Frase d'Agustín Fernández Mallo
El febrer del 2022, l'escriptor i físic espanyol Agustín Fernández Mallo va presentar a Madrid la seva sisena novel·la, titulada El llibre de tots els amors. Es tracta d'un text filosòfic el plantejament del qual emfatitza l'amor com a única alternativa per revertir la decadència agreujada de la societat del segle XXI.
A l'esmentada presentació, Fernández va declarar a Europa Press (2022): “… és un llibre amb una càrrega poètica important. Però no és vist l'amor de manera romantitzada, sinó és una càrrega poètica desviada a altres llocs”. Per això, aprofundeix en temàtiques vinculades a l'art, l'antropologia i les ciències, emmarcades en una trama de “ficció especulativa que conté assaig”.
Anàlisi de El llibre de tots els amors
Estructura
El text es compon de tres llibres continguts (i intercalats) en un de sol. D'una banda, hi ha el recompte dels instants previs a la fi del món causat per l'emocapitalisme o el mercadeig de les emocions. En aquest punt, Fernández mostra la manera com les corporacions es valen dels propis desitjos dels consumidors per crear un entorn voluble.
Malgrat això, l'autor esplaia un conjunt de microassajos el propòsit dels quals és conceptualitzar i explorar de manera abstracta l'amor. Per això, es fa un enfocament polièdric dels orígens d'aquest sentiment (familiar, romàntic, religiós, netament emocional, aferrament psicològic)… Finalment, s'examina l'anatomia de l'amor a través de la conversa d'una parella.
Teorització i conceptualització
A mesura que la narració avança, Fernández proposa una sèrie de nocions particulars amb l'objectiu de descriure els diferents tipus d'amor. Aquestes dissertacions són acompanyades per una combinació d'hipòtesis científiques amb lestudi dobres artístiques. Així mateix, es compaginen les tecnologies sorgides al segle XXI amb el llegat de les cultures clàssiques i ancestrals.
D'aquesta manera, van apareixent termes com “amor mandíbula”, “amor antropocè”, “amor orgasme ràpid a l'antiga” o “amor cristal·litzat”, entre d'altres. En paral·lel, l'escriptor pretén delimitar cadascun d'aquests conceptes mitjançant discursos poètics complementats per conclusions curtes obtingudes després d'aplicar metodologies científiques.
L'amor a través de la religió
Al criteri de Fernández, la concepció més comuna de les persones sobre l'amor és aquella esdevinguda amb la religió. Per tant, la idea predominant és el resultat d'una amalgama de preceptes morals, expressions culturals i conductes socials transmesa generacionalment des de temps immemorials.
Aquesta percepció comporta la simplificació de l'amor en el llenguatge i, fins i tot, la vulgarització. Aquest és el cas del sentiment manifestat cap a elements no humans (mascotes, automòbils, una casa, un país, un fenomen atmosfèric)… En contrapart, les obres d'art dels grans mestres de la història tenen el poder de magnificar les diferents arestes relacionades amb l'amor.
els personatges
Al tancament de cada secció, Fernández revela avenços de les vivències d'una parella provinent de Montevideo que es troba de vacances a Venècia. Tot i això, el temps inicialment limitat de descans, s'estén quan l'espòs decideix romandre a la ciutat italiana. Allí, ells són acompanyats per un home de comportament surrealista i un emissari fantasmagòric.
Mentrestant, la humanitat està presenciant una mena d'apocalipsi (un aspecte que en realitat l'autor no dramatitza gaire). Aleshores, la circumstància urgent precipita la confessió més sincera de sentiments per part de l'home i de la dona.
Amor i tecnologia
El paper de les xarxes socials a les dinàmiques actuals de l'amor és un dels assumptes més interessants del llibre. Segons Fernández, hi ha un “amor estadístic” determinat pels algorismes de les plataformes digitals. En conseqüència, les persones no s'enamoren d'altres persones, sinó d'un munt de dades afins a les preferències recopilades prèviament de l'usuari.
Al voltant d'aquest tema, l'escriptor espanyol va indicar el següent: “Això canvia totalment la manera de relacionar-se i la manera de percebre'l, o ho hauria de canviar, hauria de canviar certes actituds i tenir altres preocupacions… L'amic de Facebook és un amic estadístic, perquè el que veus és la barreja matemàtica de les dades d'una personaa” (Cultur Plaça, 2022).
Sobre l'autor, Agustín Fernández Mallo
Agustín Fernández Mallo
Família, infància i joventut
Agustín Fernández Mallo és oriünd de La Corunya (1967). Va créixer al si d'una família de classe mitjana alta que tenia un habitatge ple de llibres. Sobre això, ell va dir posteriorment que els seus pares no concedien molta preponderància a la novel·la en comparació de la poesia ia l'assaig. A més, el pare —veterinari de professió— solia llegir moltes revistes científiques.
Per això, no sorprèn el respecte que manifesta Fernández cap a la natura i els animals. Igualment, el dol per la pèrdua de la figura paterna —mort el 2012— es reflecteix al poemari Ja ningú no es dirà igual que jo (2015). Sobre això, l'autor espanyol va expressar en una entrevista concedida a Jorge Carrión de Jot Down (2020):
“La mort és a l'única cosa a què l'ésser humà no s'hi acostuma. Encara que paradoxalment sabem que és l'única cosa que es repeteix sempre”.
Un creador molt versàtil
Mentre Agustín Fernández va completar la seva llicenciatura en Ciències Físiques a la Universitat de Compostel·la, va començar a tocar bateria en bandes musicals juvenils. En aquest sentit, Fernández va declarar que la filosofia de la música punk li va interessar molt la joventut. Específicament, a causa de l'estètica radical —més, no de destructor- fonamentada en la cerca de l'origen de les coses.
Un altre element extrapolat de les lletres “punketes” és la consigna «do it yourself» (fes-ho tu mateix). En concordança, el físic ibèric assenyala la necessitat de “tocar el fang amb les mans” per tal de generar els seus propis “móns orgànics”. Sota aquest mètode, Fernández possibilita el gènesi de metàfores úniques alhora de l'experimentació estètica de realitats singulars.
Obra escrita
Durant la seva joventut Fernández va llegir assíduament autors com Jorge Luis Borges, Boris Vian o Charles Bukowski, entre d'altres. L'any 2000 va començar a llaurar-se un nom a la literatura després d'encunyar la definició «poesia postpoètica», en referència a l'enllaç entre l'art i les ciències. Aquest terme va ser publicat formalment a l'assaig Postpoesia. Cap a un nou paradigma (2009).
Tot i que, indubtablement, l'obra escrita més coneguda de Fernández és la trilogia narrativa Nocilla, qualificada per la crítica com una “reconstrucció narrativa del castellà”. Fins ara, l'escriptor gallec ha publicat sis poemaris, sis novel·les i dos assaigs. Actualment, dicta tallers i es troba radicat a Palma de Mallorca amb la seva companya sentimental, la periodista cultural i docent Pilar Rubí.