Fotografia: Jacinta Cremades, perfil a Doumo Ediciones.
Jacinta Cremades va néixer a Barcelona, però la seva infància va transcórrer a França. És doctora en Literatura, a més de crítica literària. Ha treballat en diaris com El Cultural, L'Imparcial, El Magazine Littéraire, El Mercuri y món. També ha fet classes d'espanyol i de literatura, on s'ha estrenat amb Tornada a París, la seva primera novel·la. Li agraeixo molt el seu temps i amabilitat per aquesta entrevista on ens parla d'ella i de tot una mica.
Jacinta Cremades — Entrevista
- ACTUALIDAD LITERATURA: Tornada a París és la teva última novel·la. Què ens comptes en ella i d'on va sorgir la idea?
JACINTA CREMADES: La novel·la explica el tornada de Teresa a París, on va viure tota la seva infància i joventut, en morir la seva mare Maite. Torna amb la seva filla Lucía a qui explica, gràcies a històries contingudes en caixes, la història de la seva mare que va deixar la seva Barcelona natal per abandonar la seva tradició familiar i començar una vida nova.
És una novel·la que alhora enllaça la vida de aquestes tres dones d'una mateixa família: Maite, que arriba a París el maig del 68, Teresa, que recorda la seva infància durant els anys 80, i Lucía, a principis del 2000. Parteixo del meu propi retorn a París, on jo també vaig viure la meva infància i joventut. És per tant un retorn a les arrels familiars, a les preguntes existencials ia la importància de la transmissió.
- A EL: Et pots remuntar a aquest primer llibre que vas llegir? I la primera història que vas escriure?
JC: Tinc una imatge llegint la meva mare Le petit Nicolas, i no al revés, les dues tombades al llit d'un hotel durant un viatge per Grècia.
La meva primera novel·la va ser una mena de plagi de retrobament de Fred Uhlman, un relat que vaig llegir sobre l'amistat entre un nen jueu i un nazi que em va marcar profundament. Gràcies a Déu, no la vaig arribar a acabar, si no, hagués acabat al calabós dels plagiadors.
- A EL: ¿Un escriptor de capçalera? Pots escollir més d'un i de totes les èpoques.
JC:M'agraden les dones, no ho puc posar remei! Les germanes Brönté, Carmen Martín Gaite, Elizabeth Strout i Nancy Huston.
- A EL: Quin personatge d'un llibre t'hauria agradat conèixer i crear?
JC: M'hauria encantat conèixer el comte de Montecristo. I crear la dona amb Alcuza de Dámaso Alonso.
- A EL: Alguna mania o costum especial a l'hora d'escriure o llegir?
JC: escric per la matí y Lleó per la tarda. Seria incapaç de fer-ho al revés.
- A EL: ¿I el teu lloc i moment preferit per fer-ho?
JC: De dia, en una casa que tenim al camp d'Àvila.
- A EL: Hi ha altres gèneres que t'agradin?
JC: La novel·la, el conte, el assaig són els que m'agraden més.
- A EL: Què estàs llegint ara? I escrivint?
JC:Estic llegint Les germanes de Borgo Sud de Donatella Di Pietrantonio, Els diaris de Chirbes, i El col·leccionista de sorpresas de Rafael Narbona. I estic escrivint una novel·la sobre Irlanda els personatges dels quals segueixen vivint a París.
- A EL: Com creus que està el panorama editorial i què et va decidir a tu per intentar publicar?
JC: Crec que vivim una eclosió d?editorials amb perfils molt diferents al?hora de publicar. Totes es mostren compromeses per donar a conèixer el text, literari, històric, d'assaig. Hi són per amor a la literatura i això és un miracle.
- A EL: Et està sent difícil el moment de crisi que estem vivint o podràs quedar-te amb alguna cosa positiva per a històries futures?
JC: La societat ha canviat tant que s'haurà de parlar, escriure, abans i després de l'ésser humà. Jo he de fer un esforç per veure'l positiu. El millor és l'abast que tenim als continguts intel·lectuals d'internet, encara que també és la nostra gran perdició. La veritat és que si m'haguessin deixat triar l'època en què néixer, no hagués triat aquesta…