El power ranger rosa, Christo Casas

De tant en tant, ens agrada llegir llibres que ens facin riure. I aquest bé podria estar catalogat com a humor. Però El power ranger rosa, de Christo Casas, també és un llibre homenatge i que et treu diverses llàgrimes a mesura que llegeixes per la tendresa a la seva ploma.

Vols saber de què va? I per què és un homenatge? Coneixes Christo Casas? Si t'interessa tot això, aleshores segueix llegint perquè sàpigues més del llibre i del seu autor.

Sinopsi de El power ranger rosa

Tal com explica l'autor en una entrevista a elDiario.es, El power ranger rosa són totes les persones que s'han qualificat, o es qualifiquen, com a rares, diferents o febles, al marge del seu gènere, orígens, diversitat funcional… Tot i que té una connotació femenina (ja que el personatge sempre era interpretat per una dona), la veritat és que ell li dóna veu i sobretot importància per sobresortir precisament per com són de diferents.

Aquí et deixem la sinopsi on descobriràs més sobre ell:

«Un jove espanyol fa tombs per Berlín. Al telèfon conviuen apps per buscar pis, feina i sexe. La seva àvia també va emigrar a Alemanya, però va acabar tornant al poble per formar una família. Allí és testimoni de com el seu nét fa dos descobriments: que és marica i que és pobre.
I no et pensis que no tinc por que te'n vagis tu a Alemanya. A saber quants disgustos has de passar. Però àvia, jo sóc un home. Sí, però t'enamoraràs d'altres homes i és d'ells de qui no em puc fiar. Espera, que tinc el cassó al foc.
Un jove espanyol arriba a Berlín a la recerca de feina. A la nit posa copes a un bar marica i al dia intenta escriure la història de la seva àvia, que també va viure a Alemanya fa molts anys.
La veu de l'anciana a la gravadora el torna al poble manxec on es va criar de petit. Quan ets un nen marica no et pots defensar, perquè tot el poble ho sap abans que tu ho sàpigues. El millor és escapar, no t'hi enfrontis, li diu la seva àvia. Ella també va escapar fa molts anys. Fugia de la violència, en diferents circumstàncies, i també com ell intentava cercar-se la vida.
En la distància immensa que separa la nostra vida sexual de la de les nostres àvies cal el desengany de comprovar que, per més que intentes tornar a començar, per més terra que poses pel mig, et passaràs la vida sortint de l'armari de classe. Tot i que, com passa amb l'altre armari, ja tothom sap que ets pobre abans que tu ho sàpigues.
El Bonic es va posar el malnom a si mateix, és clar, i tots vam callar. El Power Ranger rosa, òbviament, sóc jo. Perquè encara no ho sé, però ja sóc marieta. Maricón m'ho truquen a l'esquena, suposo, com anomenem gros el Riures o lletja a la Morena. La veritat és que jo no he vist mai els Power Rangers. Però sé que el rosa és la noia i sé que no és bo que em diguin noia».

Ressenyes i crítiques d'El power ranger rosa

Costa trobar una cosa que Amazon no tingui. Però la veritat és que ens hem sorprès quan, en anar a buscar aquest llibre, descobrim que no està disponible en aquest marketplace. Tot i així, són molts els que han deixat ressenyes d'El power ranger rosa en diferents pàgines, una de les principals Goodreads.

D'aquí hem tret algunes de les crítiques i ressenyes que fan al llibre (publicat el 2020). Fes-los una ullada:

«És un llibre molt curt, àgil de llegir, però amb una gran càrrega emocional. T'atrapa des del principi i el llegeixes una vegada. Ens narra la història d?un noi gai que emigra a Alemanya intercalant la seva narració amb la de la seva àvia que anys enrere també va emigrar. Contat en primera persona pel protagonista i amb salts temporals. La història de l'àvia també és una història dura, li va tocar viure situacions molt difícils. En poques pàgines l'autor ens parla de discriminació, et diuen quelcom que no tu mateix saps encara que ets. De la crueltat d'unes paraules que se'ns claven a dins i sense difícils d'oblidar. Però també parla de família, d?aquelles àvies lluitadores. Si no ho heu llegit, ho heu de llegir. Us deixarà el cor tou».

«Una història breu i molt intensa sobre l'amor i les relacions personals. Amb aquest llibre he plorat i he rigut».

«Pensava si valorar amb 4 o 5 estrelles, i me'n vaig directa a la cinquena perquè quanta tendresa i què difícil explicar històries tan crues i difícils des d'aquella vivència marika enllaçant-la tan bonic en, sobretot, aquesta tendresa entre àvia i nét. Un llibre petit que té alhora una consciència de classe, una cruesa reivindicativa des del marika i el que deia, la tendresa sobrevolant tot… que ho fa enorme. I m'he reconegut molt també en la ràbia dels ocells, les plomes, el desig de fer volar llunyíssim d'aquí o ficar el cap dins les meves mans, sense data de sortida, potser ja convertida en estruç».

«He tingut una experiència conflictiva amb aquest llibre. La història, sens dubte, és d'interès, i té moments poètics, però la prosa i els ritmes a estones se m'ennuegaven. He volgut entrar al tempo de Casas, de debò, però no acabava d'estar en sincronia. Les imatges se'm feien una mica infantils, l'arrencada, potser excessivament vulgar, però tot i així he tret alguna cosa: una història sincera. Una elegia càlida.
Potser per això ha estat un exercici de frustració. Cosa que una edició més profunda hagués solucionat, perquè el que hi ha té potencial.
Estaré atenta a aquest autor, de tota manera, perquè és clar que té coses a dir».

«La trama està bé i tracta temes molt interessants. Però m'ha quedat curt de més. No arriba a aprofundir en res i per això em fa la sensació que tot el que tracta ho acaba veient des d'una perspectiva simplista. M'hauria agradat més que se centrés en algun dels temes més en deteniment o almenys que s'esplacés més sobre els sentiments del protagonista.
En general bé, ho recomanaria».

Pel que pots llegir, la gran majoria no opina tant del tema de sexualitat del protagonista com sí del paper de l'àvia i elogia que un autor s'hagi fixat i aclamat la figura d'aquesta família que de vegades tenim tan oblidada.

Qui és Christo Casas

Ara que coneixes El power ranger rosa, és hora de donar-te algunes pinzellades sobre Christo Casas. Per començar, ell mateix es defineix com un «maricó de classe obrera i un periodista enfadat amb el periodisme».

I és que Casas, nascut el 1991, es va graduar en Periodisme i Comunicació Audiovisual a la Universitat de València i treballa actualment com a director de comunicació del Consell de la Joventut de Barcelona. Tot i això, no ha abandonat els estudis, perquè està immers en antropologia.

Per descomptat, tot això també ho compagina amb la literatura.

Obres de Christo Casas

Realment, el llibre amb què Christo Casas s'ha donat a conèixer és El power ranger rosa. No obstant això, pel que ens hem trobat investigant, té dos llibres més, almenys on aparèixer el seu nom.

El primer és Mariques dolentes: Construir un futur col·lectiu des de la dissidència. Aquest llibre, publicat el 2023, seria el segon de l'autor. Casas realitza un assaig per aprofundir en el comportament «heteronormatiu» del col·lectiu LGTB+. Inclou àmbits generals com el matrimoni, el treball, la vellesa, la cultura…

I el segon, Apunts de cinema: LGTB, on pel que sembla participa amb altres autors per fer un repàs pel cinema LGTB amb pel·lícules i sèries que han anat marcant aquest col·lectiu.

Coneixies el llibre El power ranger rosa, de Christo Casas?