El ball de les boges
El ball de les boges -Bal des folles, pel seu títol original en francès— és el debut literari de la filòloga i autora francesa Victoria Mas. L'obra va ser publicada per primera vegada al seu país natal el 2019. Després del seu llançament, va començar a tenir un èxit impactant, revelant-se com un fenomen de vendes davant de la crítica. Aquest fet va posicionar Mas com la mereixedora del premi Renaudot des Lycéens. El 2021, el llibre va ser traduït a l'espanyol i comercialitzat per l'editorial Salamandra.
En general, El ball de les boges ha rebut opinions mixtes per part dels lectors hispanoparlants. Les crítiques més dures es relacionen amb l'extensió de la novel·la, assegurant que li manquen pàgines per explicar certs detalls. Per la seva banda, altres solen afirmar que alguns plantejaments del text tendeixen a tractar-se des d'un angle exagerat i esbiaixat de l'època que aborda la novel·la.
Sinopsi de El ball de les boges
L'hospital de la Salpêtrière
El ball de les boges és una d'aquelles ficcions històriques amb components del realisme màgic que causen molta curiositat, bé pels personatges o per l'enfocament de la trama. La història es troba ambientada en un famós hospital psiquiàtric de París, el 1885. Durant 1684, el Salpêtrière va obrir una ala que estava destinada a un fi macabre: crear un abocador amb aquelles dones que la societat parisenca no es veia capaç de controlar.
Al voltant d'aquells anys, qualsevol condició fora de la norma podia aconseguir que una dama fos ingressa al Salpêtrière: la forta malenconia d'una vídua, l'epilèpsia, la rebel·lia d'una dona que no tolerava les faltes de respecte, la indiferència, ni la infidelitat del marit... L'hospital no només era un centre psiquiàtric, sinó també una presó on les ingressaven eren oblidades sense tenir la possibilitat de tornar a veure les seves famílies.
El ball de Mitja Quaresma
Com a experiment, el professor Charcot, eminent neuròleg i expert en hipnosi, prepara cada any un ball de cara a la crema i nata de la societat de París. En aquest esdeveniment, les millors famílies gaudeixen dels valsos i les polques en companyia de les dones que han estat internades al Salpêtrière per ells mateixos.
La majoria, aquestes recluses són traslladades sota estranyíssims diagnòstics, i han de compartir espai amb delinqüents, prostitutes i persones que no tenen res a veure amb els seus “patiments”.
De la mateixa manera, aquesta és una crítica social contra el masclisme de lèpoca i el maltractament cap a la salut mental de la dona. Però, més enllà d'això, és un reflex de la il·lusió del progrés, on sembla que hi ha un avenç en la qualitat de vida, però només és un intercanvi. En aquest context, el doctor Charcot ignora el benestar dels seus pacients per comprendre com funciona la ment humana i de quina manera pot ser manipulada.
Una història a tres veus
Entre els murs del Salpêtrière conviuen persones de totes les procedències i classes socials: nenes epilèptiques, ancianes tristos, joves de famílies poderoses, dones obligades a prostituir-se des de molt primerenca edat, entre d'altres. Tot i que les històries de totes i cadascuna són apassionants, hi ha tres vides en particular que compten amb el paper protagonista de El ball de les boges.
Louise
Louise és la pacient favorita del professor Charcot, que la utilitza com a model per impartir les seves classes sobre hipnosi. No obstant això, Louise no és més que una pobra adolescent que pateix de forts atacs convulsius de manera constant. Tot i així, ella manté la il·lusió viva en el seu cor, i el seu principal somni és casar-se amb un altre dels interns del Salpêtrière, de qui està enamorada.
Eugenie
És una joveneta de bona família, filla d'un notari de la ciutat. Ella va néixer amb una sensibilitat que molt pocs éssers són capaços d'entendre: la capacitat de parlar amb els difunts. Un dia, Eugénie s'arma de valor i explica a la seva àvia sobre el seu do, però aquesta última la delata amb el seu pare, que no té cap objecció a enviar la noia a l'hospital psiquiàtric. Quan la internen, l'adolescent comença a fer aliats per récupérer la seva llibertat.
Genevieve
Millor coneguda com La veterana, és la infermera encarregada de làrea de les pacients. Geneviève es presenta com una dona pragmàtica, abocada completament a la ciència. El seu caràcter és fred i distant fins que, al final de la seva història, trobi pau a la fe. Això representa una interessant paradoxa, ja que la seva creença última en Déu només es revela en estar a cura d'Eugénie, demostrant un inusual canvi del científic a l'empíric.
La presència de l'home opressor
potser, El ball de les boges és una de les novel·les franceses més contemporànies que s'han escrit en molt de temps, ja que toca un tema que ha mantingut en perill la societat moderna: el feminisme radical.
Per l'època en què se situa la novel·la, és evident que molts tòpics queden relegats a les subtileses. No obstant això, Victoria Mas disposa dels seus dolents de manera molt clara: un doctor sense escrúpols, un pare indolent i un sistema patriarcal que se sent més còmode ocultant allò que no pot manejar.
Sobre l'autora, Victoria Mas
victòria Mas
Victoria Mas va néixer el 1987, a Le Chesnay, Yvelines, França. Durant algun temps, l'autora va ser més coneguda per ser la filla de la cantant francesa Jeanne Mas. No obstant això, els seus èxits a la literatura han posat a la palestra el seu propi nom, el qual és sinònim de supervendes. Tot i que la seva vida professional ha estat majorment dedicada a la cinematografia, Victoria va estudiar Filologia a La Sorbona, on també va obtenir un mestratge a Lletres Modernes.
La seva primera novel·la, Bal des folles, traduïda dos anys després a l'espanyol com El ball de les boges, ha estat motiu de gaudi per a la crítica francesa, la qual ha aplaudit els passos inaugurals de l'autora al món literari atorgant-li diversos reconeixements. De la mateixa manera, s'ha parlat d'una producció cinematogràfica per a l'obra, encara que de moment no hi ha confirmacions de cap productora.