Fotografia: Maria Reig. Web de lautora.
Maria Reig és un altre dels joves exemples que, des de l'autopublicació, però amb tenacitat i il·lusió, s'aconsegueix l'èxit literari. Amb títols com Paper i tinta y Una promesa de joventut, ara presenta una nova novel·la que acaba de sortir: Els mil noms de la llibertat. En aquesta entrevista ens en parla i molt més. Li agraeixo moltíssim temps i amabilitat dedicats.
María Reig — Entrevista
- ACTUALIDAD LITERATURA: La teva última novel·la publicada es titula Els mil noms de la llibertat. Què ens en pots explicar i d'on va sorgir la idea?
MARIA REIG: Els mil noms de la llibertat és un viatge en el temps a l'Espanya de principis del segle XIX a través de les històries de tres personatges: Inés, la filla mitjana d'una família burgesa de Santa Creu de Tenerife que ha de viatjar a la península per ajudar els seus; Modesto, un estudiant de Comerç que aspira a convertir-se en diputat i descobrir aquest Cadis de les Corts que ha desaparegut el 1815; i Alonso, un home de vida busca-raons que s'amaga del seu passat als carrers gaditans, però que rebrà un encàrrec que canviarà els plans i la vida per sempre. A l'itinerari de cadascuna d'aquestes tres vides es creuaran secrets, anhels, venjances, política i aquesta incessant recerca de la llibertat tan característica del segle XIX.
La idea va sorgir del meu amor per la Història i per aquella època en concret que tant em va agradar estudiar i que és teló de fons d'algunes de les meves novel·les preferides. Em venia molt de gust explorar els secrets del regnat de Ferran VII, explicar històries de recerca i superació en aquest període tan convuls i determinant. A través de la documentació, vaig anar concretant els personatges i matisant les trames. Per mi ha estat una experiència molt enriquidora i emocionant.
- A EL: Et pots remuntar a aquest primer llibre que vas llegir? I la primera història que vas escriure?
MR: No recordo el primer llibre que vaig llegir, encara que suposo que seria algun dels llibres de contes que teníem la meva germana i jo. No obstant, sí que tinc molt presents alguns dels que van marcar la meva infància: m'encantaven els de Kika Superbruixa, que devorava en hores, i vaig gaudir molt de títols com La història interminable o La terra de l'or ardent.
Sí que me'n recordo de la primera història llarga que vaig escriure. Va ser un estiu, tenia uns dotze anys. I explicava les experiències d?una noia de la meva edat. A partir d'aquell moment, i encara que la història no era gaire ambiciosa, vaig escriure un llarg relat cada estiu. M'encantava aprofitar les vacances per ficar-me a la meva bombolla i crear personatges, escenes, aventures. De mica en mica, es van anar fent més complexes i extenses.
- A EL: ¿Un escriptor de capçalera? Pots escollir més d'un i de totes les èpoques.
MR: Hi ha diversos escriptors que m'han marcat profundament. Entre ells destacaria Carlos Ruiz Zafón, jo no Austen, Tolstoi, Maria Dueñas o Katherine Neville.
- A EL: Quin personatge d'un llibre t'hauria agradat conèixer i crear?
MR: Crec que Elisabeth Bennet, La protagonista de Orgull i prejudici.
- A EL: Alguna mania o costum especial a l'hora d'escriure o llegir?
MR: Per llegir l'únic que necessito és que hi hagi suficient llum i sóc més de paper que de llibre electrònic. I per escriure, m'agrada iescoltar música mentre treballo –em creo llistes de reproducció per a cada novel·la– i necessito rellegir l'últim que he escrit abans de continuar.
- A EL: ¿I el teu lloc i moment preferit per fer-ho?
M'agrada molt llegir en el sofà, a les tardes de tranquil·litat i relax. Llegir al tren, encara que és menys habitual, també m'encanta. Per escriure, el lloc idoni és el meu despatx, amb tots els apunts i llibres de consulta molt a mà.
- A EL: Hi ha altres gèneres que t'agradin?
MR: Com a lectora exploro tota mena de gèneres. Tan bon punt llegeixo una novel·la russa del segle dinou com un thriller actual o narrativa contemporània de l'estil de Sally Rooney. Com a escriptora és cert que tinc debilitat per la novel·la històrica. Per mi, la fase de documentació és vital en el procés de creació. I, a més a més, em fascina la capacitat de divulgació que té el gènere.
- A EL: Què estàs llegint ara? I escrivint?
MR: Estic llegint Sarum de Edward Rutherfurd. Pel que fa a l'escriptura, ara mateix estic enfocada a la promoció de Els mil noms de la llibertat.
- A EL: Com creus que està el panorama editorial i què et va decidir a tu per intentar publicar?
MR: Crec que el món editorial ha adquirit un dinamisme sense precedents en els darrers anys i que s'està donant possibilitat de publicar noves veus, una cosa molt positiva, necessària i refrescant. No obstant això, el ritme frenètic de publicació fa que també tot sigui summament efímer. El repte és aconseguir impactar d'alguna manera en algun lector, ser capaç de fer-se un lloc en prestatgeries que mai no van tenir més opcions per triar.
En el meu cas, em vaig decidir a publicar perquè, des de ben petita, he necessitat escriure, crear històries. Durant molts anys, vaig pensar que es quedarien en un calaix, només a l'abast de la família i els amics. Però llavors vaig pensar que no volia que aquesta fos la meva història, que desitjava intentar compartir allò que escrivia amb altres persones. Així que em vaig llançar a intentar-ho i, amb feina i il·lusió, ho vaig aconseguir.
- A EL: Et està sent difícil el moment de crisi que estem vivint o podràs quedar-te amb alguna cosa positiva per a històries futures?
MR: Jo crec que cada experiència ens modela com a éssers humans, ens impacta i deixa un pòsit del qual es poden treure conclusions interessants. Estic convençuda que allò viscut em farà plantejar determinades situacions d'una manera diferent i, potser, empatitzar amb més intensitat amb alguns personatges. Al final, la inspiració, per mi, es nodreix d'aprenentatge, vivències, treball i observació.