Fotografia: Maria Jesús Romero d'Àvila, Instagram.
Maria Jesús Romero d'Àvila de Lara és de La Solana (Ciudad Real) però madrilenya d'adopció ja. Llicenciada en Filologia Hispànica, la seva vocació era el periodisme i ara exerceix com a locutora de ràdio. Encadenada a la por de morir és la seva darrera novel·la. Us agraeixo molt el temps i l'amabilitat per dedicar-me aquesta entrevista.
Maria Jesús Romero d'Àvila — Entrevista
- ACTUALIDAD LITERATURA: El títol del teu darrer llibre és Encadenada a la por de morir. Què ens comptes en ella i d'on va sorgir la idea?
MARIA JESÚS ROMANÍ D'ÀVILA: El títol està molt pensat perquè en volia un impactant. És una novel·la a cavall entre els gèneres negre, històric i amb un toc eròtic. Volia acostar el lector al tema de la mort, de la nostra lleugeresa, però amb molt de sentit de l'humor i proximitat. La idea va sorgir arran d'una crisi que vaig tenir en què pensava molt en la Mort. Vaig voler plasmar aquests sentiments, així que el que va començar com una teràpia va acabar convertint-se en una novel·la.
- A EL: Et pots remuntar a aquest primer llibre que vas llegir? I la primera història que vas escriure?
MJRA: Doncs el primer llibre que vaig llegir va ser Heidi, que ho vaig rellegir centenars de vegades perquè els meus pares no podien comprar-me més. Després una amiga me'ls prestava fins que vaig tenir edat per treure els llibres de la biblioteca.
- A EL: ¿Un escriptor de capçalera? Pots escollir més d'un i de totes les èpoques.
MJRA: Tinc uns quants: Isabel Allende, Javier Marias, Cervantes (rellegeixo El Quixot de tant en tant), Mario Benedetti, Mario Vargas Llosa, Benito Pérez Galdós, Dostoievski, Arthur Conan Doyle.
- A EL: Quin personatge d'un llibre t'hauria agradat conèixer i crear?
MJRA: M'hauria encantat conèixer i crear el personatge de Sherlock Holmes, de qualsevol de les novel·les de sir Arthur Conan Doyle, per exemple, El gos dels Baskerville. Em fascina aquest personatge.
- A EL: Alguna mania o costum especial a l'hora d'escriure o llegir?
MJRA: A l'hora de escriure m'agrada estar sola, sense ningú a casa. Ni música. Y llegir m'encanta fer-ho en qualsevol moment i a qualsevol hora.
- A EL: ¿I el teu lloc i moment preferit per fer-ho?
MJRA: La taula de la cuina per escriure m'encanta. És al costat d'una finestra on veig els arbres, el cel, el paisatge. Per llegir, el llit abans de dormir. A més, si no llegeixo abans, no m'adormo.
- A EL: Hi ha altres gèneres que t'agradin?
MJRA: M'agrada la poesia en petites dosis i les biografies.
- A EL: Què estàs llegint ara? I escrivint?
MJRA: Acabo d'acabar una novel·la negra de Carme Chaparro, No decepcions al teu pare, que m'ha agradat força, però el llenguatge és una mica groller de vegades. I ara estic amb Calamars a la romana, d'Emilio del Río, on veiem que tot està inventat pels clàssics, en aquest cas els romans. Molt entretingut. A estones, llegeixo el llibre de poemes de Luis Díaz Cacho, Viure cada dia.
- A EL: Com creus que està el panorama editorial i què et va decidir a tu per intentar publicar?
MJRA: Doncs el panorama per publicar està regular. Encara sort que existeix l'autoedició. Hi ha moltes editorials d'aquest tipus que ho fan força bé ia un preu assequible. Y em vaig decidir a publicar perquè era un tema pendent, un somni per realitzar. Ho podia haver fet a Amazon gratuïtament, però volia una edició cuidada i amb Ediciones Doce Calles ho he aconseguit.
- A EL: Et està sent difícil el moment de crisi que estem vivint o podràs quedar-te amb alguna cosa positiva per a històries futures?
MJRA: M'ha estat molt difícil sobretot el temps de confinament, per tenir la família fora de Madrid. Ha estat molt dur. Em quedo amb la part positiva de solidaridad, de força i lluita que l'ésser humà té, podem amb tot. I m'ha fet valorar molt més allò quotidià, la salut, l'amistat, la família.
No crec que faci servir la pandèmia en si com a tema per escriure, però sí la crisi econòmica i laboral que estem vivint.