Moltes vegades, la inversió en art es veu desaprofitada no només per la falta de vendes, sinó per una gestió nul·la que porta a acumular preuades obres literàries en golfes foscos on el temps i l'oblit acaben per convertir-los en exemplars irrecuperables.
Una cosa així ha succeït en les entranyes de l'Negociat de Cultura de la localitat de Castelló de la Plana, on s'han trobat 61 mil llibres de l'poeta Bernat Artola en fatal estat..
Lletres i floridura
Bernat Artola i Tomàs (1904) va ser un il·lustre poeta valencià de la ciutat de Castelló de la Plana l'obra es nodria d'un idioma local i per la qual va ser lloat abans i després de la seva mort en 1958. Temes com la soledat, l'amor o el valor paisatgístic nodrien una obra en la qual l'Ajuntament de Castelló no va dubtar a invertir més de 700 mil euros a l'hora de difondre-la i donar-la a conèixer a les noves generacions.
No obstant això, aquests exemplars mai van arribar a ser difosos, quedant relegats als quarts d'un Negociat de Cultura de Castelló de la Plana on la regidora de Cultura, Verónica Ruiz, va trobar fa unes hores els 61 mil exemplars d'Artola embolicats en pols i floridura, Cosa que no només ha suposat el descobriment d'un malbaratament important, sinó també una prova més de la incompetent gestió i edició de el patrimoni cultural.
Segons paraules de la pròpia Ruiz «Estan plens de floridura i no es poden llegir, per la qual cosa haurem de llençar-los a les escombraries». Tot i això, un equip de professionals es troba analitzant totes les obres a fi que les que puguin salvar siguin venudes tant des d'un punt físic de l'negociat com a través d'una aplicació que l'Ajuntament adquirirà al setembre. L'única manera de recuperar els gairebé 4 mil euros de pèrdues estimats fins ara però, sobretot, d'honrar la memòria d'un poeta que ens va regalar versos com aquests:
PERVIURE
Viu, el Poeta no dalt
a viure a l'obra sa sort:
La poesia s'aviva ... ..
Quan el Poeta ja ès mort!
I si a l'Poeta no importa
la vida mentre la viu,
vaig sentir que la mort l'conhorta
si per són obra perviu
Què en penseu d'aquest «oblit»?