El problema final: Arturo Pérez Reverte

El problema final

El problema final

El problema final és una novel·la de misteri i suspens escrita per l'acadèmic de la RAE, periodista i autor espanyol Arturo Pérez Reverte, creador de novel·les com Revolució (2022). L'obra que competeix a aquesta ressenya va ser publicada per l'editorial Alfaguara el 2023, seguint la coneguda afició que l'escriptor sent per personatges com Sherlock Holmes i Watson, d'Arthur Conan Doyle.

Segons declaracions del mateix autor a la presentació de El problema final, la seva novel·la està molt influenciada per Sherlock Holmes perquè, a més de Don Quixot i els mosqueters, aquest és un dels millors personatges de la literatura universal. També, a les pàgines del seu llibre es pot llegir una clara referència a Agatha Christie, cosa que resulta en un homenatge a la reina del thriller.

Sinopsi de El problema final

Una novel·la policíaca de la vella escola

El problema final és una obra que presenta una fórmula coneguda com “el misteri de l'habitació tancada”, o “l'habitació amb clau”. Aquest tipus de narracions suposen resoldre un crim impossible, com un assassinat que difícilment podria haver tingut lloc ateses les seves circumstàncies —una mort en una cambra totalment infranquejable, per exemple—.

Els orígens d'aquest recurs es remunten a Sheridan Le Fanu, amb Un passatge a la història secreta d'una comtessa irlandesa (1838). La fórmula també pot ser atribuïda a Edgar Alan Poe, qui la va utilitzar al seu conte Els crims del carrer Morgue (1841). No obstant això, els estils narratius més abordats a El problema final s'assemblen més als empleats per Agatha Christie i Arthur Conan Doyle.

Aquesta és, en conseqüència, una novel·la que es decanta per una trama repetitiva i predictible. Però no per això no té encant o factors interessants.

L'inici del problema

La trama de El problema final transcorre el 1960, en una petita illa d'Utakos, la qual s'ubica davant de Corfú. Allà hi ha un hotelet on s'han allotjat nou personatges, a causa d'un mal temps que no permet sortir a ningú.

Tot sembla molt tranquil fins que passa el que és impensable: l'aparent suïcidi d'Edith Mander, una reservada turista anglesa. El decés afecta els hostes, que comencen a sospitar que hi ha una mica més darrere dels fets.

Després de descobrir el cadàver de la dona en un dels pavellons de la platja, Hopalong Basil comença a veure pistes que semblen imperceptibles per als altres. Per ell, és evident que no es tracta d'un suïcidi, i es valdrà de tots els recursos per trobar el culpable, per la seva iniciativa i la comanda d'altres hostes. Basil és un actor en desgràcia que solia interpretar el famós detectiu Sherlock Holmes, per la qual cosa coneix les tècniques policíaques.

Si ningú no surt i ningú entra, qui és el culpable?

La fórmula de l´habitació tancada funciona per descart. És a dir: el personatge principal ha d'investigar tots els hostes fins a trobar el veritable culpable. En aquest context, eventualment, tots els participants es converteixen en sospitosos. Hopalong Basil ha d'utilitzar tots els recursos que el mític detectiu Holmes va posar en pràctica durant totes les sèries de llibres i pel·lícules realitzades en nom seu.

Durant aquest procés, el protagonista comença a fer referències molt freqüents amb relació a personatges i elements literaris que formen part de la cultura popular. Al mateix temps, Arturo Pérez Reverte crea Paco Foxá, un escriptor català de novel·les de quiosc que funge com una mena de Watson. És a través d'aquest darrer personatge que l'autor filosofa pel que fa a la sociologia de la literatura.

Sobre les grans novel·les i els llibres comercials

Paco Foxà planteja diversos arguments interessants pel que fa a com funciona la literatura en els temps en què esdevé l'obra. A més, estableix crítiques sobre com s'ha deteriorat la narrativa, què és el que els agrada als joves i de quina manera les editorials manipulen els compradors.

De la mateixa manera, el personatge de Foxá fa notar al lector una manca de més llibres policials com els d'abans. Aquells que, encara que comptaven amb girs que es podien predir a diverses pàgines de distància, tenien una qualitat heroica i elegant.

Una oda als clàssics del thriller

A diferència d'altres obres de Pérez Reverte, El problema final compta amb molts diàlegs, els quals serveixen per aclarir la investigaciófer declaracions sobre l'art, establir les connexions entre tots els personatges i obrir debats interessants. Això és conegut com a “metaficció”, i s'ha utilitzat en la literatura detectivesca des dels seus inicis.

Sobre l'autor, Arturo Pérez Reverte

Arturo Pérez-Reverte

Arturo Pérez-Reverte

Arturo Pérez Reverte Gutiérrez va néixer el 1951, a Cartagena, Múrcia, Espanya. Després de la seva expulsió dels antics Maristes de Cartagena, va cursar estudis a Lletres a l'institut Isaac Peral. Més tard, es va graduar com a llicenciat en Periodisme per la Universitat Complutense de Madrid. Mentre cursava la carrera de Comunicació, va fer classes de Ciències Polítiques.

Després de graduar-se, va treballar com a corresponsal de guerra durant 21 anys. En paral·lel a aquest treball, l'autor va fundar la revista Defensa amb el seu company Vicente Talón. Després, va treballar com a corresponsal per a Televisió Espanyola (TVE). Posteriorment, va dimitir, i va començar a interessar-se exclusivament per la creació literària, sobretot aquella de tall històric.

Altres llibres d'Arturo Pérez Reverte

narrativa

  • el hússar (1986);
  • El mestre d'esgrima (1988);
  • La taula de Flandes (1990);
  • El club Dumas o L'ombra de Richelieu (1993);
  • L'ombra de l'àguila (1993);
  • Territori comanxe, Ollero i Ramos (1994);
  • Un assumpte d'honor (Cachito) (1995);
  • La pell de l'tambor (1995);
  • La carta esfèrica (2000);
  • La Reina de Sud (2002);
  • cap Trafalgar (2004);
  • El pintor de batalles (2006);
  • Un dia de còlera (2007);
  • ulls blaus (2009);
  • el setge (2010);
  • El tango de la guàrdia vella (2012);
  • El franctirador pacient (2013);
  • homes bons (2015);
  • La guerra civil explicada als joves (2015);
  • El petit hoplita (2016);
  • Guerrers urbans (2016);
  • Els gossos durs no ballen (2018);
  • Un relat de frontera (2019);
  • Línia de foc (2020);
  • l'italià (2021);
  • El problema final (2023).

Sèrie Les aventures del capità Alatriste

  • El capità Alatriste (1996);
  • Neteja de sang (1997);
  • El sol de Breda (1998);
  • L'or del rei (2000);
  • El cavaller de l'gipó groc (2003);
  • Corsaris de Llevant (2006);
  • El pont dels assassins (2011).

Sèrie Falcó

  • Falcó, Alfaguara (2016);
  • Eva, Alfaguara (2017);
  • sabotatge (2018).

articles

  • Obra breu, relats i articles (1995);
  • Patent de cors (1993-1998);
  • Amb ànim d'ofendre (1998-2001);
  • No m'agafareu viu (2001-2005);
  • Quan érem honrats mercenaris (2005-2009);
  • Els vaixells es perden en terra (1994-2011);
  • Gossos i fills de gossa (2014);
  • Una història d'Espanya (2013-2017).

Deixa el teu comentari

La seva adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats amb *

*

*

  1. Responsable de les dades: Miguel Ángel Gatón
  2. Finalitat de les dades: Controlar l'SPAM, gestió de comentaris.
  3. Legitimació: El teu consentiment
  4. Comunicació de les dades: No es comunicaran les dades a tercers excepte per obligació legal.
  5. Emmagatzematge de les dades: Base de dades allotjada en Occentus Networks (UE)
  6. Drets: En qualsevol moment pots limitar, recuperar i esborrar la teva informació.