Mar Canter. Entrevista

Mar Canter, escriptora, articulista a diferents revistes i entrenador creativa, té una prolífica carrera amb diversos llibres publicats de diferents gèneres. És, a més, directora de cursos i tallers literaris i de desenvolupament personal. Entre altres títols hi ha Els mars de l'alba, La vida és fàcil, el tatuatge, La viatgera de la felicitat o Escriu per ser feliç. Acaba de treure Després d'Estrasburg i la seva anterior novel·la va ser Una nit preciosa per volar. En aquesta entrevista ens parla de tots dos títols i de diversos temes més sobre escriure i publicar. Us agraeixo molt el seu temps i amabilitat.

Mar Cantero — Entrevista 

• ACTUALIDAD LITERATURA: La teva última novel·la porta per títol Una nit preciosa per volar. Què ens comptes en ella i d'on va sorgir la idea?

MAR CANTERO: Bé, aquesta no és la meva última novel·la. La darrera que he publicat aquest any es titula Després d'Estrasburg i tracta d'un amor prohibit i aparentment impossible, per les moltes diferències que separen les dues persones: cultura, país, idioma, edat, etc. I com aconsegueixen superar tot això i protegir el seu amor, tot i que tothom al seu voltant està en contra i alguns voldran fer allò impossible per trencar aquesta unió. 

Una nit preciosa per volar és diferent. És una novel·la històrica inspirada en les primeres aviadores espanyoles que van participar a la segona guerra mundial, i més endavant, als anys seixanta, quan a Espanya era impensable que hi hagués una dona pilot. No se sol parlar del que van fer les dones en aquestes èpoques a Espanya i en altres països, i crec que és important donar-lo a conèixer. A més, cadascuna de les tres dones protagonistes viu la seva pròpia història d'amor, i hi ha una quarta dona que és la que farà que el lector sàpiga quina relació uneix aquestes tres dones, però això només se sabrà al final de la novel·la , quan es desvetllen tots els secrets. 

• A EL: Et pots remuntar a aquest primer llibre que vas llegir? I la primera història que vas escriure? 

MC: No, seria impossible. No recordo quin és el primer llibre que vaig llegir, perquè vaig començar a llegir als tres anys, dos i mig, segons la meva mare, i des de llavors no he parat, així que imagina't. D'adulta ja, puc recordar els llibres de Oscar Wilde i de Poe, que no parava de llegir; a Terenci Moix, que va ser el meu favorit espanyol durant molt de temps; i molts més, seria impossible dir-te'n un. 

 I el primer llibre que vaig escriure va ser un llibre de contes quan era molt petita, i més endavant, amb disset anys, una novel·la que mai no vaig arribar a publicar. Sí que et puc dir el títol del primer llibre que vaig publicar, Els divendres, l'atur dorm, que va ser finalista en el Premi Ateneu Jove de Novel·la de Sevilla en l'any 98.

Escriptors i personatges

• A EL: ¿Un escriptor de capçalera? Pots escollir més d'un i de totes les èpoques. 

MC: T'hauria de dir tants que no acabaria mai. Els que he anomenat abans, per exemple. I canvio molt, no sempre és el mateix ni la mateixa. Rebo llibres cada setmana a casa meva, de les editorials i d'autors, per la que escrigui ressenyes o articles sobre ells a les revistes on treballo com a articulista. Així que sempre tinc entre les meves mans dos o fins i tot tres llibres. No paro de llegir-ne diversos alhora, com per nomenar-ne un de sol. Impossible. 

• A EL: Quin personatge d'un llibre t'hauria agradat conèixer i crear?  

MC: Sempre em vaig sentir molt identificada amb Gregori Samsa de La metamorfosi, de Kafka, perquè vivia envoltada d'éssers que no m'entenien i segueixen sense entendre'm, en una societat que, per mi, era antiquada i retrògrada. Sempre he sentit que vaig néixer en una època que no em corresponia i que pertanyo al futur, així que qui hagi llegit aquest conte sap a què em refereixo.

Els inadaptats ens sentim molt identificats amb aquest personatge inevitablement. Però crear un personatge és diferent. M'agraden moltíssim tots els que he creat i penso que tenen vida per ells mateixos i malgrat mi. Els personatges són eterns i els meus estan carregats de tanta vida que estic segura que viuran per sempre. 

Costums i gèneres

• A EL: Alguna mania o costum especial a l'hora d'escriure o llegir? 

MC: Cap. He estat maniàtica en el passat, però mai amb la feina. I vaig acabar amb totes aquestes manies perquè no m'agradaven i em vaig esforçar a superar-les. Així que, no en tinc cap. A la feina sóc molt disciplinada i respectuosa amb el que faig. Però no crec que això sigui una mania, sinó que és una cosa que he après gràcies a escriure a les revistes, amb terminis de lliurament, en què no pots fallar ni procrastinar, ni cap ximpleria d'aquestes. La disciplina a l'hora d'escriure és sagrada. De vegades em pregunten com faig per escriure tant i arribar a temps a tot. Doncs vet aquí la resposta. 

• A EL: ¿I el teu lloc i moment preferit per fer-ho? 

MC: Sempre en el meu estudi. Escric els meus llibres als matins ia les tardes, articles, o una mica més lleuger. Però treballo vuit hores al dia com qualsevol. 

• A EL: Hi ha altres gèneres que t'agradin? 

MC: MOLTS, i no només per llegir, sinó per escriure. Escric diferents gèneres i això és el que m'ha fet tenir lectors fidels sempre, perquè no s'avorreixen mai amb mi. I sóc de les que pensen que si tinc capacitat per fer-ho, i fer-ho bé, amb un bon resultat, per què no? M'he trobat amb molts autors i editors, i fins i tot algun agent literari, que m'han volgut encasellar, però a autors com jo no se'ls pot encasellar perquè sóc completament lliure quan escric.

A més, gran part del meu èxit professional està precisament en aquesta libertat que sorprèn els lectors per bé, perquè als lectors no els agrada que els avorreixin, i quan s'escriu sempre el mateix llibre, canviant els noms dels personatges i els llocs, i res més, al final el lector s'acaba anant a comprar alguna cosa nova d'un altre autor. És simple, estem aquí per entretenir, entre moltes altres coses. I si sempre et repeteixes, avorreixes. Encara que jo no ho faig per això, realment, només és que m'encanten diferents temes i gèneres, i jo mateixa m'avorriria si sempre escrivís el mateix. Si em busques a Google podràs comprovar com són de diferents els meus llibres entre si. 

Mar Cantero sobre el panorama editorial

• AL: Què estàs llegint ara? 

MC: Llegint, com et deia, diversos llibres alhora, tres per ser exactes, però no donaré títols, perquè algunes editorials o autors es molestarien si no anomeno els seus, i són tants els que m'envien que és una tasca impossible acontentar-los a tots. I escrivint? Estic escrivint una nova novel·la que sorprendrà molt i que crec que fins i tot pot trencar motlles. Sempre intento trencar-los, la veritat, ho faig sense voler, és a la meva naturalesa, però aquesta vegada està sent un aprenentatge terrible escriure-la perquè és un altre nivell, i quan ho superi, crec que pot ser una bomba, sincerament i amb tota la humilitat, t'ho dic. 

• A EL: Com creus que està el panorama editorial? 

MC: Molt malament, com sempre, no és una cosa nova. És estrany trobar-se amb un autor que estigui content amb la seva editorial. És clar que si preguntes això a un editor, et dirà una altra cosa. Jo parlo des del meu lloc, que és autor. I des d'aquí veiem les coses de manera diferent. No juguem al mateix equip lamentablement. Hauria de ser altrament, però ells ho posen molt difícil. 

• AL: T'està sent difícil el moment de crisi que estem vivint o podràs quedar-te amb alguna cosa positiva tant a nivell cultural com social? 

MC: Jo estic passant el meu propi moment de crisi. Personalment acabo de patir coses molt dures, i professional acabo d'acomiadar la meva última agent literària, perquè em vaig adonar que estava intentant impedir-me avançar i, al final, en vaig ser conscient. Així que ara estic sense agent i això sempre fa tot més complicat perquè has de perdre temps a tractar tu amb les editorials quan aquesta no haurien de ser la teva feina, sinó escriure. Però què li farem, no continuaria amb una persona inepta. Això mai. Ja ho he fet força vegades per inexperiència i ingenuïtat, de vegades em passo de bona i sóc ximple, però en fi, ja no més.

Així que la crisi general no tinc temps ni de veure-la, massa tinc amb el meu personal i professional. A més, d'aquestes crisis editorials sempre se'n parla. Porto sentint sobre això des que vaig començar a publicar, ja fa molts anys. Crec que en el fons és una mica de «posa» de les mateixes editorials per donar-se certa importància.