Els enemics del comerç
Els enemics del comerç. Una història moral de la propietat és una investigació històrica, social, política i econòmica enfocada al moviment comunista. L'obra va ser escrita per l'assagista, filòsof, jurista i autor espanyol Antonio Escohotado. La seva extensió és tal, que es troba dividida en tres volums: el primer va ser publicat el 2008, el segon, el 2013, i el tercer el 2016. Tots els llibres van ser editats i distribuïts per Planeta.
En un esforç per mostrar una mica més de saviesa i equanimitat, unit a la tercera edat que li arribava aleshores, Antonio Escohotado va decidir emprendre una tasca gairebé titànica: escriure el llibre de la seva vida. Al començament, el seu petit projecte estava dirigit a explicar qui, per què i amb quins resultats a algú se li va acudir dir la frase següent: “Han sostingut que la propietat privada és un robatori i el comerç el seu instrument”.
Sinopsi dels enemics del comerç
Una necessitat imperant per furgar en el passat de l'home de les comunes
Quan Antonio Escohotado va iniciar els seus estudis sobre la temàtica triada per al seu nou llibre, ràpidament va comprendre que havia de viatjar al passat, als temps de Plató i Esparta, si volia donar-se a entendre i adquirir ell mateix una perspectiva més àmplia sobre l'assumpte. Així mateix, es va aturar en els dictàmens de les sectes mongetes essènies i el credo ebionista, que van interpretar el sisè manament bíblic com “no comerciaràs”.
De la mateixa manera, l'autor fa al·lusió al Sermó de la muntanya. Tots aquests estudis es tenen en compte per crear una anàlisi contextual sobre els principis de la societat esclavista. Alhora, és en aquest pensament on té el seu origen el naixement dels líders messiànics. Parlem, doncs, d'aquells governants de “moralitat superior” el propòsit dels quals consisteix a rentar els mals al món i atorgar venjança o restitució contra els alts comandaments de l'hegemonia del poder centralitzat.
Primer volum (2008)
En les èpoques de l'antiga Grècia ja es plantejaven les guerres civils com un mitjà per assolir el progrés social. Més endavant, el filòsof alemany Karl Marx ho va promulgar com una llei destinada al moviment de classes. D'altra banda —encara que en el mateix camí de reflexió—, l'autor reposa conceptes econòmics odiats i estimats a parts iguals per una varietat de sectes comunistes. Dins aquests és possible trobar: les guerres camperoles, el Renaixement, la Reforma i la Contrareforma, respectivament.
Tots aquests ideals creen una convergència que proposa deixar enrere el pensament ebionista, que lloa i dignifica la pobresa. D'aquesta manera, els cristians abans i els camperols després tenen l'oportunitat de convertir-se en persones pròsperes i previsores. Antoni Escohotado esmenta altres contextos i ideologies, com La faula de les abelles de Mandeville, La gran Revolució francesa i la Conjura dels Iguals.
Segon volum (2013)
Durant la lectura del segon volum de la trilogia és fàcil notar una comparació entre el socialisme democràtic i el socialisme messiànic. Ja situat a la primera meitat del segle XX i més enllà, Antonio Escohotado examina els models imposats per governants controversials com Ahmadinejad i Chávez.
L'autor va comentar que la seva investigació el va portar a canviar d'opinió cada cop que topava amb una idea diferent. Aquest fet el va traslladar del prejudici al judici. Per tant, el més lògic seria deduir que Els enemics del comerç és un text dissenyat des de la imparcialitat, amb la finalitat de crear una cronologia que expliqui els fets que van afectar el comportament econòmic, polític i social d'una o diverses èpoques determinades que, en suma, convergeixen i són l'origen d'un sol moviment que se sol ramificar en diversos vessants.
Tercer volum (2016)
La investigació d'Antonio Escohotado sobre el pensament i l'aplicació comunista es va estendre a un tercer volum. En aquest, lescriptor es va submergir en una cerca sense igual. En aquest sentit, per primera vegada, el debat ideològic comunista s'enfronta al debat econòmic social. El llibre també inclou les grans institucions paral·leles, com ara el sindicat, l'empresa privada, la propietat intel·lectual, els diferents sistemes de seguretat social…
Al cim de la trilogia d'Antonio Escohotado s'esmicolen els últims anys de la dictadura de Lenin, al mateix temps d'altres moviments, com les tendències totalitàries que van tenir lloc a Llatinoamèrica. Aquestes darreres encara existeixen i s'han reflectit a països d'Europa, continent que, lluny de marxar cap a rumbs més centrals, són l'epicentre de partits com el Podem, a Espanya, o el Syriza, a Grècia.
Sobre l'autor, Antonio Escohotado Espinosa
Antonio Escohotado
Antonio Escohotado Espinosa va néixer el 1941, a Madrid, Espanya. L?autor proclamava comptar amb una única brúixola: l?estudi. Com a apassionat de l'aprenentatge de les coses i dels fets, es va formar en dret i filosofia.
El seu corrent va ser Ortega i Gasset. Durant els anys seixanta va tenir accés a altres corrents filosòfics, com els plantejats per Freud i Hegel. Aquest darrer va ser la inspiració de l'escriptor per fer la seva tesi doctoral, anomenada La consciència infeliç, i publicada el 1972.
Aquesta es conforma com la base de la seva producció intel·lectual i literària, unida a estudis com Realitat i substància (1985). La seva investigació està relacionada amb la metafísica i la lògica pura. Més tard, després del final del franquisme i la ben rebuda democràcia, es va enfocar a fer estudis des de l'observació dels fenòmens de la realitat (és a dir, una investigació més propera al coneixement científic).
D'aquest fet parteix la necessitat de divulgar els principis, les manifestacions i l'evolució d'una diversitat d'entitats humanes, les proposicions impersonals de les quals no representen res més que la seva pròpia complexitat. Això vol dir que, més enllà dels esdeveniments quantificables, no hi ha res. La filosofia relacionada amb aquest corrent és una cosa que va mantenir fins al moment de la seva mort, el 2021.
Altres llibres d'Antonio Escohotado
- Marcuse, utopia i raó (1968);
- La consciència infeliç. Assaig sobre la filosofia de la religió de Hegel (1971);
- De physis a polis (1982);
- Realitat i substància (1986);
- Filosofia i metodologia de les ciències socials (1987);
- Majestats, crims i víctimes (1987);
- Història general de les drogues (3 volums 1989);
- El llibre dels verins (1990);
- L'esperit de la comèdia (1991);
- Aprenent de les drogues: usos i abusos, prejudicis i desafiaments (1995);
- Rameres i esposes: quatre mites sobre el sexe i deure (1993);
- Les drogues: d'ahir a demà (1994);
- Història elemental de les drogues (1996);
- La qüestió del cànem: una proposta constructiva sobre haixix i marihuana (1997);
- Retrat del llibertí (1997);
- Història general de les drogues (incloent-hi l'apèndix «Fenomenologia de les drogues») (1999);
- Caos i ordre (1999);
- Seixanta setmanes al tròpic (2003);
- Davant la por (2015);
- La meva Eivissa privada (2019);
- Fites del sentit (2020);
- La forja de la glòria: Breu història del Reial Madrid explicada per un filòsof aficionat (2021).