Isabel Allende és una de les escriptores que més llibres ha escrit. Coneguda mundialment, l'autora destacada per La casa dels esperits ens ha deixat, al llarg de la seva vida, moltes reflexions, algunes recollides als seus llibres, i d'altres d'entrevistes que han realitzat a l'autora.
En aquesta ocasió hem volgut recopilar una sèrie de frases cèlebres tant de la obra d'Isabel Allende com de les seves entrevistes per conèixer una altra faceta de lescriptora xilena. Vols fer-los una ullada?
Isabel Allende, una vida més enllà dels seus llibres
Isabel Allende va néixer el 1942 a Lima, Perú. És filla de diplomàtics, concretament de Tomás Allende Pesce i Francisca Llona Barros, a més, té llaços de sang (és neboda) de Salvador Allende, president de Xile als anys 70. És la gran de tres germans (té dos germans menors).
Amb pocs anys els pares d'Allende es van separar i ella, juntament amb els seus germans, se'n va anar a viure a Xile. Amb onze anys es va mudar a Bolívia on va estudiar en un col·legi privat anglès.
Amb 17 anys va tornar a Xile i, quatre anys després, es va casar amb Miguel Frías, amb qui va tenir dos fills, Paula, que va morir el 1992 (i de la qual va escriure un llibre); i Nicolau.
A Xile va romandre fins al 1973, moment en què va haver-hi un cop d'Estat i va haver de sortir del país anant a Veneçuela, on va estar fins al 1988.
No obstant això, en aquella època els seus llibres ja començaven a destacar i això feia que hagués de viatjar constantment per promocionar els seus llibres. És clar que això li va costar el matrimoni.
Tanmateix, va tornar a trobar l'amor amb l'advocat Willie Gordon amb qui es va casar el 1988 a San Francisco i, 27 anys després es van separar.
Actualment, Isabel Allende viu als Estats Units.
50 frases cèlebres d'Isabel Allende
Isabel Allende, a data del 2024, farà 82 anys i al llarg de la seva carrera literària ens ha deixat algunes frases cèlebres que són dignes de llegir. Aquí t'hem fet una recopilació.
L'afecte és com la llum de l'migdia i no necessita la presència de l'altre per manifestar-se. La separació entre els éssers també és il·lusòria, ja que tot està unit en l'univers.
No hi ha llum sense ombra, així com no hi ha felicitat sense dolor.
Potser estem en aquest món per buscar l'amor, trobar-lo i perdre-ho, una i altra vegada. Amb cada amor, naixem de nou, i amb cada amor que acaba recollim una ferida nova. Estic coberta de orgulloses cicatrius.
La por és inevitable, he de acceptar-ho, però no puc permetre que em paralitzi.
La gent no llegeix allò que no li interessa i si li interessa és que ja té maduresa per fer-ho.
L'amor ens torna bons. No importa a qui estimem, tampoc importa ser correspostos o si la relació és duradora. Només cal l'experiència d'estimar, això ens transforma.
És una veritat meravellosa que les coses que més volem a la vida -un sentit de propòsit, la felicitat i l'esperança- s'aconsegueixen més fàcilment donant-les a altres.
Escriure és com fer l'amor. No et preocupis per l'orgasme, preocupa't de el procés.
De què em serveix tenir experiència, coneixement o talent si no el regalo? Per què saber històries si no les dic als altres? Per què tenir riquesa si no la comparteixo? No pretenc ser incinerada amb res d'això! És donar el que em connecta amb els altres, amb el món i amb allò diví.
Es viu… Una mica cada dia, és com un viatge sense meta, el que compta és el camí.
Em penedeixo de les dietes, dels plats deliciosos rebutjats per vanitat, tant com lamento les ocasions de fer l'amor que he deixat passar per ocupar-me de tasques pendents o per virtut puritana.
El cor és el que ens impulsa i determina el nostre destí.
Ja tots estem en edat de llençar per la borda els sentiments que no ens serveixen per a res, i quedar-nos només amb aquells que ens ajuden a viure.
Per a les dones, els millors afrodisíacs són les paraules. El punt G està a les orelles. El que el busca a baix està perdent el temps.
Allò viscut no té solució. Es pot millorar el que queda al davant, però el passat és irreversible.
Potser seria convenient que no tractessis de dominar el teu cos amb la ment. Has de ser com el tigre de l'Himàlaia, pur instint i determinació.
Si no escrivís, la meva ànima s'assecaria i moriria.
No vull la posteritat, no vull que ningú em recordi de cap manera. No m'importa això perquè seré morta. Crec que l'esperit es mourà cap a un altre estat.
Empoderar les dones significa confiar-hi.
Has de tocar fons, llavors dónes una puntada de peu i puges a la superfície de nou. Les crisis són bones, són l'única manera de créixer i canviar.
La veritable amistat resisteix el temps, la distància i el silenci.
Demà és un full en blanc.
La biblioteca està habitada per esperits que surten de les pàgines a la nit.
Un home fa el que pot; una dona fa allò que un home no pot.
Tots tenim una reserva de força insospitada que emergeix quan la vida ens posa a prova.
No hi ha llibertat sense independència econòmica.
La lectura és com mirar a través de diverses finestres que s'obren a un paisatge infinit. Per mi la vida sense llegir seria com estar a la presó, seria com si el meu esperit estigués en una camisa de força. La vida seria un lloc fosc i estret.
Els puc prometre que les dones que treballen juntes, vinculades, informades i educades, poden portar pau i prosperitat a aquest planeta abandonat.
És una veritat meravellosa que les coses que més volem a la vida -un sentit de propòsit, la felicitat i l'esperança- s'aconsegueixen més fàcilment donant-les a altres.
La càmera és un aparell simple, fins al més inepte pot fer-la servir, el desafiament consisteix a crear amb ella aquesta combinació de veritat i bellesa que s'anomena art.
L'edat, per si sola, no fa ningú millor ni més savi, només accentua allò que cadascú ha estat sempre.
El meu pitjor defecte és que dic secrets, els meus i els dels altres.
L'amor és un contracte lliure que s'inicia en una guspira i pot concloure de la mateixa manera. Mil perills ho amenacen i si la parella ho defensa pot salvar-se, créixer com un arbre i donar ombra i fruits, però això només passa si tots dos participen.
La por és bona, és el sistema d'alarma del cos, ens avisa del perill; però de vegades el perill és inevitable i aleshores cal dominar la por.
La meva vida està feta de contrastos, he après a veure les dues cares de la moneda. En els moments de més èxit no perdo de vista que altres de gran dolor m'esperen pel camí, i quan estic sumida en la desgràcia espero el sol que sortirà més endavant.
Què és més cert que la veritat? Resposta: la història.
Enfronta els obstacles a mesura que es presentin, no perdis energia tement el que pugui haver-hi en el futur.
Els animals no són cruels com la gent, només maten per defensar-se o quan té gana.
Les experiències avui són els records del demà.
Ets el narrador de la teva vida i pots crear la teva pròpia llegenda, o no.
He estat forastera durant gairebé tota la vida, condició que accepto perquè no em queda alternativa.
Cal donar força guerra. Amb els gossos rabiosos ningú no s'atreveix, en canvi als mansos els trepitgen. Cal lluitar sempre.
Els primers mesos de la meva vida de cada any són un retir total. No veig ningú excepte el meu marit i el meu gos, no parlo amb ningú, i només escric.
La majoria de persones se senten més joves que la seva edat, però la cultura valora la joventut, l'èxit, la bellesa i la productivitat. No hi ha espai en aquesta cultura per a la gent gran.
Tots morirem, és l'única cosa segura.
El calendari és un invent humà; el temps espiritual no existeix.
Ets el meu àngel i la meva condemna. A la teva presència arribo a l'èxtasi diví ia la teva absència descens a l'infern.
Ara, és clar, tenim historiadors negres, però generalment són homes. Sempre tenim la perspectiva, la perspectiva esbiaixada, del que ha passat. Les batalles, les coses aconseguides, les lleis, però on són les persones, les famílies? Què passa dins les cases, dins les ments i els cors? Això m'interessa.
Cap dona raonable no desitja un marit a jornada.
Al final, només hi ha el que s'ha donat.
Coneixes alguna frase més d'Isabel Allende que vulguis compartir? Deixa'ns-la en comentaris.