El poeta espanyol Gabriel Celaya va néixer l'any 1911 a la localitat basca d'Hernani, província de Guipúscoa. El seu nom real era molt més llarg (Rafael Gabriel Juan Múgica Celaya Laceta), de manera que va jugar amb això a l'hora de publicar usant diversos àlies com Rafael Múgica o Joan Laceta, cosa que li va donar moltes possibilitats en una època en la qual es perseguia tant als poetes que parlaven de la realitat de país.
Va estudiar a Madrid i va tenir contacte amb la Residència d'Estudiants en la qual va beure de l'ambient cultural i de creació artística que allà es vivia. Va obtenir el premi Centenari de Bécquer amb «La soledat tancada» i finalment quan va començar la guerra civil, Celaya va tenir clar el seu bàndol i va exercir com a capità de l'exèrcit republicà, el que li portaria molts enemics a terme de la mateixa.
Va fundar una col·lecció de poesia anomenada Nord juntament amb la seva companya Amparo Gastón i el 1956 va deixar l'enginyeria, que era la seva professió ia la qual havia dedicat els seus estudis i bona part del seu temps per dedicar-se a l'empresa familiar a l'capdavant de la qual va poder donar-se per complet a la literatuda obtenint el premi de la Crítica i el premi Nacional de les lletres abans de la seva mort, que va tenir lloc a Madrid l'any 1991.
Més informació - Poesia social en els anys cinquanta
foto - Gabriel Celaya
Font - Oxford University Press