Un venerat il·lustrador suec s'ha pronunciat després d'una pregunta realitzada pel seu editor sobre canviar les representacions estereotipades d'altres cultures en els seus populars llibres infantils.
Jan Lööf, qui va guanyar el premi Astrid Lindgren en 2011 en l'àmbit de la literatura sueca dirigida a un públic infantil i juvenil, va dir aquesta setmana al diari suec Dagens Nyheter que seva editorial li havia demanat que canviés les imatges de dos dels seus llibres, Concretament de mofar är sjörövare (en espanyol, L'avi és un pirata) i Ta fast Fabian (en espanyol, la captura de Fabián).
El primer títol, mofar är sjörövare, va ser publicat el 1966 i tracta sobre un nen i el seu avi que es disposen a robar el tresor d'un malvat pirata anomenat Omar. D'altra banda, el segon llibre mostra la imatge d'un home en un vestit tribal.
Lööf li va dir a el diari Dagens Nyheter que se li havia donat un ultimàtum, o canviava les il·lustracions en els llibres o serien trets de la venda a el públic.
"Tinc 76 anys i no puc ser molestat per canviar. Per a mi no es tracta de diners, però probablement no faré més llibres il·lustrats per a nens".
L'anterior comentari l'autor va afegir que la imatge de el segon llibre de l'vestit tribal l'havia obtingut seguint el model d'un amic seu.
"Sé que ell se sentiria afalagat. Era un home molt guapo "
L'editorial Bonnier Carlse nega l'afirmació que s'han cancel·lat els llibres, dient que encara no està clar si els llibres es mantindran en estoc.
En un comunicat que va fer el directe, va dir que l'assumpte era complex i que l'editor havia discutit recentment amb Lööf sobre algunes imatges en els seus llibres que "podrien ser percebuts com a representacions estereotipades d'altres cultures".
"El nostre punt de partida és que els nostres llibres tindran una perspectiva inclusiva i no reprodueixen prejudicis. Tots els llibres són el producte del seu temps ... Com adult, potser no sigui un problema i un pot col·locar l'obra en el seu context històric, però la pregunta és si podem esperar el mateix dels nostres fills".
Mentre que alguns han dit que el debat és ridícul, altres han assenyalat a la censura. El director va concloure
"És important poder mantenir aquesta discussió pel fet que és important i la pregunta és difícil. O bé deixar de vendre un clàssic estimat, o el risc de que els nostres llibres infantils repeteixin prejudicis per als joves lectors ".
També va expressar l'esperança que l'editorial i l'autor trobarien una solució a la situació.
"Per a mi el problema és més greu que aquests llibres en específic. Es tracta d'com nosaltres, com els editors, d'una manera respectuosa, gestionem el nostre patrimoni cultural i al mateix temps complim amb el valor actual per donar els millors interessos als cors dels nens ".
Concloc en aquest article lanzándoos una pregunta, o dues: el món està ple d'estereotips, no només en la literatura sinó que ens envolten per tot arreu i no sempre té per què ser dolents. Que intentin canviar els estereotips en els llibres demostra una major igualtat però, d'altra banda, i tenint en compte que els llibres d'aquest autor són clàssics de l'any 1966 (50 anys enrere), ¿Cal canviar els contes clàssics per eliminar els estereotips? ¿No seria això eliminar el conte original i, per tant, eliminar a un clàssic? I, finalment, ¿considereu que els estereotips poden danyar tant als lectors?
Personalment penso que un món envoltat d'estereotips no és bo però que, si els combinem de bona manera amb els no-estereotips, no hauria d'haver un gran problema. D'altra banda, no em sembla correcte modificar un clàssic perquè no s'ajusti al que les editorials vulguin ara en els llibres. També crec que hauríem de confiar més en la capacitat dels nens d'aprendre a situar el context dels llibres i en els pares a l'hora de dir-los quanta veritat hi ha en ells.
Hola, Lidia.
Estic totalment d'acord amb la teva reflexió final de l'últim paràgraf. El problema, des de fa uns anys ençà, és que la societat viu instal·lada en el políticament correcte. Jo sóc un defensor acèrrim de dir les coses de manera amable i educada i sincera. Però això no implica que calgui caure en la famosa expressió: «agafar-la amb paper de fumar».
A mi em semblaria una aberració literària o editorial canviar contes clàssics per no ferir sensibilitats infantils (o fins i tot adultes). La gent no és idiota i les criatures, tampoc. T'imagines que es pretengués modificar el final de «Caputxeta vermella» per no fomentar la caça de el llop? Seria absurd, ridícul.
Una salutació literari des d'Oviedo i gràcies.
Estic d'acord amb tu, Lídia. Al meu entendre el conte clàssic ha de romandre tal com és, i ha de ser analitzat tenint en compte l'època i la situació social de al moment.
El que sí em sembla primordial és que a partir d'ara s'escriguin contes lliures d'estereotips, reflectint una societat multicultural. No sóc especialment partidària del que és políticament correcte, sinó d'eliminar els prejudicis. Si fem el segon, el primer no serà necessari.
Una salutació des de terres aragoneses!
Hola, Lluitifús.
Quina gràcia la teva sobrenom, és molt simpàtic. Sembla el nom d'un personatge de dibuixos animats.
Estic totalment d'acord amb tu.
Una salutació des de terres astures.