Caputxeta a Manhattan.
Caputxeta a Manhattan (1990) és una novel·la juvenil i fantàstica creada per Carmen Martín Gaite. És un conte de fades modern. Una exploració a l'eterna diatriba entre somni i realitat. Ha estat un títol tractat en majoria de el temps com una "obra menor" dins de l'àmplia bibliografia de l'autora de Salamanca. No obstant això, va obtenir un rotund èxit editorial (va ser el llibre més venut a Espanya el 1991).
I sí, de "menor", no té gens ni mica. Només una persona valenta s'atreveix a extrapolar un dels relats universals més coneguts per la humanitat. Un conte amb segles de tradició oral a sobre, el qual, gràcies -principalment- a Charles Perrault i als Germans Grimm, roman vigent i inesgotable. L'obra de l'autora ha tingut tal impacte, que el 2016 es va crear el Premi de Narrativa Carmen Martín Gaite.
Carmen Martín Gaite: l'autora
Nascuda a Salamanca en 1925, va ser una de les escriptores hispanoparlants més influents de el segle XX. També es va convertir en símbol de dona progressista. En concordança, entre els molts homenatges rebuts en vida figura precisament el Premi Dones Progressistes en la seva primera edició, celebrada el 1990.
Quan ser pionera és un mèrit i una "llosa"
Durant les dècades de 1970, 1980 i 1990 a Gaite se li va reconèixer primer per ser dona (un prejudici no poc usual, donada la mentalitat de l'època). Més, quan el 1978 va esdevenir la primera a ser guardonada amb el Premi Nacional de Literatura d'Espanya per la novel·la El quart de darrere.
El veritablement "estrany" és que a hores d'ara -bé avançat el segle XXI- encara se segueixi utilitzant el fet (de ser dona) com un valor diferencial. Es tracta sens dubte d'una connotació, si més no, injusta i esbiaixada, perquè l'obra de Carmen Martín Gaite és vasta i molt variada.
Carmen Martín Gaite.
Temps per escriure
Va cursar estudis en Filosofia i Lletres a la Universitat de Salamanca. Allí va obtenir la llicenciatura en Filosofia Romànica. Encara que la seva primera novel·la, el balneari, Va ser publicada el 1955, Martín Gaite va confessar en diverses oportunitats haver estat una escriptora precoç. Des dels vuit anys va començar a descobrir la seva vocació ia escriure alguns contes. La seva vida sempre va estar vinculada a el món de les lletres.
Però no només la narrativa figura dins del seu currículum. Va escriure dues obres de teatre: A pal sec (Culminada el 1957, estrenada el 1987) i La germana petita (Completada en 1959, estrenada el 1999). Igualment, va destacar com a assagista. De fet, la seva obra Usos amorosos de la postguerra espanyola, La va fer mereixedora de el Premi Anagrama d'Assaig de l'any 1987.
Altres activitats literàries
L'escriptora espanyola també va dedicar temps a la crítica literària ia la traducció de textos d'autors com Gustave Flaubert i Rainer Maria Rilke. Addicionalment, va col·laborar en l'elaboració de guions audiovisuals per a Televisió Espanyola: Santa Teresa de Jesús (1982) i Celia (1989). Aquesta última basada en els contes d'Elena Fortún. Carmen Martín Gaite va morir el 2000, víctima d'el càncer.
I Caputxeta se'n va anar a Nova York
Pots comprar el llibre aquí: Caputxeta a Manhattan
En primer lloc, és impossible obviar la següent circumstància: els contes de la Caputxeta són una propietat col·lectiva entre totes les persones que alguna vegada ho van escoltar o el van llegir. Per tant, representa un excel·lent exemple d'una obra construïda a partir de la "memòria compartida".
En segon terme, l'obra de Martín Gaite no segueix la línia típica del "clàssic" relat de la Caputxeta Vermella. Els canvis no són únicament "cosmètics". Tampoc es limita a dibuixar a Nova York com un bosc ple de perills moderns, ple de "animals" salvatges i amb molt males intencions.
argument
Caputxeta a Manhattan és un crit de llibertat. L'aventura de la protagonista té lloc en els túnels de metro, submergida en un món que creia conèixer. En realitat, és una recerca interna, profunda, molt més enllà d'un mer recorregut "subterrani". Sola, escapada dels seus pares, acaba veient dins de si per descobrir i perseguir el seu principal anhel.
Un món ordinari?
A aquesta caputxeta li toca enfrontar-se a un univers on, per descomptat, no pot faltar un malvat, de cognom Woolf. L'antagonista és tot maldat, egoisme i avarícia. De la mateixa manera, apareix el complement perfecte d'un relat contemporani ple de figures maniquees: els diners.
Però Sara -la nena amb caputxa de Brooklyn, desitjosa d'anar a Manhattan- no només ha d'enfrontar als sequaços del "dolent". Ella indueix en els seus persecutores una reflexió sobre les seves pròpies accions i el propòsit de la seva existència. Llavors, la qüestió entorn de la veritable llibertat emergeix de forma ineludible; cadascú s'ha de fer responsable de les seves decisions, siguin correctes o no.
De la fantasia i versemblança
Carmen Martín Gaite aconseguir amb aquesta obra -a part de reafirmar el seu nom dins dels autors "súper vendes" en espanyol- ratificar el seu criteri literari. Doncs l'escriptora espanyola va defensar la compatibilitat de la credibilitat i la fantasia en un mateix text. Específicament, va dir "que una història sigui creïble no vol dir que sigui realista, ni cal que sigui versemblant".
Frase de Carmen Martín Gaite.
Una nena recorrent sola carrers de Nova York ratlla en l'absurd. No obstant això, el relat funciona sense deixar espai a l'lector per preguntar-se si és o no versemblant. Per tant, les aventures d'aquesta Caputxeta representen a el més real dels contes moderns. Lluny de el món de fantasies descrit al bosc fosc que les primeres nenes ingènues van haver de creuar per enfrontar-se a el llop ferotge.
Sense complexos davant la crítica
Martín Gaite es va dedicar amb profusió i èxit a la crítica literària. Això sens dubte li va servir per veure la tasca d'aquests autors (així, sense cometes ni cursiva) sense cap mena de complexos. Atès que, si hi ha una figura sempre vista amb recel -fins i tot, de forma despectivament dins de les arts en general, és la de l'crític. Amb raó o sense, moltes vegades són titllats de frustrats.
Fins i tot, els crítics arriben a ser percebuts com persones incapaces de llegar una obra digna de contemplació. Però la salmantina esperava amb ànsies les ressenyes d'aquests professionals. De la mateixa manera, s'interessava molt per conèixer la recepció del seu treball entre el públic general. Així, ella podria descobrir possibles aspectes de les seves històries passats per alt durant l'escriptura.
Percepció de l'obra
Tot i l'inqüestionable èxit comercial, l'opinió de el públic al voltant de la Caputxeta a Manhattan sempre ha estat dividida. Una porció dels lectors va trobar una aventura estimulant. Per a altres, la innocent caputxeta a "la ciutat que mai dorm", juntament amb la seva àvia i el llop ferotge, només representa una excusa per a un exercici d'autoexploració.
D'altra banda, hi va haver persones que van gaudir d'el relat sense fer-se massa preguntes sobre la nena de Brooklyn passejant per Manhattan. Tampoc els va importar molt si Caputxeta va tenir temps de vagar per Central Park sense perir davant cap monstre atroç. A el menys no "literalment".
Caputxeta a Manhattan: ¿Part de el públic decebut?
Però hi va haver un tercer grup que no va trobar el que esperava: el clàssic relat medieval però ambientat a Nova York. Hi ha alguna cosa de dolent en això? En realitat, l'explicació no és obligatòria. No hi ha una resposta unànime. Segurament Carmen Martín Gaite estaria en desacord amb aquesta idea. Perquè d'això es tracta l'aventura de llegir (i de l'art en general).
El gènere de la fantasia es basa en descobrir nous -o vells, en algunes ocasions- mons sense anteposar conceptes preconcebuts per interpretar la informació. Com ho fa Sara, la "Caputxeta de Manhattan". En qualsevol cas, l'obra de Martín Gaite és una invitació per a qüestionar què és el lliure albir i si realment existeix.