Les teories més contemporànies que treballen, des de la filosofia, en conceptes pertinents a l'Estètica i a el concepte d'Art i Bellesa posseeixen tal magnitud, que no estaria bé deixar passar el comentari sobre l'últim llibre llegit.
Hans-Georg Gadamer és l'autor d'aquest llibre, anomenat «L'Actualitat del Bell », i que realitza un recorregut històric, des dels grans clàssics Grecs, passant per diversos conceptes i punts de vista treballats en distitas èpoques de la història occidental, per així arribar a poder respondre preguntes de difícil resolució. Existeix un vincle entre l'art de l'passat i l'art de present? Per què és que l'art necessita, per a la societat, una justificació? I per respondre, apel·la no només a aquell recorregut històric, sinó també a les diverses definicions que en boca de diferents influents personatges han tingut els conceptes com ara Bellesa, Art i Estètica.
I acaba per concloure, després d'un exquisit recorregut que val cada paraula i cada idea de difícil comprensió, dient que són tres els estadis, o les maneres en què l'art i les comunitats s'han relacionat, en tota època, lloc i cultura. El Joc, el Símbol i la Festa són aquells tres elements que proporcionen la relació entre dos temps, entre variats conceptes. La proximitat entre un art clàssic, mort ja segons paraules de Hegel, i un art contemporani, falleciente segons teòrics de l'escola de Frankfurt, o potser en constant transmutació del fet de la seva qualitat de tècnica reproducció.
Gadamer va ser un filòsof Alemany nascut el 1900, i mort al març de 2002. Va tenir la sort de ser testimoni de grans canvis en la mentalitat dels espectadors, o receptors si es vol, de l'art. Vívid observador de l'evolució d'un art més clàssic, cap a ruptures estètiques d'un valor descomunal per a les ments tant dels artistes, com dels seus receptors. Pertanyent a la línia de la filosofia hermenèutica, la seva recerca s'ha recolzat sempre en alguna cosa que el més clàssic dels filòsofs grecs va enunciar d'aquest manera: «Només sé que no es res«. Gadamer es va recolzar, a l'hora de realitzar tota la seva obra filosòfica, en la idea de plantejar preguntes, més que en el de trobar respostes precises. En generar diàlegs entre diferents èpoques i maneres de percebre, de veure, de conèixer la realitat immediata, i no.
Un text que no té desperdici, i que malgrat cert grau de dificultat que posseeix per a lectors no acostumats, he de dir que s'extasia fins a l'última de les pàgines.
GRÀCIES !!!!!!