Manolito Ulleretes.
Manolito Gafotas va ser la primera novel·la infantil de l'escriptora i periodista gaditana Elvira Lindo. Els seus protagonistes van sorgir com a personatges radiofònics la veu va ser donada per ella mateixa. Fins a la data, la sèrie comprèn vuit llibres (més un compilatori) publicats entre els anys 1994 i 2012.
D'acord amb Sonia Serra Infant, el personatge de Manolito Gafotas és "un dels grans fites de la cultura espanyola de les últimes dècades". La frase de Serra Infant en la seva tesi doctoral El superficial i el profund en l'obra d'Elvira Lindo (2009), reflecteix a la perfecció la transcendència de l'obra.
Sobre l'autora, Elvira Lindo
Elvira Lindo Garrido va néixer a Cadis, Espanya, el 23 de gener de a 1962. A mitjans de la dècada dels 70 es va traslladar amb la seva família a viure a Madrid. A la capital espanyola va completar la secundària i va començar la seva carrera de periodisme a la Universitat Complutense de Madrid. La seva trajectòria a la ràdio la va iniciar molt jove -amb 19 anys- com a locutora i guionista per a la Ràdio Nacional espanyola.
El 1994, la publicació de Manolito Gafotas va representar una entrada fantàstica a l'esfera literària. No en va, Els draps bruts de Manolito Gafotas va rebre el 1998 el Premi Nacional de Literatura Infantil i Juvenil. A part de Manolito Gafotas, Lindo ha publicat onze llibres infantils (Incloent la sèrie Olivia), Nou títols de narrativa adulta, quatre obres de no ficció, tres obres de teatre i múltiples guions cinematogràfics.
Gènesi de Manolito
En paraules d'Elvira Lindo, el personatge Manolito Gafotas "neix de les ganes de divertir-me en el meu propi treball a la ràdio". Després, es va anar nodrint de successos basats en la infància i en alguns aspectes de la personalitat de la pròpia autora. Ella afegeix, "els personatges còmics són així, neixen de qui els fa i tenen interiors molt procel·losos. Sempre pensant en el lloc que ocupen en el món ".
Lindo ha expressat en diverses entrevistes que l'èxit de Manolito va ser realment inesperat. A l'respecte, probablement l'origen radiofònic de Manolito va ser crucial. Perquè li confereix característiques de veu interior a l'obra dins d'un estil narratiu fàcil d'entendre. A el mateix temps és una veu molt fluïda, pertinaç, monopolitzadora de tota interpretació, amb interludis precisos per donar espai als segments còmics.
Manolito Gafotas (1994)
En el primer llibre, el protagonista va relatant diverses històries paral·leles sense relació aparent esdevingudes al poble de Carabanchel Alt. Aquests relats tenen una ubicació cronològica indeterminada entre el seu primer dia de classes i el 14 d'abril, dia de l'aniversari de l'avi. La data no és casual (dia de la proclamació de la II República) ja que simbolitza subtilment les preferències polítiques de la família de Manolito.
Un aspecte important dins de l'estructura narrativa és l'aspecte grandiloqüent de l'protagonista, transmesos amb la naturalitat típica d'una ment infantil. Tanmateix, sota aquesta aparença ingènua es revelen qualitats de perspicàcia, bondat i compromès amb les persones del voltant. Tot comptat dins de "la gran enciclopèdia" de la vida de Manolito.
Elvira Lindo.
pobre Manolito (1995)
En el segon volum de la "gran enciclopèdia" de la seva vida, Manolito s'adona de la seva notabilitat com a persona pública. En el pròleg s'explica la relació entre els personatges de el llibre anterior i els apareguts en aquest lliurament. Per descomptat, el seu gran amic Paquito Medina és molt rellevant (i li agraeix) per corregir els 325 errors que havia comès.
En pobre Manolito, S'aprecia certa continuïtat entre els capítols "La tia Melitona" i "La tia Melitona: el retorn", carregats de molt d'humor. El capítol de tancament d'aquest llibre és "Una mentida piadosa". Allà, la por de l'protagonista ho enreda dins d'una seqüència molt còmica quan tracta d'ocultar l'inevitable: ha suspès matemàtiques.
Com molo! (1996)
Aquest lliurament comença també amb un pròleg força llarg. En ell, Manolito descriu a un nen que ha llegit el segon volum de la seva enciclopèdia i arriba a Carabanchel Alto. El nou personatge en qüestió planteja diversos dubtes al voltant de l'protagonista. Les quals, motiven a Manolito a completar-amb l'ajuda del seu fidel amic Paquito Medina- el seu particular arbre genealògic ple de comentaris molt pintorescos.
Igualment, en Com molo! es presenta "a l'Mostaza", un company de classes de Manolito sense gaire transcendència en els llibres anteriors. La línia narrativa continua els successos de pobre Manolito (El seu problema amb les matemàtiques) i està emmarcat cronològicament a l'estació estiuenca.
Els draps bruts (1997)
La rellevància de Manolito com a figura pública el porta a reflexionar sobre la pèrdua d'intimitat en el pròleg de la seva cambra tom. Aquesta espècie de fama local comença a afectar els seus familiars (particularment a la seva mare quan va a el mercat). Per això, el protagonista experimenta episodis de vergonya aprofitats per barrejar realitat i ficció mitjançant l'aparició de la pròpia autora.
Lindo es presenta a si mateixa com una dona cobdiciosa que s'aprofita de la prominència de Manolito per lucrar-se amb els seus "realiti-chous". El pitjor són els diners apartat per a la família de Manolito: zero. La temàtica general de Els draps bruts se centra en actituds dedicades -en paraules d'Elvira Lindo- als més petits, l'enveja i la gelosia.
Manòlit on the road (1997)
Aquest llibre es distingeix dels altres de la sèrie a causa de la seva narració lineal sobre la ruta realitzada per Manolito. Manòlit on the road consta de tres parts. Comença amb "Adéu Carabanchel (Alt)"; aquest capítol explica com Manolo (el seu pare) decideix dur-se a seus fills per alleujar l'estiu de Catalina (la seva mare).
A l'sembla, la pobra progenitora no aguantava una altra temporada de vacances tancada al barri suportant les entremaliadures i baralles constants dels seus fills. De tota manera, a "La setmana de Japó" Manolito i el Imbècil (el seu germà menor) fan múltiples entremaliadures dins d'un supermercat. L'últim capítol, "La guineu de la Malva-rosa" tanca el llibre magistralment amb un cúmul d'aventures i una paella a la costa valenciana.
Jo i l'imbècil (1999)
D'entrada, Elvira Lindo evidència amb el seu títol seva intenció amb continuar la seva exploració de temes referents a "allò políticament correcte". Per cortesia hauria de ser "l'imbècil i jo". Però la frase està deliberadament col·locada a l'inrevés per tal de denotar l'animadversió de l'protagonista cap a la seva germanet. El llibre es divideix en tres parts: "Els teus néts no t'obliden", "Dos nens bastant abandonats" i "Les mil i una nits".
Els noms d'aquestes parts representen amb força precisió els sentiments de Manolito i el Imbècil. Tot i que la circumstància -la operació de pròstata de l'avi- no s'acovardeix les ganes de cometre entremaliadures dels petits. Tot el contrari, els nens arriben a trasbalsar als adults que els envolten ocasionant situacions molt divertides.
Manolito té un secret (2002)
És el lliurament més aguda de tota la saga. Els seus capítols expliquen la visita de l'alcalde de Madrid a l'escola de Carabanchel Alt. L'esdeveniment exposa de forma molt clara les crítiques d'Elvira Lindo cap a aquest tipus d'activitats. Les quals, afegeixen un estrès innecessari als infants a causa de les expectatives dels adults. És més, pressió psicològica soferta pels nens podria qualificar-se d'abús.
De la mateixa manera, l'autora subratlla la hipocresia dels polítics. Els que es valen d'aquest tipus de jornades per fer proselitisme i justificar una planificació bastant discutible. És Aquest llibre té una continuació en "El xinès volador", un relat publicat per Lindo en El País Semanal. Descriu la rebuda d'un nou bebè a la família sota la perspectiva de l'Imbècil (qui ho veu com un xinès amb qualitats de gos).
Frase d'Elvira Lindo.
El millor Manolo (2012)
Han transcorregut deu anys. Ja la gelosia causats pel Imbècil són cosa de el passat perquè "la Chirly" ha destronat al seu germanet com el més consentit de la família. El creixement de Manolo implica al seu torn un millor enteniment (i sacrifici) de les tasques del seu pare Manolo per sustentar la seva llar. Així mateix, Manolito ja no percep a la seva mare Catalina com un ens castigador d'entremaliadures; se li nota més agraït amb els pares.
No falten en aquest llibre els altres personatges icònics de la sèrie: l'avi, amb qui manté un vincle afectiu molt significatiu. Tampoc fallen a la cita el "orellanes", Jihad, ni la ironia característica de l'protagonista o els segments carregats d'un humor molt autèntic. El millor Manolo representa un colofó per a un personatge summament estimat per nens i adults de tot Espanya.