Altea ha tornat a situar-se aquests dies com a punt neuràlgic de les lletres valencianes contemporànies amb la celebració de la desena edició dels Premis Altea de Literatura i Investigació. La cita, que arriba a la dècada de trajectòria, confirma que el municipi de la Marina Baixa s’ha fet un nom propi dins el mapa literari del País Valencià.
En aquesta ocasió, la gala al Espai Mirador del Palau Altea Centre d’Arts va reunir més de dos-cents assistents entre creadors, responsables institucionals, representants d’entitats culturals i públic lector. En un ambient distés però carregat de simbolisme, la literatura va compartir protagonisme amb la música en directe, els homenatges i la reivindicació de la cultura en valencià com a eina de cohesió social.
Una dècada de premis i un rècord de participació
La desena convocatòria ha marcat un rècord de participació amb 133 originals presentats, repartits entre 79 manuscrits de novel·la i prosa creativa, 37 treballs de literatura infantil i juvenil i 17 obres d’assaig i investigació. Les xifres refermen uns guardons que, en només deu anys, han passat de ser un projecte local a consolidar-se com un dels certàmens més concorreguts de les lletres valencianes.
Impulsats per l’Ajuntament d’Altea i amb el suport de la Fundació Caixaltea, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, la Universitat d’Alacant, la Universitat Miguel Hernández, Aila Edicions i el Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert, entre d’altres, els Premis Altea s’han orientat des del principi a fomentar la creació literària en valencià i l’estudi del patrimoni cultural del territori. La implicació d’aquest ampli ventall d’institucions ha sigut un dels factors clau en el seu creixement.
La cerimònia d’enguany es va celebrar, com és tradicional, el cap de setmana de la vigília del Diumenge de Rams i es va retransmetre en directe pel canal oficial de l’Ajuntament. D’aquesta manera, el certamen manté una vocació de projectar la cultura valenciana més enllà de l’àmbit local i acostar-la a públics diversos.
Al llarg de la vetlada, es va recordar que el naixement dels premis va ser fruit d’una idea compartida fa una dècada per l’aleshores regidor de Cultura, Diego Zaragozí, l’alcalde Jaume Llinares, el president de Caixaltea José Miguel Cortés i el professor i editor Joan Borja, qui va convèncer-los de la necessitat de crear un certamen estable dedicat a la literatura i la investigació en valencià.
Un escenari on la literatura es barreja amb la música
La gala va estar conduïda pel periodista alteà Jeroni Alvado i va alternar la proclamació de premis amb actuacions musicals, parlaments i moments de record. Un dels punts forts de la nit va ser la presentació del disc Blau de mar, de l’Orquestra Blava, un projecte concebut específicament per commemorar el desè aniversari del certamen.
Durant l’actuació, l’Orquestra Blava va avançar algunes de les peces que formen part del nou treball, amb composicions de Toni Barber, Ximo Cano i Jaume F. Ripoll, i la veu de la cantant Mònica Ivars. El públic va poder comprovar com la música, present des de la primera edició, s’ha convertit en un element distintiu de la gala, aportant-li un to festiu i alhora intimista.
Segons va explicar Joan Borja, impulsor literari dels Premis Altea i director de la Càtedra Enric Valor, el llibre-disc Blau de mar és també una manera de deixar constància sonora d’aquests deu anys, en què l’Orquestra Blava ha posat la banda sonora en directe a cada edició i ha dotat l’acte d’un estil propi, entre l’elegància i la proximitat.
A més de la música, la vetlada va incloure detalls pensats per al públic assistent: més de dos-cents convidats van rebre un exemplar del volum Rondallari de Tàrbena, de Joan-Lluís Monjo, obra premiada en una edició anterior en la categoria d’assaig i investigació i publicada pel Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert, que recopila i estudia 235 contes populars del municipi de la Marina Baixa.
La combinació de literatura, música i obsequis culturals va reforçar la sensació compartida que els Premis Altea són una celebració col·lectiva del llibre i de la tradició oral, més que no una simple lectura d’actes i veredicte de jurat.
Memòria, gastronomia i genealogia cultural valenciana
La dimensió de memòria històrica va tenir un lloc destacat en la desena edició. La gala va incorporar una part gastronòmica amb plats típics alteans, alguns dels quals apareixen descrits en textos de Carmelina Sánchez-Cutillas i del seu avi, l’escriptor i erudit Francesc Martínez i Martínez. Aquest fil culinari va servir com a pont entre la literatura i el territori.
Un dels moments més emotius de la nit va ser l’entrega del Premi Estela d’Honor, guardó destinat a reconèixer figures alteanes ja desaparegudes que han deixat una empremta rellevant en la literatura, l’art o la investigació. Enguany la distinció va ser per al teòleg i rector Francesc Martínez Rostoll (1820-1891), peça clau en la genealogia cultural que connecta amb Francesc Martínez i Martínez i amb la mateixa Carmelina Sánchez-Cutillas.
El guardó consisteix en una reproducció de l’estela funerària ibèrica d’Altea la Vella i va ser recollit per Marisa del Romero Sánchez-Cutillas, filla de Carmelina, de mans de la regidora de Cultura, Pepa Victoria Pérez. Abans de lliurar-lo, la regidora va destacar l’orgull que suposa arribar a la desena edició i va remarcar que, encara que siga només per una nit, “Altea es converteix en capital de les nostres lletres”.
Pérez va subratllar el paper dels premis en la dignificació i projecció de la llengua valenciana, i va recordar que gràcies als textos de Rostoll podem acostar-nos a la llengua viva del segle XIX. També va evocar la figura de l’anomenada Casa Cervantes, habitatge emblemàtic d’Altea que el propi Rostoll va deixar en herència i que Carmelina recrea a Matèria de Bretanya.
En el seu torn de paraula, Marisa del Romero va agrair les reiterades mostres de consideració de l’Ajuntament d’Altea amb la seua família i va explicar com, en una cambra alta d’un armari, ella i el seu marit van localitzar un llegat de més de 2.000 folis manuscrits de Francesc Martínez Rostoll, que guardaven predicacions i textos religiosos en valencià de fa dos segles i que han donat al municipi perquè passen a formar part del seu fons documental.
Aquest llegat, canalitzat a través de la Càtedra Enric Valor de la Universitat d’Alacant, enriqueix de manera notable el patrimoni històric i lingüístic del poble i reforça la idea que els Premis Altea no només s’ocupen de la creació contemporània, sinó també de recuperar veus i materials clau per entendre la tradició cultural valenciana.
El Premi Francesc Martínez i Martínez d’Assaig i Investigació
En l’apartat d’assaig i investigació, el jurat va atorgar el Premi Francesc Martínez i Martínez a l’obra La capital artística del Mediterrani. L’Altea dels pintors i artistes (1960-1985), de Toni Bellón Climent. El guardó, dotat amb 3.000 euros i acompanyat del trofeu Penell, de l’escultor Serafín Cortés, reconeix un estudi que rescata l’època en què Altea es va convertir en refugi d’artistes i focus creatiu de primer nivell.
Doctor en Ciències Socials i especialista en patrimoni cultural, Bellón analitza en el llibre la vida quotidiana de la comunitat artística que va arrelar al municipi entre els anys seixanta i vuitanta del segle XX. Pintors, galeristes i creadors de projecció nacional i internacional van trobar a la costa alteana un espai de llibertat, un ambient bohemi i una xarxa de complicitats que van marcar una època.
El treball recorre tallers, galeries i espais de trobada, amb un protagonisme especial per indrets com el conegut Bodegón de Pepe, escenari de tertúlies i trobades entre artistes. A través de testimonis, documentació i anàlisi històrica, l’assaig ofereix un retrat coral de l’Altea creativa dels 60, 70 i 80, sovint anomenada “la capital artística del Mediterrani”.
En recollir el premi, Bellón va destacar la satisfacció personal que li ha reportat la investigació: segons va explicar, el procés d’escriptura li va permetre visitar estudis, assistir a inauguracions i compartir converses amb molts dels protagonistes encara vius o amb les seues famílies. També va remarcar que era “un orgull molt gran” incorporar-se al palmarès d’un certamen que considera ja un referent ineludible del panorama cultural valencià.
El jurat del premi d’assaig, integrat per especialistes com David Beltrá Torregrosa, Mar Iglesias Garcia i Míriam Ruiz Ruano, va subratllar en l’acta la contribució del llibre a la posada en valor del llegat artístic alteà i la seua capacitat per connectar investigació acadèmica i divulgació accessible per a un públic ampli.
Aventura, fantasia i història al Premi de Literatura Infantil i Juvenil
En la categoria de literatura per a joves lectors, el Premi Altea de Literatura Infantil i Juvenil, dotat amb 4.000 euros, va ser per a l’escriptor Ivan Carbonell Iglesias gràcies a la novel·la L’esguard del basilisc. L’autor, que ja havia guanyat el mateix guardó en la primera edició amb L’àmfora fenícia, reforça així una trajectòria consolidada dins del gènere.
El llibre proposa una aventura de fantasia ambientada a l’inici del segle XIV, en un Regne de València convuls, travessat per conflictes nobiliaris, amenaces exteriors i presències sobrenaturals. Un grup de joves protagonistes emprén un viatge per territoris com Xàtiva, Albaida, el Benicadell, Cocentaina i altres enclavaments emblemàtics del País Valencià, en una trama on s’encadenen tornejos, conspiracions, bruixes i criatures llegendàries.
El basilisc, figura mitològica molt coneguda pels lectors de fantasia, es converteix ací en símbol del perill extrem que els personatges hauran d’afrontar. Carbonell combina elements del fantasy i del romantasy amb la recreació històrica, amb l’objectiu que la novel·la siga alhora emocionant i una porta d’entrada a la història del territori per a les noves generacions.
En el seu discurs, l’autor va remarcar que vivim “un gran moment” per al fantasy entre el públic juvenil i va subratllar que obres com la seua beuen directament de les rondalles d’Enric Valor, els estudis de folklore i les llegendes valencianes. Per a Carbonell, la literatura juvenil pot funcionar com una via per aprendre història fora de l’aula, combinant entreteniment i coneixement.
El jurat de la modalitat, format per Nina Busquet i Figueras, Dari Escandell Maestre i Carme Manuel Cuenca, va posar en valor la capacitat del text per connectar amb el públic jove, l’agilitat de la narració i l’ús del valencià en un registre que integra llenguatge actual, imaginari fantàstic i referències patrimonials.
Tot allò que fa viure: introspecció i crítica al Premi Carmelina Sánchez-Cutillas
El guardó amb més dotació econòmica, el Premi Carmelina Sánchez-Cutillas de Novel·la i Prosa Creativa, valorat en 5.000 euros i sufragat per la Fundació Caixaltea, va recaure en l’obra Tot allò que fa viure, del professor i assagista Enric Balaguer Pascual. El premi inclou el lliurament del trofeu La mà del sol, escultura emblemàtica creada per l’artista alteà recentment desaparegut Pepe Azorín.
Balaguer, catedràtic de Literatura Catalana a la Universitat d’Alacant i reconegut estudiós de la literatura contemporània i de la denominada “literatura del jo”, presenta en aquest llibre un dietari que barreja reflexió acadèmica, memòria personal i mirada crítica sobre el present. Escrit en el context de la seua jubilació com a docent universitari, el volum s’articula en anotacions que combinen docència, vida quotidiana i consideracions sobre la cultura.
L’autor reconeix obertament la influència de Michel de Montaigne, que actua com a fil conductor de l’obra. No és casual que el subtítol del llibre siga «A la sombra de Montaigne», una mena de guiatge intel·lectual que Balaguer compara amb la devoció d’un franciscà pel seu sant fundador. El resultat és un text que es mou entre l’oració, l’homenatge, la invocació i la reflexió, amb un to proper però rigorós.
En recollir el premi, Balaguer va insistir en el paper dels llibres com a font de felicitat i coneixement i va reivindicar el valor de la lectura per fer “més intel·ligent el món” i ajudar a entendre i superar els conflictes. També va elogiar les institucions que aposten per la cultura i la literatura, subratllant que posar en circulació obres de qualitat té un impacte directe en la salut social.
El jurat del Premi Carmelina, integrat entre altres per Anna Esteve Guillén, Josep Martines Peres i Marc Pallarès Piquer, va destacar la solidesa literària de l’obra, la seua capacitat d’articular l’experiència íntima amb una observació penetrant de la realitat i el fet que encaixa a la perfecció amb l’esperit dels premis que porten el nom de Carmelina Sánchez-Cutillas.
Homenatge a Pepe Azorín i a la trajectòria dels Premis Altea
El record de l’artista Pepe Azorín, autor de la icònica escultura La mà del sol que simbolitza el premi principal, va planar sobre tota la cerimònia. A més d’estar present a través dels trofeus lliurats als guardonats, la seua obra va ser recordada amb l’exposició Temps a Altea, que continua instal·lada al Palau Altea, just a tocar de l’espai on se celebra la gala.
Durant un dels parlaments, Joan Borja va dedicar unes paraules especialment emotives a Azorín, remarcant que, gràcies a aquesta exposició encara penjada a les parets del Palau, era com si l’artista compartira la vetlada amb els assistents. El vincle entre l’obra plàstica d’Azorín i els Premis Altea, des dels primers anys del certamen, reforça la idea que el projecte va molt més enllà de la literatura estricta i abraça el conjunt de les arts.
La figura de Borja també va rebre un reconeixement explícit per part de l’organització. La regidora de Cultura, Pepa Victoria Pérez, li va lliurar un detall com a mostra d’agraïment, respecte i afecte per la seua tasca al llarg d’aquests deu anys, i el va qualificar de “persona clau” en la consolidació dels premis, tant pel treball de gestió com per l’impuls intel·lectual i comunicatiu.
En els discursos institucionals, el president de Caixaltea, Ignacio Ortiz, va remarcar el compromís de l’entitat amb la cultura i amb la llengua pròpia, i va presentar els Premis Altea com un reconeixement a l’excel·lència literària, però també com un estímul a l’emprenedoria cultural i a la implicació social. Ortiz va insistir que nits com aquesta fan evident la importància de comptar amb una entitat financera arrelada al territori.
L’alcalde d’Altea, Diego Zaragozí, va fer un repàs als deu anys de trajectòria del certamen i va tenir paraules d’agraïment per a tots els qui han presentat obres, per al personal organitzador i per a les institucions que han cregut en el projecte des del seu inici. Per a Zaragozí, els Premis Altea s’han convertit en un acte central del calendari cultural municipal i un espai per retre homenatge a les lletres valencianes.
En el tram final de la gala, l’alcalde va voler destacar el paper de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i, de manera especial, de la seua presidenta, Verònica Cantó, a qui va adreçar unes paraules de suport davant les dificultats polítiques que travessa la institució. Zaragozí va reivindicar la feina de l’Acadèmia i va lamentar qualsevol intent d’“asfíxia” d’un organisme que considera essencial per a la normalització lingüística.
Una xarxa institucional al servei de la cultura en valencià
A banda del suport de Caixaltea i de l’Ajuntament, els Premis Altea compten amb la participació de múltiples agents del teixit cultural valencià. Entre ells destaquen la Càtedra Enric Valor de la Universitat d’Alacant, la Universitat Miguel Hernández d’Elx, el Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert, el Col·legi Oficial de Bibliotecaris i Documentalistes, la Generalitat Valenciana i la Diputació d’Alacant.
La Universitat d’Alacant, en particular, ha volgut posar en relleu el fet que un dels seus professors, Enric Balaguer, haja sigut reconegut amb el Premi Carmelina Sánchez-Cutillas. Des de la institució acadèmica s’ha destacat que Tot allò que fa viure conjuga la mirada intel·lectual amb l’experiència personal en forma de dietari, amb la voluntat de captar “l’aire del nostre temps” i d’indagar en allò que resulta essencial per al benestar.
La col·laboració entre administracions locals, entitats financeres, universitats i organismes culturals ha fet possible que el certamen cresca en dotació, ressò i qualitat de les obres presentades. Aquesta aliança es tradueix, per exemple, en el compromís de la Direcció General de Cultura de la Generalitat Valenciana perquè els llibres guardonats arriben a totes les biblioteques públiques i agències de lectura del País Valencià.
Durant els parlaments, diversos representants institucionals van insistir en la idea que invertir en cultura no és un luxe, sinó una aposta estratègica per enfortir el teixit social, fomentar el pensament crític i donar visibilitat a la creació en valencià. En aquest sentit, els Premis Altea funcionen com un aparador on conflueixen veus emergents i autors amb trajectòries consolidades.
També es va remarcar el paper del jurat en les tres modalitats, format per especialistes en literatura, història i crítica cultural, que any rere any assumeixen una tasca de lectura i valoració de tots els originals, sovint amb nivells de qualitat molt ajustats, fet que demostra el bon moment que travessa la creació literària en valencià.
Després de deu edicions, els Premis Altea de Literatura i Investigació s’han consolidat com una cita imprescindible del calendari cultural valencià: un espai on es reconeix el talent literari, s’homenatja la memòria col·lectiva i s’enforteix una xarxa d’institucions i persones compromeses amb la llengua i la cultura. La combinació de rigor en els guardons, música en directe, recuperació patrimonial i implicació ciutadana fa que, any rere any, Altea torne a omplir-se de paraules, històries i projectes que miren al futur sense oblidar d’on venen.
