La nostra literatura no només es nodreix de grans històries, sinó també de molts llocs que van enaltir un determinat poble, ciutat o enclavament espanyol immortalitzat per les lletres. Des de La Manxa del Quixot fins aquell perdut poble en el qual Juan Ramón Jiménez caminava al costat d'un ruc, anem a viatjar per aquests següents llocs d'Espanya que apareixen a la literatura.
Pamplona: Festa, d'Ernest Hemingway
Fotografia: Graeme Churchard
En els anys 20, el panorama internacional seguia veient a Espanya com un país pobre i derrotista en comparació a altres nacions de l'vell continent. No obstant això, la Primera Guerra Mundial no només portaria a Ernest Hemingway a Europa, sinó que el convertiria en un dels grans descobridors de la seva geografia. Per exemple, una ciutat de Pamplona en que els seus Sanfermines l'autor d'El vell i el mar es va submergir per donar vida a la seva primera novel·la, Festa, Publicada en 1926. Després del seu llançament, l'obra no només es va convertir en un èxit sinó que exportar a el món la imatge d'una Espanya festiva i optimista.
Moguer: Platero i jo, de Juan Ramón Jiménez
Després de la mort del seu pare, Juan Ramón Jiménez va tornar al seu poble natal d'Huelva, Moguer, per assistir a una família arruïnada. Una situació que es va veure acrescuda per la imatge d'un lloc de naixement deteriorat, tan lluny de la llar en el qual l'autor va viure de nen. Va ser així com Jiménez va començar a evocar tots aquells records a través d'un vehicle literari com era el burrillo Platero, animal a què va descobrir els matisos d'aquell petit poble andalús: les papallones blanques que voleiaven a la nit, la celebració de l'Corpus, la presència dels gitanos en una plaça plena d'alegria i faràndula.
T'agradaria llegir Platero i jo?
Camp de Criptana: Don Quixot de la Manxa, de Miguel de Cervantes
El 2005, amb motiu de la commemoració de la cambra centenària de Don Quixot de la Manxa, Va ser declarada a Espanya la primera ruta basada en l'obra de Miguel Cervantes, Convertint-se en tot un èxit. Més de 2500 quilòmetres repartits en 148 municipis en què el visitant podia partir de Toledo per acabar a Sigüenza passant pel icònic del Toboso o la imatge més «quixotesca»: els deu molins de Camp de Criptana que a dia d'avui s'ha convertit en símbol d'una comunitat manxega on antany van existir gegants envestits pel gentilhome més famós de les lletres.
Carabanchel Alt: Manolito Gafotas, d'Elvira Lindo
Potser els madrilenys ho sabessin, però possiblement molts espanyols s'ubicaran al barri de Carabanchel Alt després de llegir Manolito Gafotas. Carabanchel, el qual engloba a més de 240 mil habitants, es va convertir en el millor aparador d'aquesta Espanya de classe treballadora vista a través d'un nen rabassut que vivia amb els seus pares, el seu avi Nicolau i el seu germà, El Imbècil. L'escenari més desenfadat d'una Madrid literària que va des de la Chocolatería Sant Ginés en la qual Valle-Inclán ambientase Luces de bohemia o Barri de les Lletres convertit en epicentre literari de la capital i lloc usual per autors com Góngora, Cervante o Quevedo.
Vall de l'Baztán: El guardià invisible, de Dolores Redondo
Convertida en un dels grans èxits de la literatura espanyola dels darrers anys, la Trilogia de l'Baztán de Dolores Redondo (formada per El guardià invisible, El llegat en els ossos i Ofrena a la tempesta) aprofundia en els misteris d'una vall navarrès on se succeeixen diversos assassinats investigats per la inspectora Amaia Salazar, qui per resoldre el cas ha de tornar al seu poble natal, Elizondo, de què sempre va voler fugir. Present en els tres títols de la saga, el Vall de l'Baztán va augmentar la seva popularitat després de la publicació dels llibres, atraient a fidels de l'obra a la recerca dels cementiris, boscos i rius que van consolidar tan intensa trama.
L'Albufera: Canyes i fang, de Vicente Blasco Ibáñez
A principis de segle XX, el naturalisme va trobar en Blasco Ibáñez un dels seus millors representants, especialment gràcies a obres com Canyes i fang, La més famosa de l'autor valencià. Una novel·la en la qual l'escenari comptava com un personatge més gràcies a la seva importància en la trama de la família dels Paloma, un clan d'agricultors pobres que vivien al poble de el PalmarSituat al bell mig de l'estany d'aigua dolça més gran d'Espanya, a 10 quilòmetres a sud de València. Al llarg de les pàgines, especialment en el seu primer tram, l'Albufera és presentada a l'lector com un microcosmos marginal, on els aiguamolls, els arrossars i platges secretes configuren un laberint sobre el qual se sosté una de les millors novel·les espanyoles de segle XX.
L'hort de Calisto i Melibea: La Celestina, de Fernando de Rojas
La Salamanca de finals de segle XV es va convertir en escenari d'una de les grans obres de la nostra literatura: La Celestina, També coneguda com la Tragicomèdia de Calisto i Melibea, els dos protagonistes units per una prostituta i la gran part de la seva història d'amor va tenir lloc en un hort escollit per l'autor, Fernando de Rojas. Un pulmó urbà que va ser reinaugurat el 1981 sota el nom de Hort de Calisto i Melibea, situat al costat de la muralla que franqueja el riu Tormes, nom que ens recorda uns primers passatges de l' Lazarillo de tormes ambientats a la capital salmantina abans de saltar a Toledo, principal ciutat on transcorria la història.
Església de Santa Maria de la Mar: La catedral de la mar, d'Ildefonso Falcones
Publicada el 2006 i convertida en novel·la multivendes als pocs mesos, La catedral de la mar narrava la construcció de l'Església de Santa Maria de la Mar en l'humil barri de pescadors de la Ribera on vivia Arnau, jove a través de què vam conèixer els secrets de la Barcelona medieval. Actualment, aquest edifici la construcció es va iniciar en 1329 s'ha convertit en un dels grans icones literaris d'una Ciutat Comtal adorada per autors com Carlos Ruiz Zafón, Carmen Laforet o Juan Marsé.