Fotografia de l'autor a Ediciones Pàmies.
Agustí Tejada va néixer a Castejón (Navarra) el 1961 i actualment resideix a Tudela. És professor d'anglès des de fa trenta anys. L'ombra del rei de Jerusalem és la seva darrera novel·la publicada. En aquesta entrevista ens en parla i molts altres temes. Us agraeixo el vostre temps i amabilitat dedicats.
Agustín Tejada — Entrevista
- ACTUALIDAD LITERATURA: L'ombra del rei de Jerusalem és la teva última novel·la. Què ens hi comptes?
AGUSTÍ TEULADA: Es tracta de l'epopeia de Balduí IV, Anomenat també el rei leprós, doncs va ascendir al tron amb només 15 anys estant ja afectat per una malaltia tan cruel. Som en temps de les Croades (s. XII), quan el regne de Jerusalem i, en general, tota Terra Santa era un sagnant camp de batalla. La veritat és que la vida d'aquest monarca sempre em va semblar admirable per tot el coratge que va haver de posar a la seva existència. Per fer front a la lepra —ment va poder—, a les intrigues de la Cort ia l'amenaça implacable del sultà Saladí.
A més de la guerra inevitable, l'amor, l'amistat i la fidelitat són els eixos cartesians d'aquesta novel·la bonica.
- AL: Pots recordar alguna de les teves primeres lectures? I la primera història que vas escriure?
AT: Bé, sempre vaig ser molt lector des de petit. Vaig començar devorant les novel·les de Enid Blyton, vaig continuar amb Salgari, em van interessar molt les històries bèl·liques escrites per Sven Hassle i em van encantar les obres completes de Karl May.
La primera novel·la que vaig escriure es va titular El professor innocent. Vaig començar a esborrar pàgines com a autoteràpia quan moltes de les coses que veia dins i al voltant de la meva feina començaven a destemplar-me. Al final em vaig espantar en veure que havia escrit un llibre, que, per cert, va ser seleccionat semifinalista al III Certamen Internacional de Novel·la Territori de la Manxa, convocat per l'Institut Cultural Iberoamericà de Miami. Se m'oblidava dir que jo era docent.
- A EL: ¿Un escriptor de capçalera? Pots escollir més d'un i de totes les èpoques.
AT: Encara que ho vaig llegir amb uns quinze anys, Karl May, com he dit, ja em va semblar un escriptor colossal. M'ho havia posat davant dels ulls el meu pare. També em va presentar Georges Simenon i Agatha Christie. I a el ja García Márquez. Llegir tot allò de Kafka ja va ser cosa meva. Dels actuals, qui més m'agrada és Pérez Reverte.
Personatges i gèneres
- AL: Quin personatge històric t'hauria agradat conèixer ia quin literari haguessis creat?
AT: Dels històrics, m'hauria encantat conversar, encara que només fos una estona, amb el general romà cinquè Sertorio. No en va he escrit una trilogia sobre la guerra que va sostenir a Hispània amb Cneo Pompeyo Magno. Tampoc no faria fàstics a departir unes hores amb Hernán Cortés.
Pel que fa a la creació de personatges literaris, acostumo a posar un o més de la meva invenció al costat d'algun veritable. Crec que m'han sortit força bé uns quants. Digueu-vos Kalaits a la trilogia sobre les Guerres Sertorianes o el mateix Amadís a la meva última novel·la. Ja m'agradaria assemblar-m'hi!
- A EL: Alguna mania o costum especial a l'hora d'escriure o llegir?
AT: Sí, una inevitable: sóc incapaç de posar-me a escriure sense rellegir —i donar el vistiplau— a tot allò que s'ha treballat el dia anterior.
- A EL: ¿I el teu lloc i moment preferit per fer-ho?
AT: Preferentment per la matí, en la tranquil·litat del meu golfes. A les tardes hi ha menys frescor per a la creació i, a tot estirar, reviso coses ja fetes. A la nit no he hipotecat mai el somni per escriure quatre paràgrafs que no m'agradaran l'endemà. Però és cert que guardo un quadern i un bolígraf a la tauleta, perquè de vegades la bombeta s'encén al moment més insospitat.
- AL: Quins gèneres t'agraden?
AT: Sóc escriptor bàsicament de novel·la històrica. Però també m'agrada la novel·la negra; i la refosa de tots dos gèneres en allò que ha vingut a anomenar-se novel · la de suspens històric.
- A EL: Què estàs llegint ara? I escrivint?
AT: He estat compaginant dues lectures: El guanyador, de David Baldacci i La làpida templera, d'Eslava Galán.
Pel que fa a la meva tasca creativa, després de molts mesos al dic sec a causa d'un càncer de medul·la, em fa molt feliç estar acabant una novel·la més (i també històrica, és clar) sobre les Guerres Celtíberes.
panorama actual
- AL: Com creus que hi ha el panorama editorial en general?
AT: El panorama editorial sempre ha estat una jungla molt complexa. Al capdavall, les editorials —sobretot els grans grups— són negocis que hi són per guanyar diners. El que compta per ells és fidelitzar lectors i per això no els cal un material espectacularment bo. N'hi ha prou amb costoses campanyes de màrqueting.
- AL: Què tal estàs portant el moment actual que vivim?
AT: La veritat és que, bé sigui per edat, per experiències o per contratemps, cada vegada em ve més de gust viure reclòs en el món de ficció en què em submergeixen les meves novel·les. Per salut mental, i havent estat una persona que sempre ha buscat la lògica de les coses, he renunciat a intentar entendre el que està passant, a tots els nivells, a Espanya i al món. Molt em temo que hem arribat a un punt absolutament irreversible en què la realitat ha superat la ficció. I per a ficció… prefereixo els meus llibres.