'El camí de rajoles grogues' de Joan de Déu Garduño

600x200_el_camí-de_badosas_grogues

la novel·la El camí de rajoles grogues és l'última aportació a la literatura de terror espanyola de l'escriptor de I malgrat tot, Joan de Déu Garduño. Una història, que a part de ser una mirada al nostre passat, ens mostra el costat més fosc i malvat de l'ésser humà.

Sinopsi

Les coses no són fàcils després de la Guerra Civil. Una freda nit de desembre, el petit Torcuato és obligat a abandonar tot allò que estima quan, a causa d'un desafortunat incident, ingressa en un manicomi de Valladolid. L'únic llaç que conservarà amb el seu passat serà un vell llibre prestat, El meravellós mag d'Oz.

En els sinistres passadissos de l'psiquiàtric, Torcuato haurà de fer front a les seves pròpies pors mentre intenta conviure amb els extravagants inquilins que ara comparteixen la seva vida. Però el que no sap ningú és que en el més profund de centre, el mal ha cobrat forma i espera a una nova víctima.

El Camí de Rajoles Grogues és una emotiva novel·la de l'escriptor Joan de Déu Garduño, situada a la postguerra espanyola que parla de la crueltat humana i l'egoisme, però també de l'amistat, l'amor, el sacrifici i l'instint de supervivència. Un retrat de la naturalesa humana a el complet embolicat per un esgarrifós relat d'autèntic horror amb ressons victorians.

Opinió

El primer que li pot xocar a un el llibre és el seu títol, que està inspirat en el clàssic El meravellós Mag d'Oz de Lyman Frank Baum. Doncs el centre en el qual fiquen a Torcuato, el protagonista de l'obra, no és un camí de rajoles grogues ni molt menys. Més aviat és una escala a l'infern, a l'paradís de les maldats humanes.

Un no ha pogut evitar fer una regressió a moltes de les seves malsons infantils, perquè encara que sembli que el personatge principal és un ingenu, no podem oblidar que es tracta d'un nen. I tot i així, es veu com es desenvolupa un personatge que ha de recórrer a la valor per treure el millor de si, el contrari de tot el dolent que habita al centre mental.

El manicomi és un lloc mancat d'humanitat, no només per culpa dels propis responsables d'aquest, sinó per culpa de la situació de decadència a nivell general al país. Un centre en què es tortura i es vexa als pacients, éssers tractats com peces d'un mercat de perversió. Aquí rau la part més bruta de el relat, que es torna a cada pas, amb cada acció dels personatges, més i més aprensiu. Si hi ha alguna cosa que fa bé l'autor, cosa que ja vam poder llegir en I malgrat tot, És escriure amb mala llet, amb aquesta necessitat de torturar i treure el costat més masoquista de l'lector, aquell que tant els agrada als consumidors de terror. Després de tot, un dels caps de llegir i veure terror és patir innecessàriament.

A mi m'ha agradat bastant pel simple fet que jo sempre he estat un consumidor de terror psicològic. I crec que en aquest sentit l'autor sap com jugar amb aquestes emocions que tenen els personatges que viuen aquest tipus d'històries. L'autor et dóna una de freda i una de calenta, jugant amb els teus sentiments i enganyant-te, fins i tot fins al punt de fer-te sentiu Torcuato.

Biografia

Nascut a Sevilla en el calorós estiu de 1980. Des que va publicar la seva novel·la El Caigut no ha parat. Ha estat finalista i guanyador de certàmens com Llibre Andròmeda: Terror còsmic, Monstres de la raó I i III, Carbasses en el traster o en Terra de Llegendes VIII.

També ha publicat contes en multitud d'antologies, en l'Especial Scifiworld: King Kong Solidari, a la desapareguda Miasma o en Terres de Acer, així mateix dos dels seus microrelats han estat traduïts a l'francès i publicats a la revista Borderline.

Ha escrit pròlegs, ha estat seleccionador d'antologies (Taverna Espectral o Antologia Z 2, Antologia Z 3, il·lusionaria I, il·lusionaria II) jurat en el Premi Internacional de les Editorials Electròniques, i al certamen Antologia z 3 i ha fet els seus primers passos en el món cinematogràfic com a guionista (Elmala3ien. Finalista premi Scifiworld 2011), el primer migmetratge de terror psicològic de la Comuniqueu valenciana. "Llagues", estrenada al festival de cinema fantàstic de Sitges, al costat de Paco Plaza (REC1, REC2, REC3) i Miguel Ángel Font, i ara es prepara el seu tercer curtmetratge com a guionista titulat Nina Trencada.

Al juliol de 2010 va publicar la seva novel·la "I malgrat tot ..." convertint-seguida en un èxit de vendes amb gran acolliment en el públic i la crítica. Vaca Films, la productora de Celda 211, prepara la pel·lícula de la novel·la per a dates pròximes comptant amb coproducció nord-americà, direcció de Miquel Àngel Vives (Segrestats, 2011) i actors de Hollywood.

La primera setmana d'abril de 2011 va treure a l'mercat l'antologia de relats de terror "Apunts macabres", publicada per l'editorial 23 Graons, prologada pel famós director de cinema Miguel Ángel Vivas i recomanada per José Carlos Somoza, Rafael Marín o Juan Miguel Aguilera.

Al novembre de 2011 va rebre el premi Nocte de terror a la millor novel·la de terror nacional per "I malgrat tot ...".


Deixa el teu comentari

La seva adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats amb *

*

*

  1. Responsable de les dades: Miguel Ángel Gatón
  2. Finalitat de les dades: Controlar l'SPAM, gestió de comentaris.
  3. Legitimació: El teu consentiment
  4. Comunicació de les dades: No es comunicaran les dades a tercers excepte per obligació legal.
  5. Emmagatzematge de les dades: Base de dades allotjada en Occentus Networks (UE)
  6. Drets: En qualsevol moment pots limitar, recuperar i esborrar la teva informació.