Fotografia: Agustín García Calvo. Wikipedia.
Agustín García Calvo va néixer a Zamora un dia com avui el 1926. Va ser gramàtic, poeta, dramaturg, assagista, traductor i pensador i va formar part del Cercle Lingüístic de Madrid. Guanyador de diversos premis com el Nacional d'Assaig, el Nacional de Literatura Dramàtica i també el mateix al conjunt de l'obra d'un traductor. Aquests són 4 poemes escollits de la seva obra per recordar-o descobrir-ho.
Agustín García Calvo — 4 poemes
Lliure t'estimo
Lliure t'estimo
com a rierol que bota
de penya a penya,
però no meva.
Gran t'estimo
com a muntanya prenyada
de primavera,
però no meva.
Bona t'estimo
com a pa que no sap
la seva massa bona,
però no meva.
Alta t'estimo
com a pollancre que al cel
es desperta,
però no meva.
Blanca t'estimo
com a flor de tarongines
sobre la terra,
però no meva.
Però no meva
ni de Déu ni de ningú
ni teva ni tan sols.
Serè estic
Serè estic com la mar
serena.
Acudeix, amiga, a sanglotar
la teva pena.
No sàpiga ni digui
la meva amiga carnal
que té el cor
de sal.
Serè estic com la nit
serena:
Quin temps, amiga, quin malbaratament
de sorra!
No esperi ni vulgui
el meu amor la fortuna
que al seu pou caigui
la lluna.
Serè estic si tu ho estàs
(serena).
Si jo sóc bo, tu ets més
que bona.
No esperis ni vulguis,
amor; i plorar,
així com la nit
i el mar.
Que no es desperti
Que no es desperti.
La nena que dorm a l'ombra
que no es desperti;
que dorm a l'ombra de l'arbre;
que no es desperti;
a l'ombra de l'arbre granat
que no es desperti;
magranet de ciència del bé,
que no es desperti;
de la ciència del bé i del mal
que no es desperti.
Que no es desperti, que segueixi
adormida la mort;
que segueixi a la brisa de l'ala
la mort adormida;
a la brisa de l'ala de l'àngel
adormida la mort;
de l'ala de l'àngel besada
la mort adormida;
de l'àngel besada al front
adormida la mort;
besada al front del lliri
la mort adormida;
al front del lliri a l'ombra
adormida la mort
que no es desperti, que segueixi
adormida la nena,
que no es desperti, no.
Qui va pintar la lluna
Qui va pintar la lluna
sobre els sostres de pissarra?
Qui va sembrar els blats
sota laigua?
Tan tonto ets, almita meva,
tan ximple i tan.
Dormies la meva nena
i tots me l'acariciaven,
pares solters,
donzelles prenyades
Tan tonto ets, almita meva,
tan ximple i tan.
On no hi ha guerra sembla
com si no passés res:
els cucs teixeixen;
també les aranyes.
Tan tonto ets, almita meva,
tan ximple i tan.
Si algun plora és perquè
sap que hi ha llàgrimes;
i quan un riu és
perquè li dóna la gana
Tan tonto ets, almita meva,
tan ximple i tan,
la meva ànima.
Fonts: Museu literari, Trianarts.