Fotografia: Xus González, perfil de Facebook.
Xus González va debutar a la literatura amb Abandonar el joc i va treure la seva segona novel·la el febrer passat. Titulada Un treball net, ha collit molt bones crítiques i ha tingut una gran acollida per part dels lectors. Jo només diré que, mancant mig any que em queda per llegir, la seva novel·la estarà sens dubte entre les millors. Aquest mosso d'esquadra nascut a Terrassa sap molt bé del que escriu i se n'ha marcat una història coral tan bona com de lectura endimoniada. Ha tingut a bé concedir-me aquesta entrevista on ens en parla i de diversos assumptes més. Li agraeixo moltíssim el temps i la gentilesa dedicats.
Xus González — Entrevista
- ACTUALIDAD LITERATURA: La teva segona novel·la, publicada el febrer passat, és Un treball net, que ha aconseguit molt bones crítiques. Què ens en pots explicar i d'on va sorgir la idea?
XUS GONZÁLEZ:Un treball net és una d'aquelles novel·les plenes de sorpreses, per la qual cosa comptar-hi molt més enllà del punt de partida suposa córrer el risc d'avançar informació als lectors. El seu punt de partida és, bàsicament, un atracament a un banc que acaba com el rosari de l'aurora; a partir d'aquí, coneixem els agents encarregats d'investigar el cas, entre els que es troben Sílvia Mercat i Saül Sanz (que a més de ser companys, també són parella sentimental), així com a un bon nombre de criminals les vides dels quals s'entrecreuen amb la investigació.
Com alguns ja ho saben, sóc mosso d'esquadra des de fa més de 18 anys, la majoria dels quals destinat a unitats de recerca. Des del punt de vista del policia, hi ha una sèrie de temes que realment em preocupen i sobre els quals sempre m'ha agradat reflexionar-hi. I aquests temes són l'origen de les meves novel·les. En el cas de Un treball net, aquest origen està en el fet de plantejar-me com es pot arribar a corrompre un policia… i fins a quin punt està disposat a arribar per cobrir-se les espatlles. Sí, ja sé que estic explicant molt més del que hauria de fer, però m'has preguntat per l'origen de la novel·la i, a més, les sorpreses no acaben només en això…
- AL: Pots recordar alguna de les teves primeres lectures? I el teu primer escrit?
XG: Les primeres lectures que recordo eren contes i llibres que obligaven a llegir a l'escola, com el Zoo de Pitus o Jim Bottom i Lucas el Maquinista. No obstant, la primera novel·la que em va impactar, i la veritat és que la vaig llegir molt jove, va ser deu Negrets d'Agatha Christie.
Pel que fa al meu primer escrit, reconec que van ser guions a la meva època de universitari, que per descomptat no van arribar enlloc. A nivell de novel·la, va ser anys més tard, i tampoc (de moment) ha arribat a bon port aquella història, encara que de tant en tant hi penso.
- AL: Un autor de capçalera? Pots triar-ne més d'un i de totes les èpoques.
XG: Són molts els autors que m'han marcat, però, per sobre de tots, aquell a qui torno cada cert temps per rellegir-lo, és Elmore Leonard. Els personatges de les novel·les, els diàlegs, l'acció i l'humor negre que domina tan bé… Em fascina.
- A EL: Quin personatge d'un llibre t'hauria agradat conèixer i crear?
XG: Doncs, posats a parlar d'Elmore Leonard, la veritat és que m'hauria agradat conèixer a Chili Palmer (Com conquerir Hollywood), encara que crec que jo, sent policia, no li hagués caigut gaire bé… També a Raylan Givens (Aviat), que és del gremi. M'encantaria crear un personatge com aquest.
- A EL: Alguna mania o costum especial a l'hora d'escriure o llegir?
XG: La veritat és que no tinc gaires manies. Per escriure, solc fer un primer esborrany a mà i després, en passar-ho a ordinador, ja començo a corregir. I després corregeixo i corregeixo i corregeixo, com tots. Cal ser exigent. Pel que fa a les lectures, m'agrada anar-hi alternant novel·la negra amb assajos, gairebé sempre de cinema, així com biografies.
- A EL: ¿I el teu lloc i moment preferit per fer-ho?
XG: M'agrada escriure al despatx de casa, on em puc concentrar bé, i en silenci. L'horari laboral i familiar no em donen molta treva, així que acostumo a escriure per la nit o per les matins quan treballo de tardes.
Llegir ja és una altra cosa. Sòl fer-ho per la nit, a la terrassa (si el temps ho permet) i fumant un cigar.
- A EL: Hi ha altres gèneres que t'agradin?
XG: La novel·la històrica, encara que si té una mica d'intriga, molt millor. També llegeixo màniga de samurais i còmics de superherois, encara que això va a ratxes.
- A EL: Què estàs llegint ara? I escrivint?
XG: Estic llegint Una flama misteriosa de Philip Kerr, ia punt d'iniciar una continuació de Un treball net.
- A EL: Com creus que està el panorama editorial i què et va decidir a tu per intentar publicar?
XG: A veure, el panorama editorial està difícil, per què ens enganyarem. Jo em considero un privilegiat per haver publicat a una editorial del nivell de Reservoir Books, i tot i així sento que costa molt arribar a un gran nombre de lectors, que la novel·la sigui visible, que es recomana.
El que a mi em va decidir intentar publicar va ser el fet de voler explicar històries policials amb els coneixements que jo tinc de la matèria en primera persona, buscant un realisme per sobre de l'efectisme, sense que per això la trama i l'entreteniment es veiessin afectats.
- A EL: Et està sent difícil el moment de crisi que estem vivint o podràs quedar-te amb alguna cosa positiva per a històries futures?
XG: És una època difícil, i sobretot incerta. I això es veu reflectit en el dia a dia dels policies, tant dels patrullers com dels investigadors. Ens topem amb situacions que no deixen de sorprendre'ns, i és degut al fet que les persones, en els moments més desesperats, actuen d'una manera completament imprevisible. I sí, és clar, de tot se'n treuen idees per a futures històries, per molt dures que siguin.