Anika entre llibres, el primer bloc literari en espanyol va néixer el 1996 i s'ha expandit a totes les xarxes socials.
Els lectors espanyols vam triar el nostre següent llibre fonamentalment pel boca a boca (Més de l'50% dels lectors), per la qual cosa ens recomana el nostre entorn proper i, cada vegada més (gairebé el 40% dels lectors), busquem recomanacions externes en les pàgines i blocs especialitzats en literatura.
El primer bloc literari en espanyol va néixer el 1996, Quan pocs havíem sentit parlar dels blocs ja molts menys se'ns hauria ocorregut anar-hi per triar la nostra següent lectura. La gran pionera va ser Anika, Una valenciana, que en aquells dies tenia 28 anys, apassionada de la literatura i visionària de les noves tecnologies que va crear Anika entre Llibres (Inicialment anomenada Anika Llibres). Avui tenim el privilegi de tenir-la en les nostres pàgines.
Actualidad Literatura: Com se't va acudir la idea de Anika entre llibres en un moment en què un bloc era una paraula que ni tan sols existia en el vocabulari de la majoria dels espanyols, i menys encara dels lectors?
Anika: De fet quan vaig començar no existien els blocs, si no les bitàcoles, i eren molt personals. Navegant em vaig adonar que no existia el que a mi m'agradava. Jo vaig preferir crear una revista interactiva en html, un web, el que passa és que ja m'he acostumat que li diguin bloc i no em disgust per això. El que veia a internet per aquell temps eren aparadors: no hi havia col·laboració, ni participació, ni interacció amb els autors. Vaig crear tres revistes basant-me en el que m'agradaria a mi com "visitant", Una de cinema, una altra de llibres i una tercera de terror (La casa de Kruela, la més reeixida de totes). Vaig fer el que m'agradava: en el cas de Anika Entre Llibres crear continguts que posessin en contacte a autors amb lectors, crear espais per a participar activament, com el Taller Projecte Versions, invitar a la gent a pensar dels llibres... Això va ser el més canyer perquè per aquell temps ja feia el 2.0, però jo sola a mà, Copiant i enganxant les opinions que m'enviaven per e-mail, fins i tot les respostes, i corregint faltes si n'hi havia. Vint anys després van dir que havien creat el 2.0 i em moria del riure. Estava clar que no m'havien conegut a mi, ha ha ha. Tota aquesta interactivitat no existia llavors, havies d'anar-te'n a un xat o un fòrum per intercanviar opinions. Amb el temps em va tocar triar quina de les tres webs mantenir perquè no podia amb tot. Els blocs van venir després i per llavors jo ja tenia l'apel·latiu de "cap" i de "mare" dels blocaires, Ha ha ha. Tot i així quan parlen de pioneres encara hi ha molta gent que no sap ni que existeixo.
A EL: ¿Què porta a una persona jove a canviar les sortides de marxa amb els amics ¡en una ciutat com València! per la feina que porta llançar no un si no diversos blocs de el sector de la cultura?
Anika: Aquesta resposta és fàcil: Quan vaig començar amb la web portava diversos anys casada, ja havia viscut totes les festes hagudes i per haver, i després de crear-les em vaig quedar embarassada, així que més de compaginar la marxa amb el treball de les webs, vaig compaginar la meva dedicació als continguts amb la meva vida privada: sopars a casa amb amics, biberons, llibres i passejades amb el carret. Em passava gairebé mitja vida en un quiosc perquè el petit s'entretenia allà i jo estava envoltada de revistes i llibres. Així érem feliços els dos. La marxa valenciana la vaig viure abans, no et creguis que me la vaig perdre. El cas és que tot i que vaig ser pionera suposo que no era tan joveneta. El meu físic enganya. Acabo de fer 51.
A EL: Avui Anika entre llibres és on bloc que totes les editorials tenen present, amb un gran reconeixement i reputació entre lectors, escriptors i editors i en el qual col·laboren diversos redactors. Tens garantida des del teu lloc en la Gala dels Premis Planeta a l'enviament d'exemplars demanant-ressenya dels llibres en què les editorials posen les seves majors esperances d'èxit. Això no és casual, és fruit un treball ardu i molt professional. Quins són els criteris i la forma de treball que has seguit per aconseguir aquesta reputació professional?
Anika: Honestedat, educació, compromís i moltíssim treball. I el temps que porto en línia, naturalment. Tampoc vaig crear Anika Entre Llibres com un negoci, la vaig concebre com un lloc per a lectors interactiu sense ànim de lucre, de manera que hem estat sempre molt lliures a l'hora d'opinar. De fet se m'han enfadat autors i lectors per no parlar molt bé d'un llibre seu o que han llegit ells, però les editorials mai m'han pressionat. El màxim que he llegit en un correu ha estat "tracta'l bé, si us plau", però tractar bé, per a mi, és ser educada a l'hora d'opinar. A mi no em val una crítica amb mala llet, no em serveix de res. Les ressenyes han de explicar-li a l'possible lector què li han transmès a l'ressenyador, què els ha agradat, què no en el cas que sigui així, a qui pot agradar-li, si ho veuen bé escrit, si destaca per alguna cosa, etc. Subjectivitat i objectivitat si és possible en una mateixa ressenya. Coses que li arribin a l'possible destinatari. No estic pensant en l'editorial -que en el fons és la gran beneficiada- perquè sóc una lectora que es dirigeix a altres lectors. Entenc que això és el més respectable i els lectors que em llegeixen o ens llegeixen agraeixen la sinceritat.
Anika, convidada permanent a la deliberació i lliurament dels Premis Planeta.
A EL: Mare de tres fills, lectora incansable. Què li aporta a Anika com a ésser humà Anika entre llibres? Què satisfaccions compensen la quantitat d'anys i hores dedicades a aquest projecte?
Anika: Ufff. M'ho he preguntat moltes vegades, però la resposta sempre l'he tingut en moments puntuals: en algunes ocasions he estat a punt de tancar. No és fàcil pagar despeses d'alguna cosa que no t'aporta cap benefici, però quan ja estava gairebé decidida a tancar la web rebia e-mails de gent que m'explicava que gràcies al web se'ls havia passat la depressió, o que els havia ajudat a superar coses... coses que em feien plorar i prendre la decisió de seguir endavant perquè igual jo estava molt atabalada i veia el futur molt negre sense ingressos a casa, però estava ajudant anímicament a gent. Aquests missatges no podien ser casuals. Sempre arribaven quan jo estava pensant abandonar. Després de tot no és per rebre llibres. Jo he llegit sempre que no tenia diners me n'anava a la biblioteca. Avui també m'ajuda a seguir endavant el saber que gràcies al meu treball em sorgeixen treballs relacionats, aquest cop sí, remunerats.
A EL: Després de tant de temps observant els canvis en els hàbits de lectura, de temps dedicat, de gèneres literaris, de gustos, estàs en una posició privilegiada per intuir com serà la relació entre els llibres i les noves generacions: ¿Hi ha un futur per als llibres? Què passarà amb el sector editorial?
Anika: No crec que canviï significativament a curt termini. Canvien els suports, però el plaer de la lectura seguirà al mateix lloc: o neixes amb ell, o t'ho inculquen, o t'ho descobreixen. L'única cosa que trobo a faltar és la qualitat, i com ja hem arribat a això no dubto que seguirà així perquè igual que hi ha gent amb criteri, n'hi ha que tenen poc. Avui es publica tot, qualsevol cosa. Només cal que tinguis seguidors perquè l'editorial es fixi en tu, i nosaltres hem començat a rebutjar llegir certs llibres perquè ni repetint autor / a hem vist una evolució en la qualitat literària d'aquests. Són autors perquè per a l'editorial són un negoci. Jo també escric, ho faig des de petita, i sé que no li puc agradar a tothom, això és una obvietat, però si escric poso tot de mi en l'escriptura, m'ho curro. No m'agradaria que em diguessin "uff, tants anys llegint i quin mal escriu aquesta dona". Ara publica molta gent que escriu fatal. Sospito que aquesta moda seguirà instal·lada molt de temps així que a curt termini, fins que arribi una altra moda, la cosa seguirà igual. De fet ja s'ha instaurat una nova que no desbanca l'esmentada: cantants, actors i actrius que ara escriuen llibres. Cada vegada són més. Diguem que el món editorial s'ha guiat sempre i seguirà guiant-se per booms, modes, i algunes nefastes (com la de la nul·la qualitat literària però amb molts seguidors a instagram o altres xarxes socials) es queden per sempre, i en aquest sentit els nous lectors aprenen que la qualitat no importa. Això és el pitjor de la degeneració present i futura editorial.
A EL: Al llarg de 23 anys d'existència en aquest món i amb l'evolució que ha experimentat tant la tecnologia com el món de el llibre, tindràs moltes anècdotes que compartir amb els lectors.
Anika: Alguna. La primera és que segueixo sense usar lector. Sóc fetitxista, a mi que no em canviïn un llibre per una pantalla. Tot i així m'ha tocat llegir molt en pantalla perquè els manuscrits per a premis vénen en pdf (així els he llegit com a lectora però no com a jurat), però com això és treball remunerat no em queixo, jajaja. Tampoc entenc la gent que llegeix en el mòbil. Vaig darrere dels meus fills contínuament dient que es van a quedar cecs. Sóc de les que encara diu "maquinetes" a la gameboy, o si ja no existeix, que no ho sé, la Nintendo o la wii. Sóc terrible amb les noves tecnologies. Encara no sé pujar un e-book a internet. A vegades penso que sóc com aquelles àvies que no entenien com podien volar els avions.
A EL: Tot i ser la pionera en això dels blocs, vas trigar molt a entrar en xarxes socials.
Anika: És cert. Quan vaig arribar a facebook ia twitter la resta de blocs i pàgines ja tenien centenars i fins i tot milers de seguidors; vaig haver de començar aquí de zero una altra vegada (he començat de zero diverses vegades per diversos motius), i encara que sembli increïble fa només dos mesos que m'he atrevit a fer-me youtuber. He hagut de vèncer les meves pors perquè ser youtuber amb 50 tacs parlant de llibres quan la majoria dels que porten anys fent-ho semblen els meus fills ... No ha estat fàcil, però jo em llevo menjant-me el món cada dia. A més així els dono més visibilitat als llibres i mostro més varietat als possibles lectors. Des que vaig començar, llibre que m'arriba, llibre que els mostro i els explico de què va. No podré llegir-los tots així que vaig pensar que el mínim que podia fer era ensenyar les novetats editorials que m'arribaven. Ja vaig pel sisè vídeo i sembla que he perdut la por (Sembla).
A EL: Què opines que moltes editorials considerin novetats un llibre només durant tres mesos?
Anika: És tristíssim que es consideri un llibre ja antic a partir de l'tercer mes I no et dic res si ho van publicar l'any passat! Com si els lectors només voldríem novetats, quan, en realitat, molts lectors no poden permetre comprar-se tants llibres -i molt menys leérselos-. A més ens guiem pel boca a boca i les ressenyes, i no per les "novetats" sempre. Els llibres s'han de cuidar més, donar-los llarga vida, mimar-los, estimar-los, no deixar mai de publicitar-o aconsellar-si valen la pena. El contrari es diu negoci i als lectors no ens agrada això. Llarga vida a el llibre, si us plau. Val que es quedin alguns pel camí perquè no han tingut èxit però tots? Abans d'ahir li deia a una noia de premsa d'un grup editorial alguna cosa sobre un llibre i em va contestar que aquest llibre era de l'any passat, com si el llibre ja no tingués valor. T'imagines com pot sentir-se un autor o un lector davant una cosa així? Jo seguiré llegint llibres d'altres anys, i en els meus estadístiques veig que entren moltíssim a ressenyes de llibres que tenen anys. Però moltíssim. Als lectors ens agrada gaudir dels llibres, no que ens els ensenyin i tres mesos més tard els retirin. Suposo que les editorials prefereixen que el públic es desviï cap a l'ebook però pel que he llegit seguim sent un dels països que llegim més llibres físics que electrònics. No sé si serà veritat però sospito que sí, som molt de costums.
A EL: Què li depararà el futur a Anika entre llibres ia la pròpia Anika?
Anika: Espero que alegries. Encara que porto un temps intentant gratar hores del web per llegir més -perquè hi ha gent que llegeix més que jo, créeme- i també per escriure, ja que he dedicat tantíssim temps a Anika Entre Llibres que no disposava de llibertat per a res més. Tinc la sort de comptar amb dos amics (Selin i Ross) que m'ajuden amb ella, i som un munt d'amics llegint i ressenyant. Porto amb aquesta dinàmica més de vint anys i dedueixo que seguirà així fins que em surti alguna cosa prou bo com perquè valgui la pena deixar-la. De moment m'ha portat col·laboracions a la revista Més enllà, a la revista Qué Leer i la possibilitat de portar Clubs de Lectura juvenils, A part d'altres treballs relacionats amb la lectura, i aquestes coses puc compaginar-les amb el web.
A EL: I, per acabar, la pregunta més íntima que se li pot fer a una blocaire literària: què t'agrada llegir? Algun gènere preferit? ¿Un o diversos escriptors de capçalera?
Anika: Sóc coneguda pels meus gustos literaris especialment foscos. Encara llegeixo i he llegit de tot, estic en un punt en què prefereixo aprofitar el temps que em queda exclusivament per allò que em entreté i em sorprèn. Sorprendre ja no és fàcil, per això com a lectora busco la sorpresa. Els meus gèneres són il terror, la ciència ficció, les distopies, el gènere negre (thriller, domestic noir i qualsevol que no tingui una trama evident o, en cas contrari, que tingui la capacitat de sorprendre o enganxar), una mica de fantàstic, i, encara que la tinc abandonada perquè solen ser totxos, m'ha agradat sempre la novel·la històrica quan no parla de la guerra civil espanyola, que com el grial i sant sudari són temes que m'avorreixen ja sobiranament. També llegeixo molt a gust algunes novel·les juvenils i còmics, sense abandonar mai els llibres de divulgació i assajos sobre el misteri.
Sobre autors, sempre he dit que no m'agrada fer una llista o dir tres noms perquè deixaria enrere a molts. Una persona que llegeix poc podria fer-ho, els que llegim tantíssim no podem reduir la llista amb tanta facilitat. Si et dic que m'encanta Biurrun, J. Palma o Carrisi m'estic deixant a Somoza, a Sissí o Thilliez. I aquest exemple em val per a una llista enorme. Si et dono vint noms encara m'estaré deixant altres vint. Generalment el que faig és contestar amb noms d'autors ja morts: Poe, Lovecraft, Wilde, Shirley Jackson ...
Molts anys més esperem que segueixi Anika apropant els llibres als lectors i per què no? Generant curiositat pels llibres en els joves que s'acosten a veure de què va això de la literatura.