Luis de Góngora. Retrat de Velázquez.
Luis de Góngora és, independentment als gustos particulars en poesia de cada un, el poeta més original i influent de el Segle d'Or espanyol, on hi va haver tanta concentració de poetes originals i influents. Avui es compleix un nou aniversari de la mort d'aquest cordovès immortal per sempre en la seva obra d'aquest llenguatge intricat, Ple d'hipèrboles, simbolismes i cultismes, perífrasis i estructures gairebé impossibles. Per recordar-ho, aquesta és una selecció d'alguns dels seus sonets.
Luis de Góngora i jo
Cal admetre-ho. Qui llegeix a Góngora i ho entén (o creu que ho fa) a la primera és un privilegiat. Ni en el meu més tendra infància col·legial, quan per primera vegada llegeixes (o intentes llegir) la faula de Polifem i Galatea, Ni ara a punt de l' mig segle he aconseguit seguir a el bo de don Luis. És en això també on resideix l'atracció, la bellesa de les seves jocs de paraules i aquest retorciment d'un llenguatge que pocs van saber combinar com aquest poeta cordovès universal.
I, a la fi, és veritat que et quedes amb el duel dialèctic i rancúnia sense igual que es tenia amb un altre monstre del seu calibre, encara que més bromista com va ser don Francisco de Quevedo. Però també amb que Don Miguel de Cervantes ho va lloar fins a l'infinit. Amb els ulls que dóna l'edat i tantes lectures més, fer una ullada ara a Góngora segueix sent un desafiament, Però també s'admira més la seva virtuosisme amb les paraules.
6 sonets
Mentre per competir amb el teu cabell
A Còrdova
D'honor, de majestat, de gallardia!
Oh gran riu, gran rei d'Andalusia,
De sorres nobles, ja que no daurades!
Privilegiant el cel i daurar el dia!
Oh sempre gloriosa pàtria meva,
Tant per plomes com per espases! Si entre aquelles ruïnes i despulles
Que enriqueix Genil i Dauro banya
El teu memòria no va ser aliment meu,
Mai mereixin meus absents ulls
Veure la mur, les teves torres i el teu riu,
El teu pla i serra, oh pàtria, oh flor d'Espanya!
A la gelosia
Oh boira de l'estat més serè,
Fúria infernal, serp mal nascuda!
Oh verinosa escurçó amagada
De verd prat en olorós si!
Oh entre el nèctar d'Amor mortal verí,
Que en got de vidre treus la vida!
Oh espasa sobre mi d'un pèl agafada,
De l'amorosa esperó dur fre!
Oh zel, de l'favor botxí etern !,
Torna a el lloc trist on estaves,
O a el regne (si allà caps) de l'espant;
Mas no Cabres allà, que ja ha tant
Que menges de tu mesmo i no t'acabes,
Major deus ser que el mateix infern.
A Quevedo
Anacreont espanyol, no hi ha qui us límit,
Que no digui amb molta cortesia,
Que ja que els vostres peus són de triava,
Que les vostres suavitats són de arrop.
No imitaréis a l'Terenciano Lope,
Que a el de Belerofonte cada dia
Sobre esclops de còmica poesia
Es calça esperons, i li dóna un galop?
Amb cura especial vostres desitjos
Diuen que volen traduir a el grec,
No havent-mirat els vostres ulls.
Prestádselos una estona al meu ull cec,
Perquè a llum tregui certs versos fluixos,
I entendreu qualsevol greguesco després.
Ja besant unes mans cristal·lines
Ja besant unes mans cristal·lines,
ja anudándome a un blanc i llis coll,
ja escampant per ell aquell cabell
que amor va treure entre l'or de les seves mines,
ja trencant en aquelles perles fines
paraules dolces mil sense merecello,
ja agafant de cada llavi bell
purpúries roses sense por d'espines,
estava, oh clar sol envejós,
quan la teva llum, ferint els ulls,
matar la meva glòria i va acabar la meva sort.
Si el cel ja no és menys poderós,
perquè no donin els teus més enutjos,
llamps, com al teu fill, et donin mort.
Inscripció per al sepulcre de Dominico Greco
Aquesta en forma elegant, oh pelegrí,
de pòrfir lluent dura clau,
el pinzell nega a el món més suau,
que va donar esperit a tronc, vida a lli.
El seu nom, encara de més alè dino
que en els clarins de la Fama cal,
el camp il·lustra d'aquest marbre greu:
venéralo i prossegueix el teu camí.
Jeu el Grec. Va heretar Natura
art; i l'Art, estudi; Iris, colors;
Febus, llums -si no ombres, Morfeo-.
Tanta urna, malgrat la seva duresa,
llàgrimes begui, i quants sua olors
escorça funeral d'arbre sabeo.