Xabier Gutiérrez: Autor de la tetralogia L'Aroma de el Crim.
Tenim el plaer de comptar avui al nostre blog amb Xabier Gutiérrez, Sant Sebastià, 1960, creador de l' gastronomic noir, En què el gènere negre es desenvolupa entre fogons i plats d'autor. Xabier és un dels cuiners més reputats del nostre país i el autor de la tetralogia Els Aromes de el Crim, Protagonitzada pel subcomissari de l'Ertzaintza, Vicente Parra.
«Abans de morir, va assaborir el seu últim plat. Però aquesta vegada hi havia una petita diferència amb la llarga llista de plats sobre els quals havia escrit al diari on treballava: aquest l'havia preparat ell amb ajuda dels dos ajudants desconeguts que l'havien atacat. I sabia a sang i a l'aroma de l'carbó on havien rostit la costella de porc que feia tot just dues hores havia acabat de menjar. I també a mort. » (Sabor Crític. Xabier Gutiérrez)
Actualidad Literatura: Tres llibres, un nou gènere i un ertzaintza com a protagonista. Proporciones als teus admiradors el plaer de degustar delícies impensables que embogeixen el paladar i després decideixes regirar-los l'ànima amb la maldat i la desesperació que amaga el crim. Com arriba un cuiner brillant, premiat i reconegut com és el cas de Xabier Gutiérrez a la novel·la negra?
Xabier Gutiérrez:
Vaig arribar fa molts anys. La primera vegada que vaig descobrir va ser quan tenia la tendra edat de tretze anys. Primer ho vaig fer amb un llibre que mai oblidaré. Temps de silenci. (Luis Martin Sants) I des del meu atreviment vaig imaginar que jo també podia arribar a fer això. O almenys alguna cosa semblant. Insensatesa crec que es diu aquest pensament, jajaja. La meva vida ha estat cenyida de paraules. Sóc de lletres visceralment. M'agrada jugar-hi. Fer que diguin el que hagin amagat. Sóc una mica tímid i les paraules de vegades les faig servir d'escut per protegir-me. Posseeixen la virtut de l'silenci expressiu. El que es diuen sense dir res té presència íntima. I permanència gairebé eterna. Cap vent se les endurà.
A EL: Els escriptors barregen i centrifuguen els seus records i les històries que han sentit per crear personatges i situacions. El teu inspiració arriba de la cuina, el teu entorn natural, el que domines, on et sents còmode. I just aquí, apareix el crim. En els teus llibres ja ha mort una enòloga, un crític gastronòmic, i diverses persones relacionades amb el món de la gastronomia ¿Sorgeixen les idees de moments reals, de successos viscuts a les cuines o és pura imaginació que ambientas en l'entorn que millor coneixes?
XG: Les meves novel·les són totes ficció, salpebrades de realitat. El joc és trobar on ho he assaonat. És evident que a el conèixer bé l'entorn de vegades caus en la temptació de generar l'ambient o els personatges pròxims, però aquesta clar que no és així. Crec situacions des de la meva imaginació. Però també és cert que la teva imaginació, que forma part de la generació d'un procés creatiu, és fruit de la teva pròpia observació i pot ser que ella mateixa et enganyi recordat éssers o situacions que has viscut però que ets incapaç de recordar. És un joc en el qual moltes vegades et deixes portar per tu mateix de manera no conscient.
AL: L'aroma de l'crim, El bouquet de la por y Sabor Crític, aquesta última publicada al 2017. Ens falta l'última obra de la tetralogia i els teus lectors ens preguntem si anem a quedar-nos si més casos de Vicente Parra, acabarà la cursa del nostre ertzaintza favorit amb el seu següent cas?
XG: En principi és una tetralogia i s'acaba amb la quarta entrega (Perfum de rosa negra) que esperem surti ben aviat. A la ultima es descobreixen coses amagades des del primer lliurament. Aquesta previst que fos així tot i que ja sabeu que les quatre són novel·les autoconclusives. Seguir amb el mateix policia no ho descarto, fins i tot fer una preqüela que ja la tinc bocetada però només amb tres línies. No ho sé. Ara em trobo acabant la nova novel·la. La primera fora de l'subcomnisario de l'ertzaintza Vicent. Estic encantat i no penso més que en poder acabar-la. Tot just queden vint o trenta pàgines.
A EL: Vicente Parra, ertzaitza, en la cinquantena, aficionat als trencaclosques, casat i pare de família, amb un fill que estudia cuina, intel·ligent, curiós i de gran cor. Vicente no és un gran gastrònom, tot i que a casa es menja com en un restaurant de luxe. Què li ha donat Xabier a Vicente i Vicente a Xabier?
XG: Que bonica pregunta. Crec que moltes coses. Hem crescut junts. Jo li he ensenyat a menjar, això està clar. A reflexionar al voltant de la sensació plaent que suposa la gastronomia lligada directament amb la cultura. A que si renúncies als plaers del menjar aquestes retirant de cop la meitat dels millors plaers que pot experimentar una persona. Jajajaja.
Però ell m'ha ensenyat a ser una mica més ordenat, més reflexiu. Potser una miqueta menys visceral. Només una miqueta. Segueixo volent i odiant des de les tripes.
D'altra banda, Vicent i jo som igual de tossuts i volem a les nostres dones, penso, que amb l'mimsa intensitat.
Però Vicent m'ha donat bastant més a mi que jo a ell. M'ha demostrat que gairebé sempre si vols, pots. És una recepta que moltes vegades, no sempre per desgràcia, funciona. Bones dosis de treball i creure en tu mateix. Juntes mouen muntanyes.
A vegades ho he explicat. Jo puc fer merdes, d'acord, d'acord, però són meves i CREC en elles. I per elles mato.
A Vicente i la seva família (Tan important com la trama d'assassinats) li dec un gir a la meva vida que m'ha fet descobrir coses noves. Amb ells he rigut, he plorat a llàgrima viva, se m'ha posat la pell de gallina. Cada un d'ells forma part d'un elenc de sensacions. D'un puja i baixa tan proper com la pròpia vida. A la fi i al el cap és una altra, de paper, la qual he creat per a ells. Li estic molt agraït per habermelas ensenyat.
A l'avi li dec la seva personalitat, al seu fill gran el tracte amb la seva nòvia. No ho sé, podria parlar-te de tots i cada un d'ells.
Algun dia li convidaré a sopar a l'Arzak, .. jajajaja, la dec.
A EL: Director d'el departament d'innovació de el Restaurant Arzak a Sant Sebastià, col·laborador de diversos mitjans de comunicació, assessor d'empreses hoteleres, professor en un màster de gestió de restaurants, diversos llibres de cuina publicats i premiats i escriptor de novel·la negra. D'on surt el temps per a tot?
XG: El dia té 24 hores i no et pots ni imaginar la quantitat de coses que es poden fer durant els 1440 minuts que tenen.
Ja tindràs temps de descansar quan et moris, .. jajaja. No us ho prengueu a peu de la lletra. No seriosament, dóna per a moltes coses. Jo escric pels matins un parell d'hores. M'és difícil escriure més, crear. Després, al vespre, corregeixo.
Xabier és el director d'Innovació d'Arzak.
A EL: Mai li demano a un escriptor que triï entre el seu novel·les, però sí conèixer-te com a lector. En el teu cas la curiositat és més gran que mai: ¿seran els llibres favorits de Xabier llibres de cuina, una novel·la gastronòmica, potser novel·la negra clàssica ...? Quin és aquest llibre que recordes amb especial afecte, que et reconforta veure-ho en la teva prestatgeria? Algun autor que t'apassioni, d'aquests dels que compres les res més que es publiquen?
XG: Són una barreja de tots. M'agrada el misteri i el suspens. Són claus i en les meves novel·les ho intento transmetre. M'agraden els clàssics però també els nostres. Lorenzo Silva, Dolors Rodó o Carles Bassas. També els nòrdics encara que de vegades em resulten una mica freds.
Un llibre que no oblidaré és L'exorcista de William Peter Blatty.
Sòl córrer a la llibreria si arriba l'últim de King.
La meva altra font d'inspiració és el cinema. Bebo d'ell i de vegades em critiquen que les meves novel·les s'assemblen a guions de cinema. Em surt així.
A EL: Quins són els moments especials de la teva carrera professional? Aquests que els comptaràs als teus néts.
XG: Als meus néts espero arribar a explicar-los que van tenir un avi que s'ho va passar teta fent el que ell volia. Que va estimar a la gent propera. Que va ser fidel als seus principis. Que vaig guanyar alguns premis. Però, .... També els hauré de comptar que em vaig equivocar una i mil vegades i que donaria tot el que tinc per arreglar-ho. Però tot això forma part de el joc.
A nivell professional els diré que escriure va ser part de la meva vida.
A EL: En aquests temps en què la tecnologia és una constant en les nostres vides, és inevitable per les xarxes socials, un fenomen que divideix els escriptors entre aquells que les rebutgen com a eina professional i els que les adoren. Gairebé 6.000 seguidors a Twitter, 2500 a facebook, gairebé 3000 a Instagram, amb un perfil en el qual, fidel al teu estil, mescles gastronomia i literatura. Què t'aporten les xarxes socials? ¿Compensen els inconvenients?
XG: Tot té avantatges i inconvenients. És qüestió de valorar-los i que els ultims no tapin els primers.
És evident que les xarxes socials tenen una part molt positiva. A mi m'han obert molt camp perquè la gent conegui els meus llibres. Treure coses més personals ho porto una mica pitjor encara que de vegades ho faig.
A EL: És més fàcil guanyar-se la vida escrivint o cuinant?
XG: Fer bé les coses és difícil d'una o altra manera. Si vols ser el número u de el món et costarà et dediquis al que et dediquis.
A EL: ¿Llibre digital o paper?
XG: Paper, és més sensual.
A EL: Et fa mal el pirateig literari?
XG: Sí. La gent ha de adonar-se'n. Que el nostre treball és igual de respectable que el que ells fan. Jo crec que anem bé però encara queda un bon tros.
A EL: Per tancar, com sempre, et faré la pregunta més íntima que es pot fer a un escriptor: per què escrius?
XG: Per diversió.
Gràcies Xabier Gutiérrez, desitjar-te molts èxits en totes les teves facetes professionals i personals, que no pari la ratxa i que ens segueixis sorprenent amb cada nou plat i amb cada nova novel·la.