El bosc sap el teu nom.
El bosc sap el teu nom (2018) és una novel·la de l'escriptora bilbaïna Alaitz Leceaga. En l'obra, l'autora centra l'atenció de l'lector en la història de dues germanes bessones -antagónicas entre si i riques de bressol, hereves de l'marquès de Zuloaga-, els que posseeixen poders sobre naturals nats i únics adquirits de la línia materna.
A més, i com a plus d'intriga i misteri, una estranya maledicció ronda a les noies i els ha signat a que alguna d'elles, irremeiablement, morirà a l'complir els quinze anys. Gràcies a un excel·lent màrqueting, ia unes molt bones línies introductòries assolides per Leceaga, la novel·la va poder posicionar-se ràpidament en les llistes dels llibres més venuts en el seu primer mes.
Sobre l'autora, Alaitz Leceaga
Segons va escriure Irene Dalmases en El Plural, en l'apartat de la "Tribuna Feminista":
"Un solitari sabata vermell tirat al costat d'un penya-segat de l'Cantàbric va portar a la bilbaïna Alaitz Leceaga a seure davant l'ordinador per crear la història de dues germanes bessones, Estrella i Ànima, protagonistes de la novel·la El bosc sap el teu nom”...
I així, amb tenacitat -mes no per art de màgia, com moltes coses en el seu relat i en els seus milers de línies literàries-, l'escriptora va aconseguir donar forma a el projecte que li va visibilitzar de manera rotunda en el món europeu i internacional de les lletres . Ella té tot just 38 anys (va néixer el 1982). Ve d'aquesta generació que va gaudir dels contes narrats de nit a les sales, al bosc, a les habitacions i en tot bon lloc on es pugui gaudir d'una història. La seva obra ho crida.
Segons va comentar en aquesta mateixa entrevista a El Plural, Leceaga "va saber des de sempre que seria escriptora". Així ho revela la seva primerenca afició per la lectura, tenint especial fixació pels llibres de temàtica màgica, sobrenaturals i amb protagonisme femení. D'allí que el seu tòpic principal també s'apunti a enaltir el paper de la dona en les comunitats en la història humana.
L'autora ha declarat admiració per Isabel Allende i la seva obra, per com aquesta reeixida escriptora ha sabut posicionar a les fèmines en la seva trama. Recentment, Leceaga va treure la seva nova novel·la, Les filles de la terra (2019). La història d'aquest llibre també es tenyeix amb aquest toc de realisme màgic i amb l'apoderament femení, però aquest cop al segle XIX, a La Rioja i tenint a les vinyes com a testimonis dels successos.
Alaitz Leceaga.
Sobre la novel·la: El bosc sap el teu nom
El realisme màgic de Leceaga
El text està emmarcat dins de l'realisme màgic, però amb un toc molt propi de l'autora. Destaquen els mites espanyols i llegendes de malediccions d'aquestes arrels gitanes, encara que barrejades amb el matís llatinoamericà que afegeix l'àvia Solitud.
El temps, els llocs i les seves circumstàncies
El temps dels esdeveniments que se susciten s'emmarca en la primera meitat de segle XX, exactament entre la tercera i la cinquena dècada. Pel que fa a les locaciones, si bé la trama s'inicia en l'imaginari Basondo, Espanya, davant de l'Cantàbric, Leceaga passeja als lectors per Anglaterra i els Estats Units; a Surrey i Califòrnia, respectivament.
La narrativa mítica es cola de manera molt intel·ligent amb els esdeveniments bèl·lics que van marcar aquesta època de la humanitat. Llavors, es pot llegir com els esdeveniments de la Guerra Civil Espanyola, la Segona Guerra Mundial i la Rebel·lió dels miners a Astúries són relatats en punts claus. Tot això, al mateix temps que es parla de màgia negra i les accions de la fosca secta nazi Ahnenerbe i les seves estranyes malifetes.
En aquest moment, signada per aquestes creences sobre naturals i sota aquestes circumstàncies històriques, es desenvolupa la història de El bosc sap el teu nom. Ara bé, parlant de la trama central, ens trobem amb un relat que atrapa per les seves misteris des del principi. I és que les malediccions que es presenten amb explicacions llunyanes i que requereixen ser escrutades a fons, lliguen, irremeiablement.
Villa Soledad i la família que li habita
Ja, de per si, l'ambientació de Vila Solitud -Mansió on comença tot i que està recreada en un espai on conflueix el mar Cantàbric amb un espès i misteriós bosc embrujado- envolta. En les seves instal·lacions, Leceaga ens va mostrant la vida de la família Zuloaga i els perfils de cada integrant.
Alguna cosa té segur el lector a l'enfrontar-se a cada personatge, i això és que: o els odies per ser molt dolents, o els estimes per ser molt bons. Els termes mitjans no s'aprecien molt, no com els constants canvis de bàndol i d'opinions. Aquest últim aspecte és molt marcat durant la narrativa.
La presentació de les protagonistes (Ànima i Estrella) i els seus caràcters, si bé és una mica convencional -Yin-Yang-, és ben portada. A més, això es complementa perfectament amb els poders que ambdues posseeixen. I si a tot això li afegim la maledicció que dicta que una d'elles ha de morir a l'complir els 15 anys, el resultat és una fórmula que lliga a què llegeix fins saber com passarà i qui ha de ser la que tingui el fatal destí.
La trama segueix després de la mort anunciada
Potser, part del millor és que després d'aquest lamentable succés, la trama segueix evolucionant, conjuntament amb els personatges. Així es van suscitant nous i interessants girs. Tal com es va esmentar, es descriuen els fets històrics esdevinguts en aquestes 3 dècades tan convulses per a Europa i el món, mentre la supervivent de la maledicció lluita contra les imatges patriarcals de l'època per superposar i demostrar el poder de la dona.
Frase d'Alaitz Leceaga.
Alguns personatges claus en la història
ànima:
Es tracta de la bessona "bona" i de caràcter dòcil. El seu do és el de poder comunicar-se amb els morts. A més, a ella li toca custodiar el secret de la maledicció de qui morirà als 15 anys.
estrella:
És la bessona de caràcter indomable, com una senyora Bàrbara espanyola. Té marcats matisos d'egoisme, barrejats amb una notable necessitat d'esforç per aconseguir notorietat. L'única cosa contraproduent en el seu paper de fèmina apoderada, és que aconsegueix la majoria de les seves metes per la seva bellesa.
El marquès de Zuloaga:
És el pare de les bessones. Es caracteritza per ser el típic masclista manaire. En les seves terres, la seva paraula és la llei, i qui li contradiu, se les veu malament, fins i tot les seves filles i la seva dona. A aquesta última la té sotmesa i sense dret a res que sigui contrari als seus desitjos.
L'àvia Solitud
Per ella és que es construeix la Vila Solitud. El seu marit, Don Martín, va manar a fer la mansió com remembrança del seu amor. Ella és d'origen mexicà i del seu llinatge vénen els dots màgics de les bessones. És el que es podria catalogar com una "chamana". Entre els seus dots sobrenaturals, destaquen el poder profetitzar els mals que han d'esdevenir, o en quin moment les flors arribaran a la seva esplendor. Fins i tot, prediu les tempestes i té domini sobre la natura.
Carmen Barri
Ella és la que té l'important paper de tenir cura de les bessones. Sí, la cançó de bressol. Pràcticament compleix el paper de mare d'Estrella i d'Ànima. És un personatge que es deixa estimar fàcilment i que atrapa amb les seves intervencions.
Els estereotips i els extrems
És de fer notar que hi ha abús pel que fa a l'estereotip de el masclisme en els personatges masculins, sent pràcticament un de sol és que és "bo". També es perceben clarament els extrems: s'és bo angelical o dolent demoníac.
Si bé això últim és evident en molts personatges de el llibre, es pot apreciar de forma notable en els papers d'Alma i en el de marquès de Zuloaga. I no, no és que no hi hagi gent així, és només que una mica de flexibilitat i reflexió per explorar altres matisos poder enriquir notablement la trama.
Una història ben portada, tot i l'extens
De la resta, i malgrat l'extens -més de 700 pàgines en la versió digital-, l'autora va saber suportar la trama. No és fàcil mantenir lligat a un lector en tan gran història, en el que a dilatació ja contingut es refereix. Això és degut al fet que, i amb mèrit cal dir-ho, l'escriptura de Alaitz Leceaga és fresca.
Narrativa descriptiva una mica lenta
Ara bé, en les seves quatre parts -foc, Aigua, Vent i Terra- i en els seus 24 capítols, hi ha instants on la narrativa es torna lenta. De fet, fins tediosa i reiterativa. Això passa en les pauses descriptives de la mar, els espais comuns, el bosc. No obstant això, se sobreposa i pren novament el ritme.
Certs caps per lligar
Un altre aspecte que no passa desapercebut, són els esdeveniments que no tenen una raó de ser lògica. És a dir, que ocorren "perquè sí", com si tot confluís perquè les situacions menys esperades es donin, una vegada i una altra i una altra. I, si bé el realisme màgic permet certes possibilitats a l'autor, abusar d'ell, pot ser que no sigui una bona opció.
És més grat a l'lector saber el perquè dels successos, encara que això no sigui explícit a l'instant. I és que deixar caps per lligar, en excés, més que misteri, pot denotar cert distracció o descuit. És clar, s'ha de recordar que l'extensió de el llibre és considerable i va ser una aposta immensa per part de l'autora. A més, va aconseguir la seva comesa amb les vendes i el reconeixement. Això, de per si, ja és molt en el competitiu món actual de la literatura.
notes finals
Es pot tenir a El bosc sap el teu nom com un llibre per a lectors que volen iniciar-se en les àmplies lectures, així com també per a lectors experimentats. Això sí, els detallistes notaran els buits i parlaran d'ells, però es torna a del punt de el primer projecte ampli amb molt bons èxits. L'obra és una invitació a respirar aires nous i descobrir-hi la imaginació i l'ímpetu d'aquesta escriptora basca.