Has escoltat Irene Solà? Saps qui és? Aquesta escriptora catalana és una de les noves tendències dins de la literatura que crida l'atenció. Però, què en saps?
En aquest article t'expliquem alguns detalls de la seva vida i també els llibres que heu escrit. Si no n'has llegit res, potser et criden l'atenció les seves novel·les. Comencem?
Qui és Irene Solà
Irene Solà Sáez, el seu nom complet, és poeta, narradora i artista de belles arts. Nascuda a Malla el 1990, ara mateix s'ha convertit en una escriptora de renom, sobretot perquè moltes de les seves obres han guanyat premis importants.
Es va llicenciar a la Universitat de Barcelona on va estudiar Belles Arts. Tot i això, també va cursar un Màster en Literatura, Cinema i Cultura audiovisual a la Universitat de Sussex.
Durant la seva carrera, va escriure el poemari Bèstia, un dels seus primers llibres que es dividia en dues parts totalment diferents.
Però va ser amb la publicació del seu segon llibre, Los diques, quan va començar a cridar l'atenció de moltes editorials que s'hi van fixar per la manera com havia construït aquesta novel·la.
A partir d'aquí, ha anat elaborant novel·les cada cop més impactants que han fet que tingui una bona legió de seguidors.
Llibres d'Irene Solà
No podem dir que tingui gaires llibres, però sí que és de les escriptores que ha sabut publicar els seus llibres tant en castellà com en català, cosa que no sempre s'aconsegueix.
Així el llistat de llibres de l'autora ens en deixa uns quants per llegir si t'interessa:
- Cant jo i la muntanya balla
- Els dics
- bèstia
- Et vaig donar ulls i vas mirar les tenebres, publicada el 2023.
Pel que fa a les dates de publicació, la veritat és que difereixen molt el miris en una web o en una altra. Però ha publicat una novel·la aproximadament cada any.
Amb totes ha guanyat premis. Per exemple, el 2012 va guanyar el Premi Amadeu Oller per Bèstia. El 2017 va guanyar el Premi Documenta de narrativa per a menors de 35 anys per Los diques. I el 2019 la seva novel·la Canto jo i la muntanya balla va rebre diversos premis: Punt de Llibre de la revista digital Núvol, o el Premi Cálamo. També el 2020 va repetir aquesta novel·la guanyant el Premi de Literatura de la Unió Europea.
Cant jo i la muntanya balla
Utilitzant la història de diversos personatges, així com llegendes del Pirineu català i del Pre-Pirineu, Irene Solà fa una reinterpretació de la vida. En realitat, cadascuna de les històries que té el llibre permet veure un lloc des de diferents formes.
«Primer arriben la tempesta i el llamp i la mort de Domènec, el pagès poeta. Després, Dolceta, que no pot parar de riure mentre explica les històries de les quatre dones a qui van penjar per bruixes. Sió, que ha de criar sola Mia i Hilari allà dalt a Matavaques. I les trompetes dels morts, que, amb el seu barret negre i apetitós, anuncien la immutabilitat del cicle de la vida.
Canto jo i la muntanya balla és una novel·la en què prenen la paraula dones i homes, fantasmes i dones d'aigua, núvols i bolets, gossos i cabirols que habiten entre Camprodon i Prats de Molló, als Pirineus. Una zona d'alta muntanya i de frontera que, més enllà de la llegenda, conserva la memòria de segles de lluita per la supervivència, de persecucions guiades per la ignorància i el fanatisme, de guerres fratricides, però que encarna també una bellesa a què no li calen gaires adjectius. Un terreny fèrtil per alliberar la imaginació i el pensament, les ganes de parlar i explicar històries. Un lloc, potser, per tornar a començar i trobar certa redempció».
Els dics
Dels dics alguns dels comentaris que es diuen és que Irene Solà juga molt amb els personatges, paraules i la història per narrar de manera que la pròpia trama t'absorbeix alhora que et fa imaginar a la ment les descripcions que et presenta l'autora.
La història ens porta a conèixer tres generacions amb un nexe en comú, la protagonista, Ada.
Et deixem la sinopsi per si vols fer-li un ull:
«Ada torna al seu poble després d?una estada de tres anys a Londres. Durant els llargs mesos d'estiu que segueixen aquest retorn, es van produint els retrobaments amb família, amics i un antic amor.
I també amb el mateix poble, aquell lloc que la va veure créixer. Amb la intenció de recuperar aquest petit univers del qual s'havia allunyat, Ada comença a inventar relats al voltant de tots.
Aquesta és, per tant, la història d'Ada i la història de les històries d'Ada. Aquesta és una novel·la feta duna successió de relats. Aquest és un llibre fet de la suma de petites narracions que componen el mosaic dʼun univers íntim i compartit».
bèstia
Com t'hem dit abans, Bèstia ho va escriure estant amb la carrera i ella mateixa destaca que té dues parts: d'una banda, una en què, literalment, està enfadada amb el món; i la segona, en què té uns sentiments més agradables i fins i tot els poemes se senten més relaxants.
Aquesta és la sinopsi de la darrera edició del llibre, bilingüe, amb els poemes en català i la seva traducció al castellà:
«D?una llibertat radical neixen aquests poemes. Ens arriben d'una terra salvatge i imprevista, on es reorganitza la matèria i se subleva el cos; en què el cos reflexiona, i viu i compta. Irene Solà s'enfronta a l'entorn amb una mirada crua i alhora vivaç, inquieta i vigorosa, que destrueix mentre busca un nou ordre en les coses, i que mai no dóna res per fet. Aquests poemes irradien una força misteriosa que ens absorbeix de seguida: ens requereix».
Et vaig donar ulls i vas mirar les tenebres
Aquest llibre és el darrer que ha tret (a data de setembre del 2023). Per això, encara no hi ha gaires valoracions o opinions sobre ell.
El que sí està clar és que l'escriptora s'ha recolzat en llegendes i històries del folklore per construir una novel·la on ens presenta una saga familiar de dones que van travessant diferents períodes.
Aquí va la sinopsi:
«Amagada entre cingles llunyanes, en algun lloc remot de les Guilleries transitat per caçadors de llops, bandolers, emboscats, carlins, feiticeiras, maquis, pilots de ral·li, fantasmes, bèsties i dimonis, la masia Clavell s'agafa a terra com una paparra. És una casa, sobretot, habitada per dones, i on un sol dia conté segles de records. Els de la Joana, que per trobar marit va fer un pacte que va inaugurar una progènia aparentment maleïda. Els de Bernadeta, a qui li falten les pestanyes i, de tanta aigua de farigola que el van abocar als ulls quan era una nena, va acabar per veure què no devia. Els de Margarida, que en comptes d'un cor sencer té un de tres quarts, rabiós. O els de Blanca, que va néixer sense llengua, amb la boca com un niu buit, i no parla, només observa. Aquestes dones, i encara més, avui preparen una festa».
Heu llegit algun llibre d'Irene Solà? Ens recomanes algun?