En un dia com avui cal fer una ullada al Acte dels Reis Mags, considerat el primer text dramàtic en català del que sabem. Se sol representar també per aquestes dates nadalenques. Així que desempolsarem la memòria amb aquest repàs com a regal.
Acte dels Reis Mags
El seu origen i importància
Es tracta d'una obra datada més o menys al segle XII que van trobar a Toledo al segle XVIII, en un còdex a la biblioteca del Cabildo catedralici de Toledo, pel canonge don Felipe Fernández Vallejo. Escrita en castellà medieval, era un text incomplet i sense títol al que Ramon Menéndez Pidal ho va donar el 1900 i també es va encarregar de publicar-lo per donar-lo a conèixer. Ens explica l'arribada dels Reis Mags a Betlem per adorar el nen Jesús nounat, així que també es coneix com a Adoració dels Reis Mags. Avui es conserva a la Biblioteca Nacional d'Espanya. Es creu que també va ser compost després del Cantar del Meu Cid pel llenguatge i estil emprats.
La seva importància és més que rellevant perquè és la primera peça de gènere dramàtic de to religiós escrita a la nostra llengua. Així que el seu estudi és imprescindible per conèixer com va ser el nostre teatre més antic.
Autor
Sense identitat descoberta, les especulacions i estudis diversos de crítics i experts en literatura espanyola indiquen que qui escrivís la interlocutòria dels Reis Mags potser no fos ni tan sols espanyol. La raó es troba en el fet de la diversitat de cultures i confessions que coexistien al Toledo del segle XII. També s'aposta per un autor de origen francès pels trets lingüístics apreciats al text i pels molts clergues d'aquesta nacionalitat que hi havia aleshores a la ciutat.
Característiques
només es conserven 147 versos del text original, versos amb diferents tipus de mètrica, però escrits de manera continuada, sense marques o separació com si fossin prosa. Hi apareixen personatges com els tres Reis Mags, el rei Herodes i l'àngel que els guia al portal de Betlem.
Fonts. Es creu que la font és el gènere que es coneix com Ordo stellae, el text principal del qual és un còdex francès de 1060 i, per tant, més antic. S'hi barrejava el romanç popular amb el llatí, cosa que també mostra l'evolució de la llengua. A més, la seva temàtica era similar i preval més el to popular sobre el culte.
Text toledà. Anomenat així per haver-se escrit a Toledo, amb el estil heterogeni i barrejat que encara es donava a la ciutat. Així, podem trobar lèxic mossàrab quan en aquella època ja amb prou feines es feia servir, però sí allà.
Forma. A causa d'aquesta absència de marques o separacions entre els diferents parlaments dels personatges ens trobem amb un dels principals problemes d'aquesta obra: que ens resulta difícil de seguir i interpretar, ja que no es distingeix bé qui parla a cada moment. No obstant això, apareixen noms o referències que ajuden a intuir-ho.
Ell. L'arribada dels Reis d'Orient a Betlem per adorar Jesús. Melcior, Gaspar i Baltasar, més en qualitat d'astrònoms, emprenen un viatge seguint una estrella especial al cel. Després dialoguen entre ells, el rei Herodes i un grup de savis. També és important ressaltar que l'autor anònim va voler reflectir l'època i també apareixen personatges secundaris en oficis propis de llavors.
Estructura. La interlocutòria consta, primer, d'uns monòlegs dels tres Reis, que es pregunten pel sentit de la nova estrella que ha aparegut i, després, el diàleg entre tots tres i la decisió d'anar a visitar Herodes. A continuació de l'entrevista, Herodes fa venir els seus savis a qui preguntarà per la veritat, però aquests no li poden respondre perquè no la coneixen.
mètrica. Molt variada. Però dins de tot tipus trobem una forta presència de alexandrins, heptasíl·labs i eneasíl·labs. A més, hi ha rimes pròpies de l'estat d'evolució de la llengua en aquell moment.
Fragment de la interlocutòria dels Reis Mags
GASPAR
Déu creador! Quina meravella!
Quina estrella serà aquella que brilla?;
fins ara no ho he advertit;
fa ben poc que ha nascut.
Pausa. Gaspar medita.
El Creador haurà nascut;
de tota la gent senyor?
No és veritat, no sé què em dic;
tot això no val ni una figa.
Una altra nit la miraré,
i si és veritat, bé ho sabré
Però no ho ha aconseguit: la idea segueix allà. Breu.
Gran veritat és el que jo dic!
En absolut ho porfio.
Nova vacil·lació.
No pot ser un altre senyal?
I nou venciment.
Això és, i no és res més!
Déu -és segur- va néixer de femella
al mes est de desembre.
On estigui aniré, ho adoraré,
per Déu de tots ho tindré.
Font: Un professor