Marta Quintín. Fotografia, cortesia de l´autora.
Marta Quintín és de Saragossa i ha treballat com periodista a l'Agència EFE ia la Cadena SER. També és columnista a El Periódico d'Aragó. Ha guanyat diverses vegades el premi Tomás Seral i Casas de relat curt. La seva primera novel·la va ser Digues-me una paraula i després va venir El color de la llum. El seu darrer títol és La clau de les estrelles. Li agraeixo molt aquesta entrevista on ens en parla i de diversos altres temes.
Marta Quintín — Entrevista
- ACTUALIDAD LITERATURA: La teva última novel·la es titula La clau de les estrelles. Què ens comptes en ella i d'on va sorgir la idea?
MARTA QUINTÍN: Conto una història sobre el desarrelament, sobre el que suposa perdre la teva llar, les arrels i la teva identitat. Un tema que és una constant, que manté plena vigència al llarg dels segles, com es pot veure en les dues línies temporals que entrellaça, separades per cinc-cents anys i que, tanmateix, tenen uns immensos paral·lelismes: l'expulsió dels sefardites de la península ibèrica el 1492 i la crisi econòmica del 2012, en què molta gent es va enfrontar a desnonaments, migracions forçoses…
Tot això solcat per lluites quotidianes i atemporals, com l'afany per trobar i conservar l'amor, els clarobscurs de l'amistat, la complexitat de les relacions familiars, els secrets de la sexualitat, el nostre pols diari amb la sort i el destí, i, en definitiva, la recerca incessant del nostre lloc al món.
Quan la gènesi de la novel·la, va sorgir en assabentar-me que molts dels sefardites, en marxar de les corones d'Aragó i de Castella, es van emportar les claus de casa seva, amb el convenciment que tard o d'hora tornarien. Caure en compte que l'ésser humà no pot renunciar a aquesta esperança, la del retorn, em va commoure al més profund, i vaig saber que havia de contar aquesta història.
- AL: Pots recordar alguna de les teves primeres lectures? I la primera història que vas escriure?
MQ: Hi ha constància, gravada en vídeo, que vaig començar a llegir fins i tot abans de saber fer-ho: amb dos anys ja passava les pàgines dels contes i m'anava inventant les històries sobre la marxa, en veu alta, a partir de les il·lustracions. Però, anècdota a part, recordo iniciar-me en la lectura amb els llibres de El vaixell de vapor, primer amb els de la col·lecció de tapes blaves i, més endavant, amb la taronja. També em vaig endinsar molt aviat en històries clàssiques de Dumas, Salgari, Stevenson, Conan Doyle…
Pel que fa a les meves primeres incursions a l'escriptura, vaig començar amb un poema sobre uns cavalls que acabaven lligats a un cavallets per haver-se acostat massa. I també amb un informe sobre la vida d'un paraigua amb què vaig guanyar el meu primer concurs literari, la qual cosa va suposar un pas molt important, fundacional, atès que em va insuflar confiança i ànims per seguir en això d'ajuntar lletres.
- A EL: ¿Un escriptor de capçalera? Pots escollir més d'un i de totes les èpoques.
MQ: M'han marcat especialment Gabriel García Márquez, Carmen Martín Gaite, Ana Maria Matute, Cristina Peri Rossi, Dostoievski...
- A EL: Quin personatge t'hauria agradat conèixer i crear?
MQ: Conèixer, a Ulisses. Crear, a la Maga.
- A EL: Alguna mania o costum especial a l'hora d'escriure o llegir?
MQ: La veritat és que m'adapto a fer ambdues coses en qualsevol circumstància. Si de cas, sobretot quan era més jove, en llegir em capbussava amb tanta intensitat en la història que grapejava i treia les pàgines de pur nervi, d'emoció a flor de pell. i els meus llibres acabaven amb les fulles ondulades i grisenques a l'alçada d'on posava els dits. Els que em veien, tan absorta i enardida, es partien de riure. Des de fora, havia de ser tot un espectacle.
- A EL: ¿I el teu lloc i moment preferit per fer-ho?
MQ: En el silenci del meu Casa, al sofà, quan tinc una estona lliure.
- AL: Quins gèneres t'agraden?
MQ: No sóc gaire adepta els gèneres. He llegit molts llibres clàssics, i ara intento mantenir-me al dia de les novetats, però de literatura una mica al marge del circuit més comercial. I gairebé sempre em decanto per la novel·la, encara que no m'importa llegir teatre o relats de tant en tant. poemes, pica-pica d'aquí i allà, de forma aïllada.
- A EL: Què estàs llegint ara? I escrivint?
MQ: Fa uns dies vaig acabar Tinc por torero, de Pedro Lemebel. També vaig llegir fa molt poquet Temporada d'huracans, de Fernanda Melcior. Molt recomanables tots dos.
Pel que fa a escriure, ara mateix estic a guaret després La clau de les estrelles, esperant que torni a encendre l'espurna d'una història. Necessito els meus temps de repòs entre novel·la i novel·la per apilar noves vivències que acabin detonant al paper.
- A EL: Com creus que està el panorama editorial?
MQ: Concentrat a grups molt poderosos que solen apostar per allò segur, i esquitxat per unes quantes editorials independents que creuen en allò que publiquen i capegen el temporal com poden. Però, si es busca, sí que hi ha propostes interessants i crec que més pluralitat. S'atenen veus que abans vivien molt als marges, isi rescaten obres que havien estat arrumbadas, de vegades en edicions realment cuidades i boniques.
- AL: Què tal estàs portant el moment actual que vivim?
MQ: Ho porto amb preocupació i impotència. Tot i que, en el dia a dia, cal seguir, és clar.