Blas de Otero s'inicia en la poesia existencial, La qual plasma en dues obres de sobres conegudes per tots com són «Àngel ferament humà» i «Redoble de consciència», que juntes van donar posteriorment pas a un volum titulat «Ancia» paraula resultant d'unir la primera síl·laba del primer títol i la última de l'segon.
En aquests llibres el poeta mostra mitjançant la veu lírica el pesar i l'angoixa de tot ésser humà davant la mort, la qual cosa s'acrecenta per la falta de respostes d'un Déu que no contesta a les preguntes formulades i per mitjà de les quals es pretén mitigar la susdita angoixa i obtenir una mica de pau, cosa que els homes estan condemnats a anhelar però no obtenir causa de l'inexorable camí cap a la mort.
La seva segona etapa correspon a la poesia social i dins d'ella trobem altres conegudíssims títols com «Demano la pau i la paraula» entre d'altres. El mateix títol d'aquesta obra ens dóna una idea del que es busca en aquesta etapa, paraules per proclamar les injustícies i pau, cosa que no abunda al país i que el poeta creu necessari per poder viure de manera digna.
Finalment, en els seus últims anys Blas de Otero es dedica a una poesia de caràcter reflexiu en què examina la seva pròpia trajectòria i en què analitza alguns aspectes biogràfics.
Més informació - Biografia de Blas de Otero
Foto - Alberto Cereda
Font - Oxford University Press