trastos electrònics, les nostres comoditats… Pensàvem que Occident seria feliç per sempre, però treuen el cap temps regirats. Veurem si estem preparats per afrontar-los.