el Jarama
el Jarama és una llorejada novel·la pertanyent al moviment neorealista espanyol. Va ser escrita pel gramàtic, lingüista, assagista i autor Rafael Sánchez Ferlosio, i es va publicar per primera vegada el 1956 de la mà del segell editorial Destino. Després del seu llançament va guanyar el Premi Nadal, i es va transformar en un referent dins del realisme social i el llibre de postguerra.
No hi ha dubte que Rafael Sánchez Ferlosio, un autor de la generació del 50, va escriure una crítica vetllada sobre el sistema polític de l'època, mentre explicava una història anodina que, alhora, presenta un gran valor literari. Per als crítics, és una obra més gran, per als lectors, sempre depèn del gust de cadascú.
Sinopsi de el Jarama
Una trama superficial amb un tresor amagat
el Jarama no desenvolupa una història complexa, ni de bon tros. Si cal parlar de fons, aquesta novel·la es queda molt curta, perquè aquí no és important el que s'explica, sinó la manera com s'explica. Bàsicament, la trama gira al voltant d'onze joves de Madrid que es disposen a passar un calorós diumenge d'estiu al camp, davant del riu que dóna nom al llibre.
Els protagonistes baixen per banyar-se a les seves aigües i delmar així el tedi que els produeix la ciutat. Al mateix temps, es pot notar dos mons contraposats, on s'enfronten la classe rural i la classe treballadora. Hi ha dos escenaris centrals: Pont Vivers i la Venda de Maurici, i els esdeveniments hi succeeixen al voltant de setze hores que acaben en tragèdia.
Quina és la fi d'una novel·la tan aparentment simplista?
A molt grans trets, Rafael Sánchez Ferlosio semblava voler donar a conèixer i esplaiar-se en la manera de parlar dels espanyols a l'època dels 50. De fet, els diàlegs i interaccions entre els personatges han estat lloats per la crítica especialitzada en diverses ocasions. Això ha donat peu que el text fos inclòs en llista de les 100 millors novel·les en espanyol del segle XX segons El Món.
Un dels components més importants de la literatura és la transcendència, i el Jarama l'ha aconseguit gràcies a el seu estil tan particular de no explicar res, però mostrar-ho tot a través dels diàlegs. La psicologia dels seus personatges s'entén a mesura que parlen, i és precisament allà on es troba la real bellesa d'aquesta obra: parlar de la gent, expressions tan individuals.
Un retrat dels costums dels madrilenys
Un altre dels aspectes fonamentals que cerca ressaltar la literatura és la dialèctica, la batalla entre dos conceptes diametralment oposats. el Jarama es desenvolupa en aquest requeriment i el porta a un punt àlgid, perquè la novel·la va voler asseure un precedent respecte a la política del seu temps, la manera de viure d'un poble, i, per descomptat, els seus valors i costums.
Es podria dir que, si el que es vol és conèixer l'Espanya dels anys 50, una època de postguerra i desigualtat, cal llegir el Jarama. D'altra banda, si el que es busca és una bona ficció, és probable que sigui millor prescindir d'aquest llibre que, més que no pas narrativa, és un joc de càtedra en castellà, una exposició de com crear diàlegs i imatges.
Una novel·la a dues veus (o moltes)
el Jarama està centrada a construir els successos sobre la base dels diàlegs dels seus protagonistes, que són diversos. Els primers són els onze nens que es banyen a la vora del riu, mentre parlen sobre els seus vestits i banyadors, les bromes que es fan, els enuigs que porten, el menjar, entre altres coses.
Alhora, es llegeixen converses de persones adultes. Els temes d'aquests darrers, regents de venda, orbiten al voltant de la immigració, la feina, l'habitatge, els tipus de cotxes que utilitzen i així successivament. Les experiències innòcues són l'excusa perfecta perquè Rafael Sánchez Ferlosio doni curs a la seva intel·ligència lingüística, amb descripcions líriques dels països que són, alhora, metàfores del pas del temps.
el Jarama trenca el motlle estructural dels llibres comuns
La generació del 50 es va caracteritzar per innovar i moure la literatura a fonaments que permetessin jugar més amb les paraules, amb menys arrelament a la rigidesa del garcilasisme. Per això mateix, els poetes i escriptors d'aquest període també van ser coneguts per crear obres referents a la guerra, la postguerra, la desigualtat social, el pensament del vulgo i la precarietat dels treballadors.
Tot i que Rafael Sánchez Ferlosio aborda aquestes temàtiques de manera molt subtil, s'enfoca més en una mena d'entretingut repte de lectura. Aquí, el gaudi es troba a la ploma de l'autor, com utilitzar les paraules i posar de manifest el vocabulari i la parla popular castissa, que, per a la crítica, continua sent el més indispensable de la novel·la.
Sobre l'autor, Rafael Sánchez Ferlosio
Rafael Sánchez Ferlosio va néixer el 4 de desembre de 1927, a Roma, Itàlia. Fill del també escriptor Rafael Sánchez Mazas, es va criar entre paràgrafs, cosa que el va impulsar a estudiar Filologia a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Madrid, en què també va obtenir el seu doctorat. Durant la seva vida va pertànyer al Cercle Lingüístic de Madrid amb altres autors, com Agustín García Calvo i Carlos Piera.
De la mateixa manera, va ser fundador i col·laborador de la Revista Espanyola en companyia de la seva primera esposa, Martín Gaite, a més d'Ignacio Aldecoa, Jesús Fernández Santos i Alfonso Sastre. Tots aquests escriptors van ser fills del neorealisme italià, el qual van presentar a les seves obres en solitari i en conjunt. A part de el Jarama y Alfanhuí, Rafael Sánchez Ferlosio és més conegut pels seus assajos.
Altres textos de Rafael Sánchez Ferlosio
novel·les
- Indústries i aventures d'Alfanhuí (1951);
- El testimoni de Yarfoz (1986).
contes
- “Dents, pólvora, febrer” (1961);
- “I el cor calent” (1961);
- “L'hoste de les neus” (1982);
- "L'escut de Jotan" (1983);
- “El geco. Contes i fragments” (2005).
assaigs
- Les setmanes del jardí, 2 vols (1974);
- Mentre no canviïn els déus, res no ha canviat (1986);
- Camp de Mart 1. L'exèrcit nacional (1986);
- L'homilia del ratolí (1986);
- Assajos i articles, 2 vols (1992);
- Vindran més anys dolents i ens faran més cecs (1993);
- Aquestes Yndias equivocades i maleïdes (1994);
- L'ànima i la vergonya (2000);
- La filla de la guerra i la mare de la pàtria (2002);
- Non olet (2003);
- Gloses castellanes i altres assaigs (2005);
- Sobre la guerra (2007);
- God & Gun. Apunts de polemologia (2008);
- Maco i els seus isòtops (2009);
- Caràcter i destí. Assajos i articles escollits (2011);
- D'alguns animals (2019);
- Diàlegs amb Ferlosio (2019);
- La veritat de la pàtria (2020);
- Interludi taurí (2022);
- Borriquets en xandall (2023).