Mariano José de Larra, escriptor, periodista, crític literari i polític, és a l'altar més venerat de l' Romanticisme literari espanyol al costat de José d'Espronceda, Gustavo Adolfo Bécquer i Rosalía de Castro. I només tenia 27 anys quan es va suïcidar el 13 de febrer de 1837. En la seva memòria selecciono 30 de les seves frases que, llegint-amb els ulls d'avui, no han perdut cap vigència.
- ¡A la societat sempre triomfa la hipocresia!
- Feliços els qui no parlen; perquè ells s'entenen.
- Escriure a Madrid és plorar, és buscar veu sense trobar-la, com en un malson aclaparadora i violenta.
- Feliç tot aquell a qui la dona diu "no vull", perquè aquest, ben bé, escolta la veritat.
- El cor de l'home necessita creure alguna cosa, i creu mentides quan no troba veritats que creure.
- És més fàcil negar les coses que assabentar-se de elles.
- En punt a amors tinc una altra superstició: imagino que la major desgràcia que a un home li pot passar és que una dona li digui que l'estima.
- El públic sent en massa i reunit d'una manera molt diferent que cadascun dels seus individus en particular.
- El sentiment és un flor delicada, grapejar és marchitarla.
- El talent no ha de servir per saber-ho i dir-ho tot, sinó per saber el que s'ha de dir del que se sap.
- En aquest trist país, si a un sabater li sembla fer una ampolla i li surt malament, després ja no li deixen fer sabates.
- En el matrimoni cal comptar amb qualitats que resisteixin, que durin, i les grans passions passen aviat; a el pas que una condició afable a tots temps és bona.
- En atenció a que no tinc gran memòria, circumstància que no deixa de contribuir a aquesta mena de felicitat que dins de mi mateix m'he format ...
- És glòria el rendiment i no flaquesa i és feliç aquell que pot obeint obeir a l'almenys a una bella.
- ¿On veu el poble espanyol el seu principal perill, el més imminent? En el poder deixat per una tolerància mal entesa.
- És més fàcil negar les coses que assabentar-se de elles.
- Hi ha coses que no tenen solució, i són les que més.
- Generalment, es pot assegurar que no hi ha res més terrible en la societat que el tracte de les persones que se senten amb alguna superioritat sobre els seus semblants.
- Escriure a Madrid és plorar, és buscar veu sense trobar-la, com en un malson aclaparadora i violenta.
- La diferència que hi ha entre els necis i els homes de talent sol ser només que els primers diuen necieses i els segons les fan.
- Hi ha alguns homes que no diuen el que pensen i altres que pensen massa el que diuen.
- Les circumstàncies ... paraules buides de sentit amb què tracta l'home de descarregar en éssers ideals la responsabilitat dels seus disbarats.
- La modèstia no és altra cosa que l'orgull vestit de màscara.
- Llei implacable de la natura: o devorar, o ser devorat. Pobles i individus, o víctimes o botxins.
- Els autors han dit sempre en les seves pròlegs i s'ho han arribat a creure ells mateixos, que escriuen per al públic; no seria dolent que es desengañasen d'aquest error. Els no llegits i els xiulats escriuen evidentment per a si; els aplaudits i celebrats escriuen pel seu interès, alguna vegada per la seva glòria; però sempre per a si.
- Els madrilenys s'acosten a el circ a veure un animal tan bo com fustigat, que brega amb dues dotzenes de feres disfressades d'homes.
- Els amors més duradors són aquells en què un dels dos amants és extraordinàriament gelós.
- Moltes coses m'admiren en aquest món: això prova que la meva ànima ha de pertànyer a la classe vulgar, a l'just mig de les ànimes; només a les molt superiors, o les molt estúpides, els és donat no admirar-se de res.
- El meu cor no és més que un altre sepulcre. Qui ha mort en ell? Llegim. ¡Espantós rètol! Aquí jeu l'esperança!
- No es llegeix en aquest país perquè no s'escriu, o no s'escriu perquè no es llegeix? Aquesta breu dudilla se m'ofereix per avui, i res més. Terrible i trist cosa em sembla escriure el que no ha de ser llegit.