Fotografia: Facebook de l'autora.
Maria Teresa Álvarez García va néixer a Candás. Es va llicenciar en Ciències de la Informació i va ser la primera dona cronista esportiva a la ràdio asturiana, realitzadora de documentals i la primera presentadora del programa regional de TVE a Astúries. I també és escriptora. En aquesta entrevista ens parla de la seva trajectòria. Li agraeixo molt el seu temps i amabilitat dedicats.
Maria Teresa Álvarez García
Com a periodista va treballar en períodes de pràctiques al diari el Comerç i va col·laborar amb La Veu d'Astúries ia les emissores de RNE a Uviéu i Ràdio Popular d'Avilés.
A finals dels 80 es va traslladar a Madrid a la subdirecció de Cultura i Societat dels telenotícies de TVE. Un any després es va fer realitzadora de documentals. Així va dirigir Viatge en el temps, La petita Espanya, Sefarad, la terra més bella o Dones a la història, que ha aconseguit un important reconeixement en ambients universitaris.
María Teresa Álvarez García — Entrevista
- ACTUALIDAD LITERATURA: Escriu novel·la històrica. D'on ve aquesta passió?
MARIA TERESA ÁLVAREZ GARCÍA: La història sempre m'ha interessat. Sóc periodista. En un moment donat vaig deixar la informació per passar a fer documentals. Un d'ells, Dones a la Història, em va marcar personalment i professionalment. A causa de la projecció d'aquests capítols, em van proposar escriure sobre alguna dels meus protagonistes. Ho vaig dubtar perquè mai no havia pensat escriure un llibre. Al final em vaig decidir, però no per cap de les dones sobre les que havia treballat.
Com s'acostava l'any 2000, cinc-cents anys del naixement de Carles V, em vaig inclinar per acostar-me a la realitat de dues dones properes a ell: la seva darrera amant, Bàrbara Blomberg, i la néta de tots dos, Anna d'Àustria, última abadessa perpètua del Reial Monestir de les Vagues de Burgos, van ser les meves triades. Així va néixer el 1999 el meu primer llibre, La passió última de Carles V.
- AL: Pots recordar alguna de les teves primeres lectures? I la primera història que vas escriure?
MTAG: Llegia els clàssics que t'enviaven a l'escola, però la meva afició era acostar-me a la biblioteca pública i llegir els autors moderns del moment. De Matança record Ningú hauria de morir y Hospital general de l'Est. D' Pearl S. Buck, Vent de l'Est, vent de l'Oest y La bona terra. D' Morris West, Els sandàlies del pescador y L'advocat de el diable. D' Carmen Martin Gaite, entre visillos y nuvolositat variable. Llegia amb veritable passió.
Pel que fa al primer que vaig escriure, crec que van ser alguns poemes, i també m'agradava escriure com una mena de diari dels meus viatges.
Escriptors i costums
- A EL: ¿Un escriptor de capçalera? Pots escollir més d'un i de totes les èpoques.
MTAG: No tinc escriptors de capçalera. Sí que m'agrada rellegir de tant en tant alguns autors com: Marguerite Yourcenar, Sándor Marai, Benito Pérez Galdós...
- AL: Quin personatge històric t'hauria agradat conèixer ia quin literari haguessis creat?
MTAG: A Jesús de Natzaret. Em quedo amb Marina, La protagonista de la indiana y La filla de la indiana.
- A EL: Alguna mania o costum especial a l'hora d'escriure o llegir?
MTAG: No tinc cap mania.
- A EL: ¿I el teu lloc i moment preferit per fer-ho?
MTAG: Puc escriure a qualsevol lloc y a qualsevol temps. No llegeixo al llit perquè m'adormo immediatament.
- A EL: Hi ha altres gèneres que t'agradin?
MTAG: Per llegir? De vegades, llegeixo poesia i algun assaig.
panorama actual
- A EL: Què estàs llegint ara? I escrivint?
MTAG: Acabo de lliurar Maria de Magdala, que sortirà d'aquí a uns dies, el 25 d'octubre. Estic llegint En clau de Sóc, d'Amelia Carro, en la presentació del qual participaré.
- AL: Com creus que hi ha el panorama editorial en general?
MTAG: No tinc un coneixement profund, però crec que bé. M'ha impressionat el nombre d'editorials que hi ha a la meva terra, a Astúries. Sens dubte és un bon senyal.
- AL: Què tal estàs portant el moment actual que vivim?
MTAG: He aconseguit ser positiu. Indubtablement això no resta gravetat a la situació, encara que t'ajuda a sobreposar-te a les dificultats.