Fotografia: Web Tigres de paper.
Ana Rossetti, poeta i narradora gaditana, compleix anys avui. És una de les veus literàries femenines més rellevants dels nostres dies i ha tocat tots els pals. des de la poesia i novel·la eròtica fins contes infantils, Passant per una extensa obra en vers. La seva trajectòria s'avala també amb diversos premis. recullo 4 poemes seleccionats.
Ana Rossetti
Nascuda a Sant Ferran, Cadis, el 1950, va començar a donar-se a conèixer en 1980 quan va publicar la seva primer llibre de poemes, Els deliris de Erato. Amb ell ja havia guanyat el Premi Gules de Poesia a València. A mitjans dels 80 va publicar altres dos poemaris, indicis vehements y devocionario, Que es va emportar el Premi Rei Joan Carles I. I a finals d'aquesta dècada va publicar una novel·la, Plomes d'Espanya, I un quart llibre de poemes titulat ahir.
Com que novel·lista, A més de Plomes d'Espanya, També hi ha els títols de traïdories (Que va obtenir el Premi La Sonrisa Vertical de novel·la eròtica), Una mà de sants o l'antagonista. En els noranta va ampliar les seves lletres a el públic infantil i juvenil amb títols com Un bagul ple de dinosaures, Abans que nasquessis o Contes apropiats.
Com a curiositat afegir que és Mare de l'actriu Rut Gabriel, Vista en barri Sèsam o dies comptats.
4 poemes
- VA HAVER UN TEMPS
intrús temut i anhelat.
Un frec furtiu, premeditat, reelaborat durant
insuportables desvetllaments.
Una confessió pertorbada i audaç, corregida mil
vegades, que mai arribaria al seu destí.
Una incessant i tirànica inquietud.
Un galopar sobtat de el cor ingovernable.
Un continu batallar contra la despietada infal·libilitat
dels miralls.
Una íntima dificultat per distingir l'angoixa de l'
goig.
Era un temps adolescent i imprecís, el temps de l'
amor sense nom, fins gairebé sense rostre, que rondava,
com un petó promès, pel punt més ombrívol de la
escala.
- SI recordaràs, AMOR MEU ...
segures parets de l'espera.
Si recordessis com i quins cruelment! el desig atès
oculta la seva punyalada de decepció.
Si recordessis que, un cop que la passió esclata, el secret
deixa de ser escut i fugida,
no em insistirías perquè et mostrés, perquè et oferís,
perquè et atorgui.
Sinó que et resignarías a sobreviure dins meu al dúctil
territori dels somnis, on tots els modes de tendresa
que puguis inventar són permesos, tota tempesta música
i cap temor és irrevocable.
Si recordessis, Amor meu, què és el que t'espera després de les
segures parets del meu cor,
no em obligarías a aixecar-me en armes contra tu, a aturar-te,
a desmentirte, a amordazarte, a trair ...
abans que et em prenguin, dolç silenci meu,
el meu únic tresor, insensat i irreductible sentiment.
- ACLARIMENT
Diu tu o jo, però és tu i jo i ell i ella
i tots i cada un nosaltres,
doncs en cada pronom hi ha una suma.Multitud d'identitats es comprenen
en l'aparent i apaivagadora singularitat.
La poesia diu jo, tu, ell, ella ...
ia tots ia cada un de nosaltres ens designa
esborrant els contorns de les ànimes.
Tots i cadascun
som inclosos i explicats.
Tots som alhora ella, ell, tu i jo.
- ELS ULLS DE LA NIT
pujarem on l'àngel maligne,
que vol turmentar, ens espera.
L'esquena a la paret, tenint cura que les robes
no amaguin els nostres ulls molt de temps,
la fragant franel·la ens ha vestit a la fi.
I sabem, després del vol frunzit
de l'tebi cobrellit, qui s'amaga.
A el mínim soroll en el contigu quart
irrumpiremos, entre les tènues llençols
de crua mussolina, anhelants,
buscant-.
I ens sorprendran
i irremissiblement serem castigats,
retornats a l'horror de les alcoves.
Però, abraça'm ara. febrils confortémonos
que la por vindrà, en breu, disposat a aniquilar.