Com fer un text argumentatiu

Un text argumentatiu és aquell elaborat amb el propòsit de convèncer o persuadir el lector sobre la rellevància de la idea continguda a l'escrit. Per això, sempre cal esplaiar una sèrie de fonaments pràctics i/o teòrics pel que fa al tema tractat. Per tant, l'emissor ha de tenir, preferiblement, coneixements sòlids i contrastables en la matèria discutida.

Tot text argumentatiu necessita una puntualització clara i fàcil d'entendre pel receptor del missatge. Addicionalment, aquest tipus d'escrits ha de mostrar una postura o una perspectiva particular a través de comentaris ben fundats (a favor o en contra). Per exemple: una editorial, un article d'opinió, un desmentiment, una explicació de motius, un assaig crític, entre d'altres.

Passos per fer un text argumentatiu

Establir una postura

L'objectiu de tot text argumentatiu és explicar per què un fet, una idea o una decisió és o ha de ser d'una manera i no d'una altra. Ara bé, és aconsellable construir un raonament lliure d'ideologies, biaixos o prejudicis, encara que alhora ha de reflectir una postura. Aquest punt de vista no és necessàriament singular, poden dues o més posicions al voltant d'una temàtica o conflicte.

Realitzar una proposta i justificar-la

En general, al primer paràgraf del text argumentatiu es presenta una proposta amb l'objectiu d'explicar quin és el tema seleccionat i per què. Després cal exposar una justificació d'aquesta proposició on es defensen els motius neuràlgics de l'anàlisi.

Això és important perquè les argumentacions més convincents transmeten objectivitat al lector juntament amb l'expressió clara d'un o més punts de vista. Aquest equilibri entre l'opinió de l'emissor i la fidelitat conceptual s'aconsegueix mitjançant la inclusió dels anomenats recursos argumentatius.

Recursos argumentatius més comuns

• Cites textuals d'autors reconeguts (arguments d'autoritat);
• Descripcions precises;
• Exemplificacions (arguments d'analogies) i mencions de publicacions indexades (premsa, articles científics, lleis)…;
• Paràfrasi;
• Abstraccions;
• Generalitzacions, enumeracions i esquemes visuals.

Plantejar els possibles resultats de diferents escenaris

Un bon text argumentatiu inclou deliberacions capaces de reflectir diferents escenaris de futur. En altres paraules, el nucli de l'article ha d'anar més enllà de valer per la posició de l'emissor en detriment d'un altre punt(s) de vista. En cas contrari, l'escrit es torna insuls; per tant, no serveix per convèncer i encara menys fer canviar d'opinió al lector.

En concordança, és recomanable acompanyar la justificació amb una descripció dels diferents resultats -menys convenients- d'altres perspectives. Per això, és molt oportú familiaritzar-se amb el maneig dels diferents tipus d'arguments (incloent-hi els arguments d'autoritat esmentats i arguments d'analogies). A continuació, s'especifiquen:

• Arguments deductius: un supòsit condueix a una resolució coneguda o específica.
• Arguments inductius: la premissa es basa en una experiència i condueix a una conclusió generalitzada.
• Arguments abductius: és una conjectura que ha de ser explicada o reformulada.
• raonament lògic: conté proposicions precises que comporten una conclusió irrefutable.
• Arguments de probabilitat: es recolzen en dades estadístiques.
• Arguments afectius: és un discurs que apel·la a les emocions del lector.

Resolució

El final de l'argumentació ha d'incloure un tancament concís (sense deixar caps solts) de la temàtica o conflicte plantejat. En complement, el darrer paràgraf pot incloure una invitació a ampliar lanàlisi. Així, el lector rep un panorama complet —postura de l'autor, cites d'especialistes i diferents escenaris de futur— que permet formar la seva pròpia opinió.

Estructura d'un text argumentatiu

Introducció

Inclou l'explicació del punt de vista de l'autor, el context de l'assumpte o problema abordat al costat de la idea central defensada al text (tesi inicial).

Cos de l'argumentació

Comprèn el desenvolupament de la idea, les dades, les cites de persones amb autoritat al tema, els possibles resultats d'altres postures i la contraposició amb el plantejament de l'autor.

Conclusió

Comprèn l'argumentació final amb la síntesi dels punts clau de la temàtica tractada i les recomanacions a futur (si s'aplica). Com es pot observar, manté la mateixa estructura dun assaig.

Importància de l'argumentació

És una habilitat de les ciències socials molt útil al moment de comunicar i defensar un punt de vista. En conseqüència, el perfeccionament d'aquesta destresa ajuda les persones a bregar positivament amb les seves inseguretats alhora del desenvolupament de capacitat analítica. Per això, l'argumentació constitueix la base del debat.

En l'àmbit professional, l'argumentació i el debat són habilitats imprescindibles per a qualsevol negociador amb èxit. Així, la persona té la possibilitat d'aconseguir el tracte més convenient per a ell (o per a l'empresa que representa). Així mateix, aquestes destreses comunicatives faciliten la implementació destratègies de treball grupal, així com lintercanvi didees.

El consens en el diàleg públic

És impossible concebre un diàleg públic sense argumentació i respecte al proïsme emmarcat en l'ús d'un llenguatge adequat. Sense aquestes normes, la discussió es torna cacofònica, irracional i insostenible. No en va, l'intercanvi d'opinions civilitzat és imprescindible a tota societat per entendre i resoldre problemes comuns.

Per descomptat, a qualsevol espai públic —en debats polítics, per exemple— els contraarguments poden ser acalorats. De la mateixa manera, els oradors més experimentats solen utilitzar la ironia com a recurs per tal de demeritar la posició dels seus adversaris. Addicionalment, els participants d‟un debat han d‟arribar a un consens previ sobre les normes de la discussió.

Del text argumentatiu al debat

El debat per definició aborda un tema polèmic i rellevant, així sorgeix un interès natural la derivació lògica del qual és la confrontació d'idees. Aleshores, evidentment, els integrants de la disputa s'han de preparar amb antelació per defensar el punt de vista. És a dir, repassar l'assumpte a discutir, conèixer el seu oponent i practicar els discursos.

Cal destacar que l'estructura dels debats —introducció, exposició inicial, discussió i conclusió— és força similar a l'exposada anteriorment del text argumentatiu. Per aquesta raó, la recomanació més assenyada per a qualsevol participant d‟un debat és, precisament, redactar un text argumentatiu. A més, cal considerar les funcions del moderador:

• Presentar el tema;
• concedir el torn dintervenció dels participants;
• Vigilar el temps de les intervencions;
• Vetllar per fer servir un llenguatge respectuós;
• Procureu que els debatents s'enfocaran en el tema acordat.

Textos argumentatius famosos (discursos)

• Jo tinc un somni (Tinc un somni), Martin Luther King Jr.
• El discurs d'Evita (Maria Eva Duarte de Perón) al Dia del Treballador a la Plaça de Maig (1r de maig de 1952).