Francisco Ibáñez ha mort als 87 anys a Barcelona aquest passat dissabte. Amb una trajectòria de més de 65 anys i creacions com les de Mortadel·lo i Filemó, El botons Sacarino, Rompetechos i tants altres, la seva figura és i serà sempre ja referent de la historieta i el còmic espanyols. També era un dels últims que queden d'aquella plèiade de dibuixants que van treballar a la mítica editorial Bruguera i van fer dels anys 60, 70 i mitjans dels 80 l'edat daurada del que ara s'anomena còmic.
Els que vam néixer i créixer aleshores devem a Ibáñez els nostres primers acostaments a la lectura i innombrables hores de diversió. Amb la pèrdua ens quedem orfes definitivament duna època irrepetible. Aquest és un repàs a la seva figura i personatges, tants als més famosos com als primers o als menys coneguts. Descanseu en pau.
Francisco Ibáñez
Va néixer el 15 de març de 1936 a Barcelona, fill de pare alacantí i mare andalusa, i ja era aficionat als còmics des de petit. El seu primer dibuix va aparèixer publicat a la revista infantil de referència de l'època Nois. I a partir d'aquí ja va tenir marcat el seu futur de dibuixant, malgrat els seus estudis de Comerç i Peritatge Mercantil o el seu primer treball de botons al Banc Espanyol de Crèdit.
Quan va entrar a treballar per Bruguera va coincidir amb diversos col·legues també ja llegendaris com José Escobar, Cifré, Peñarroya o Vázquez. Allí Ibáñez va viure la seva millor i més fructífera època, encara que també gràcies a un treball gairebé esclau, després d'haver creat a 1958 a Mortadel·lo i Filemó. Ells van donar nom a revistes com Mortadel·lo, Súper Mortadel·lo, Mortadel·lo Gegant o Mortadel·lo Especial, els exemplars dels quals es van vendre per milions, però que ho van obligar a treballar exclusivament en ells.
A mitjans dels 80 les coses es van torçar i Francisco Ibáñez va abandonar Bruguera, que es va quedar amb els drets de la seva parella de personatges més famosa. Va entrar a treballar a Grijalbo i quan Bruguera va tancar i va ser absorbida per Ediciones B, Ibáñez va recuperar els drets i els va donar un aire nou i format nou i històries basades en moments rellevants de l'actualitat. Des de llavors els èxits i reconeixements han estat múltiples, però potser ha estat més important el afecte i profunda admiració dels seus lectors de diverses generacions.
Francisco Ibáñez — Personatges més famosos
Mortadelo i Filemó
I el superintendent Vicente, Ofèlia la secretària, el professor Bacteri i tants dolents memorables com Chapeau l'Esmirriau o Magin el mag. La TIA, les seves entrades secretes, les missions impossibles a totes les parts del món, les investigacions més complicades, els casos més enrevessats… Tot ho han fet —i estat— ells, la parella de detectius més famosa del còmic, una creació a l'alçada de els més grans internacionals i les històries dels quals s'han traduït a molts idiomes. Insuperables i ja inimitables.
El març passat es va publicar el seu últim número, Mundial de bàsquet 2023, i al setembre sortirà La volta al món.
El botons Sacarino
O la absurda vida —amb l'experiència del mateix Ibáñez després d'haver-ho estat ell— en una Oficina on treballa un ingenu i sempre benintencionat però també esbojarrat botons. Els encàrrecs per a un malhumorat director no sempre surten bé, per no dir que mai no ho fan.
Trencaclosques
era el personatge preferit d'Ibañez perquè deia que li recordava a ell, amb els pocs cabells, les ulleres i la pèssima visió, culpable de mil i un equívocs a cadascú més impossibles i divertits.
Pepe Gotera i Otilio
aquesta i 13, Rue de l'Percebe són sens dubte les seves creacions que millor retrataven la idiosincràsia espanyola més picaresca i, en aquest cas, matussera. Una parella de exactament això, dos nyaps a domicili que estan més preocupats per fer el mínim, cobrar i sortir corrents. Ah, i menjar-se uns entrepans gegantins i farcits de tot allò inimaginable.
13, Rue de l'Percebe
Una altra d'aquestes obres magistrals amb una estructura fixa d'un edifici ple de vides que van anar mostrant la societat de cada època. Va tenir una nova reinterpretació i disseny a la revista Guai (1986), on va ser 7, Rebolling Street.
I tant les històries de Pepe Gotera i Otilio com l'univers d'aquest bloc de veïns van ser influències per a sèries de televisió com Mans a l'obra o Aquí no hi ha qui visqui.
Francisco Ibáñez — altres personatges
La família Trapisonsa, un grupet que és la monda
Amb la inspiració de La família Cebolleta, de Manuel Vázquez, també va veure la llum a 1958, i explicava la història d'una família de classe mitjana-baixa els principals protagonistes de la qual són el pare anomenat Pancraç i el seu gos atila, un xucho molt descarat que sempre estava ficant-se amb el seu amo.
Camineu i rigueu «vaig usar» amb L'arca de Noè
Del 1960. Es van publicar poques pàgines, però és curiosa i està ambientada en una agència que subministra els animals més diversos per a les demandes més sorprenents. A més, el protagonista donaria lloc més tard al d'Otilio.
Godofred i Pasqualin, viuen de l'esport fi
Sèrie que va substituir l'anterior i que segueix el mateix primer estil, els dos protagonistes en porten una agència de representació d'esportistes.
Donya Pura i Donya Pera, veïnes de l'escala
Amb tot just rellevància, només van sortir en 4 pàgines a la revista Oncle Viu el 1964, però una dels seus protagonistes sí que va tornar a aparèixer moltes vegades a 13, Rue de l'Percebe. eren dues senyores, veïnes d'escala, que vivien amb les mascotes, un gat i un lloro. Van tenir la influència de les germanes Gilda, de Manuel Vázquez, a qui tant admirava Ibáñez.
Tete Coet
Creació de 1981 per a la revista Pulgarcito. Va sortir una historieta llarga de Mortadel·lo i Filemó on era un cria capaç de convertir qualsevol cosa en un objecte propulsat.
Chicha, Tato i Clodoveu, de professió sense feina
Un trio representatiu de la societat de mitjans dels 80 que Ibáñez ens torna a mostrar amb la seva rerefons crític. Tots tres es dediquen a qualsevol feina que els surt. Van ser creats com a alternativa després del tancament de Bruguera, en no poder dibuixar Mortadel·lo i Filemó.