El format paper venç el digital en ple segle XXI

Llibreria Bardón, Madrid.

Doncs encara que sembli mentida, segons l'informe de l'CIS publicat al gener de l'any passat, el 79,7% dels lectors espanyols prefereix un llibre físic i només un 11,1% es decanta pel format digital. Resumint, estaríem parlant que 4 de cada 5 lectors llegeix com es ve fent durant gran part de la història humana. Una cosa que, en comparació amb altres àmbits, sorprèn i molt.

Actualment, tots disposem d'ordinadors, tauletes, telèfons intel · ligents i una infinitat de ginys electrònics capaços de facilitar-nos les coses a l'hora de gaudir del nostre preuat hobby. De tota manera, seguim trobant en el paper l'essència de la lectura, refusant, per tant, del que la modernitat tecnològica ens ofereix. Una cosa que, per descomptat, no succeeix en altres quefers del nostre dia a dia.

Si ens parem a pensar, el format digital ens aporta moltíssimes més facilitats. Ens permet, primer de tot, emmagatzemar una quantitat pràcticament infinita de llibres. Una cosa que, per descomptat, les nostres prestatgeries casolanes serien incapaços de suportar.

Ens solucionaria, per tant, l'habitual problemàtica de l'espai. Tema aquest, recurrent en discussions familiars sobre prestatgeries corbades i llibres amuntegats per tot arreu. Tot i així, a Espanya, tot i tenir la solució a les nostres mans, els que estimem la lectura, generalment, seguim omplint les nostres cases, la de pares, germans o amics, de llibres ja acabats o, simplement, llibres condemnats a una llista d'espera pràcticament infinita.

Tot això per no parlar de les facilitats a l'hora de disposar de pràcticament qualsevol llibre de manera instantània. Permetent això, llegir qualsevol cosa en qualsevol lloc de món amb només fer un clic. Una cosa que, per descomptat, facilitaria l'hàbit de llegir sense pràcticament cap limitació.

Malgrat tot, el format físic segueix guanyant de pallissa a l'digital i, encara que sigui estrany, crec que hi ha una explicació lògica a tot això. Molts, per descomptat, ens cridessin bojos o excèntrics, cosa que no ens ve de nou ja que, tristament, els que ens agrada llegir no és que siguem el nucli més nombrós de la societat, ni de bon tros.

Segurament tot resideix, i en això baso la meva reflexió, en alguna cosa que només els que llegim sabem apreciar. Encara que no es crea o no s'entengui,  la lectura es viu i es gaudeix amb els 5 sentits. Cap superfície electrònica ens fa sentir l'olor, el tacte de les pàgines o el pes de la història que estem llegint.

Nosaltres, sense cap dubte, tractem els llibres com caixes plenes d'estímuls de tot tipus sent cadascun únic i genuí. Llegir no consisteix a devorar paraules sense més, llegir és sentir i notar. És un acte romàntic en tota regla. Ens àncora al nostre passat i ens fa viure situacions irrepetibles. Llegir és una cosa que de moment, per a molts, segueix estant sol a l'abast de el món físic, el de el paper.