D'acord amb la llei de Sturgeon, el 90% de les coses és escombraries. Aquesta llei va ser dita per Theodoro Sturgeon quan va defensar la ciència ficció en la dècada dels cinquanta.
Aquesta llei va ser esmentada enmig d'un debat a la fira internacional d'el llibre d'Edimburg sobre una qüestió que ha estat dominant la discussió al llarg de 10 dies i que és la següent: com es defineix la ficció Young adult o el JA. Tot i la insistència i freqüència d'aquesta conversa, que comptava amb Frances Hardinge, Marcus Sedgwick i Simon Mayo, ningú se sent segur sobre com definir-lo, ni tan sols els autors que escriuen aquest tipus de llibres.
El gran debat de la literatura JA de dilluns en aquest festival marcava un enfocament erroni de qualsevol debat sobre com definir la literatura JA, un tema que sempre sol ser desviat cada vegada que apareix. És la literatura Young Adult un gènere o una categoria? Sobre consumeixen aquest tipus de literatura? Ha crescut molt? Està mal escrit?
L'autor de Young Adult Anthony McGowan va citar l'anteriorment descrita Llei de Sturgeon: "el 90% de la literatura Young Adut és dolenta". L'autor va comentar que lamentava parlar amb un públic monocultiu de dones blanques a les conferències de JA. Com a efecte, alguns van comentar que la majoria dels bloggers de la literatura Young Adult són dones i que tots els editors d'aquests llibres són dones.
"Hi ha una enorme quantitat d'energia dirigida a aquest tipus d'històries, Històries que poden atraure dones d'entre 20 i 30 anys en lloc de a adolescents. Tenim aquest món dominat per dones que escriuen aquestes històries perquè altres dones joves el llegeixin i es vegin reflectides en elles mateixes. "
El Young Adult pot ser que no sigui un gènere, de fet jo no ho consideraria com a tal pel fet que forma part d'una categoria on t'ajuda a saber a quin tipus de públic està dirigit. No obstant això, el debat, seguint aquesta línia, degenerar en altres debats que solen tenir lloc al voltant d'aquest gènere.
McGowan comentava alguna cosa amb el que Elizabeth Wein i Philip Womack no estaven d'acord i és que, segons esmenta, ell no creu que els adults hagin de llegir literatura Young Adult.
"Crec que haurien de seguir endavant i llegir Tolstoi i Dostoievski o Dickens i deixar de llegir Crespúscuo i Els jocs de la Fam. És part de ser adult deixar enrere aquestes coses ".
Diversos dels allí present es van queixar davant aquest rebuig de la literatura Young Adult en un públic adult. L'autor Patrice Lawrence, de 49 anys, va anunciar entre aplaudiments que no perdrà el temps llegint a Dostoievski i Tolstoi pel simple fet que no vol llegir-los. Altres comentaven que el debat havia estat redirigit completament oblidant definir el que era la literatura Young Adult.
Molts autors d'aquesta literatura lloar la grandesa de la seva púbic adolescent en altres debats, Afegint que no van escriure aquestes històries específicament per a aquest públic. L'autora Jenny Downham va comentar en el debat que hi havia vist al seu llibre, Before I Die, a la seccions tant de Young Adult com en la de ficció per adults, la qual cosa li va semblar una cosa bastant estúpid però com una idea de màrqueting no era dolenta.
Com lectora de Young Adult em pregunto per què sempre cal categoritzar i pensar que ha de llegir cada persona depenent de la seva edat. Els llibres estan per entretenir-se i si et entretenen llibres que no són "de la teva edat", no li veig cap mal. D'altra banda ¿No es pot llegir tot tipus de llibres? A més de llegir Young Adult m'agrada llegir un altre tipus de llibres de categoria adulta i crec que les dues categories poden aportar molt a tot tipus de lectors, tot depèn en saber triar el llibre adequat.