Les bruixes i l'inquisidor
Les bruixes i l'inquisidor és una novel·la de ficció històrica escrita per la professora, historiadora i autora malaguenya María Elvira Roca Barea. L'obra va ser publicada per l'editorial Espasa el 2023 i va guanyar el Premi Primavera de Novel·la d'aquest any. Tot i que és la primera incursió de l'escriptora dins del gènere, el llibre va aconseguir captivar la crítica i l'audiència a causa de la qualitat de la investigació.
Maria Elvira Roca Barea és coneguda per fer exhaustives documentacions, de les quals se sosté per crear tots els seus projectes. Si bé Les bruixes i l'inquisidor s'ha alçat com una novel·la entretinguda, és important fitar que el text ha comptat amb algunes crítiques respecte a la versemblança dels fets que narra ia la inexactitud de les dates dels esdeveniments que planteja.
Sinopsi de Les bruixes i l'inquisidor
Arran d'una competència religiosa
Durant la primera dècada de 1600, hi va haver notables enfrontaments ideològics, polítics i bèl·lics entre la religió catòlica i la naixent branca protestant. Aquestes disputes es van suscitar, bàsicament, per guanyar seguidors.
Roca Barea narra que alhora que es donaven els aldarulls, entre els fervents creients d'ambdues faccions pul·lulaven com mai abans les supersticions. Va ser així com la fixació en contra de la bruixeria va prendre novament el seu setial, i amb això, es van avivar les persecucions i va prendre un nou aire la Santa Inquisició.
Als pobles, els caps sacerdotals van començar a dur a terme els famosos “judicis”. Es culpava tant de malfactors que segrestaven nens per oferir-los al mascle cabrum com a vilatans completament innocents. En aquest context, les bruixes i l'inquisidor presenta, en particular, el que ha passat al llogaret navarresa de Zugarramurdi.
La cacera de bruixes va començar a l'edat moderna
Roca Barea ha comentat que, a causa de tant cinema i llibre de ficció històrica que realcen el místic més que la veritat dels fets, es tendeix a pensar en la cacera de bruixes com a fenomen de l'era medieval. Tot i això, segons l'autora, realment va ser durant el modernisme que van sorgir aquests esdeveniments.
Barea planteja que aquests es van dur a terme a causa duna multiplicitat de factors. I que, gairebé sempre, se suscitaven a les zones de les fronteres que limiten amb el nord, en aquest cas la navarresa francesa, a Europa Occidental.
Així mateix, Les bruixes i l'inquisidor esbossa diverses preguntes interessants, totes corresponents a la perspectiva de l'època. Per exemple: com es va començar a creure a ulls clucs que la bruixeria tenia efectes pràctics?, a qui beneficiava que s'hi cregués?, qui eren les principals víctimes dels judicis? I, finalment, com era la gestió interna de la inquisició espanyola?
Un episodi puntual es converteix en una virulenta massacre
En aquest context de confusió, entre les lluites religioses i la superstició del poble, l'inquisidor general Bernat de Sandoval envia Alonso de Salazar i Fredes a Logronyo, seu del Sant Ofici. L'objectiu és determinar què era el que estava passant i prendre accions dràstiques en cas que la situació s'agreugés.
A temps que l'home emprèn el camí, descobreix que no es tracta només de malediccions, mal d'ull o fetilleria comuna, coses que ja existien. Tanmateix, tampoc no és el complot satanista i diabòlic que els més religiosos pretenen que fos per tal de sumar més seguidors a les dues parts.
Més aviat es tracta d'una mica de tot: hi ha gent innocent que no comprèn el rol que juga en una partida política macabra, hi ha un govern negligent que accedeix a patrocinar les accions de les més poderoses esferes, i hi ha, com no podria ser altrament, persones perverses i assassins.
Tortures i confessions sense sentit
Les bruixes i l'inquisidor intenta reflectir un moment històric on, per obtenir beneficis públics, alguns culpaven altres d'actes impensables. Per fer-los confessar es feia servir la tortura i, després d'hores de maltractament, més d'un acabava declarant qualsevol quantitat d'atrocitats.
Una de les declaracions més comunes era la utilització de nens, que eren oferts com a sacrifici a diferents dimonis. També deien que tant homes com dones ballaven despullats a la llum de la lluna, que volaven i que invocaven éssers de la foscor per copular amb ells i engendrar així els seus fills.
Però més enllà de la terrible imatge pintada pel poder polític i social del 1600, val la pena preguntar-se per què va passar allò justament en una època de fricció religiosa, precisament en un llogaret prop de la frontera francesa. És possible que, com sol passar, aquesta lluita no tingués res a veure amb Déu o el Diable, sinó amb els homes.
Sobre l'autora, Maria Elvira Roca Barea
Maria Elvira Roca Barea va néixer el 1966, a El Borge, Màlaga, Espanya. Després d'acabar la preparatòria, l'autora va cursar Filologia Clàssica a la Universitat de la seva ciutat natal. Des de llavors, ja era assídua a l'escriptura, i rememora els estudis superiors en un text anomenat L'estètica del discurs a les Cartes de Plini el Jove. Més tard, va fer la seva tesi doctoral sota la direcció d'Antonio Alberte González.
A més, va estudiar a la Universitat François Rabelais de Tours, on va aprendre sobre literatura francesa, retòrica i paleografia. El 1999 es va graduar en Filologia Hispànica, i va començar a fer classes en una escola d'educació secundària. Ha treballat com a investigadora per al Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC). De la mateixa manera, és assagista i articulista per a El Món y El País.
Altres llibres de María Elvira Roca Barea
Com a autora independent
- José Juan Berbel Rodríguez (1996);
- Edició crítica i estudi de l'art predicatòria ad noticiam artis predicandi (1997);
- El cavaller de la pell de tigre (2003);
- Tractat militar de Frontino. Humanisme i cavalleria al Quatre-cents Castellà (2010);
- 6 relats exemplars (2018);
Com a coautora
- La influència de Ciceró i Quintilià en les idees sobre l'estil a les cartes de Plini el Jove / Albaladejo, Tomás; Roca Barea, Maria Elvira (1998);
- L'estudi de les arts predicatòries status quaestionis / Alberte González, Antonio; Roca Barea, Maria Elvira, Antoni Ruiz Castellanos, Antònia Víñez Sánchez, Juan Sáez Durán, ed (1998).