Félix Lope de Vega (1562-1635) va ser un dels més importants poetes i dramaturgs de el Segle d'Or espanyol. S'acaben de complir 455 anys del seu naixement i sempre val la pena recordar-ho però, sobretot, llegir-lo.

Les seves obres són incomptables. Diversos centenars de comèdies, uns 3.000 sonets i tres novel·les o nou epopeies, entre d'altres. Fuenteovejuna, Peribáñez i el comendador de Ocaña, El cavaller d'Olmedo, La dama boba, El càstig sense venjança, El gos de l'hortolà, per esmentar algunes, serien les més destacades i representades.

Lope era d'una família humil, però seva vida va estar plena d'extrems i passions. Les que més va viure van ser l'escriptura i les dones. Es va casar dues vegades i va tenir sis amants reconegudes amb les quals va engendrar catorze fills. Va morir el 1635 amb 73 anys i va ser enterrat amb tota la pompa i la fama dels més grans. Però per descomptat la seva herència en art és immortal. Viu de nou cada vegada que la llegim.

Frases

• El voler no és elecció perquè ha de ser accident.
• Quan s'alteren els pobles agreujats, i resolen, mai sense sang o sense venjança tornen.
• No sé jo que hi hagi al món paraules tan eficaces ni oradors tan eloqüents com les llàgrimes.
• La gelosia són fills de l'amor, mes són bastards, et confesso.
• No va voler la llengua castellana que de casat a cansat hagués més d'una lletra de diferència.
• L'arrel de totes les passions és l'amor. D'ell neix la tristesa, el goig, l'alegria i la desesperació.
• Que més mata esperar el bé que triga
  de patir el mal que ja es té.
• Forçós és parlar-li a la plebs en neci per donar-li gust.
• No hi ha al món paraules tan eficaces ni oradors tan eloqüents com les llàgrimes.
• Que d'una dona que és bona mil coses bones s'aprenen.
• Déu em lliuri d'enemistats d'amics!
• On hi ha amor no hi ha senyor, que tot ho iguala l'amor.
• Amb vent meva esperança navegava;
  perdonóla la mar, Matola el port.
• La poesia és pintura de les orelles, com la pintura poesia dels ulls.
• El que compta no és demà, sinó avui. Avui estem aquí, demà potser, ens haguem marxat.
• Que no hi ha, per oblidar amor, remei
  com un altre nou amor, o terra al mig.
• El vi, com més s'envelleix, més calor té: a contra de la nostra naturalesa, que com més viu, més es va refredant.
• Però la vida és curta: vivint, tot falta; morint, tot sobra.
• No hi ha plaer que no tingui per límits el dolor; que amb ser el dia la cosa més bella i agradable té per fi la nit.
• No sé la raó de la desraó que al meu raó afecta.

versos

Versos d'amor, conceptes escampats,
engendrats de l'ànima en els meus cures,
parts dels meus sentits abrasats,
amb més dolor que llibertat nascuts;

expòsits a l'món, en què perduts,
tan trencats anduvistes i baratats,
que només on assistiu engendrats
fuérades per la sang coneguts;

[...]

***

Als meus solituds vaig,

Als meus solituds vaig,
de les meves soledats vinc,
perquè per caminar amb mi
em basten els meus pensaments.

No sé què té el llogaret
on viu i on moro,
que amb venir de mi mateix,
no puc venir més lluny.

[...]

• De la seva poesia religiosa no ens podem oblidar d'aquests:

A Crist a la creu

Qui és aquell Cavaller
ferit per tantes parts,
que està d'expirar tan a prop,
i no li socorre ningú?

«Jesús Natzarè» diu
aquell rétulo notable.
Ai Déu, que tan dolça nom
no promet mort infame!

[...]

***

Què tinc jo, que la meva amistat procures?

Què tinc jo, que la meva amistat procures?
Quin interès se't segueix, Jesús meu,
que a la meva porta, cobert de rosada,
passes les nits de l'hivern escuras?

• I possiblement el sonet d'amor més bell de la literatura en espanyol:

Desmaiar-se, atrevir-se, estar furiós,
aspre, tendre, liberal, esquiu,
encoratjat, mortal, difunt, viu,
lleial, traïdor, covard i animós;

no trobar fora de el bé centre i repòs,
mostrar-se alegre, trist, humil, altiu,
enutjat, valent, fugitiu,
satisfet, ofès, recelós;

fugir la cara a l'clar desengany,
beure verí per licor suau,
oblidar el profit, estimar el dany;

creure que un cel en un infern és possible,
donar la vida i l'ànima a un desengany;
això és amor, qui ho va provar ho sap.

• I aquest, el més famós:

Un sonet em mana fer Violant
que en la meva vida m'he vist en tant destret;
catorze versos diuen que és sonet;
burla burlant van els tres davant.

Jo vaig pensar que no trobés consonant,
i estic a la meitat d'un altre quartet;
mes si em veig en el primer tercet,
no hi ha cosa en els quartets que m'espanti.

Pel primer tercet vaig entrant,
i sembla que vaig entrar amb peu dret,
doncs fi amb aquest vers li vaig donant.

Ja estic en el segon, i fins i tot sospito
que vaig els tretze versos acabant;
compteu si són catorze, i està fet.