Una de les més sonades anècdotes de literats és la que va protagonitzar Miguel d'Unamuno en una de les seves conferències.
S'explica que, en aquesta conferència, algunes persones estaven prenent notes i que Unamuno va tenir la deferència de, arribat punt referir-se a Shakespeare llegint el seu nom tal com s'escriu per a un parlant de castellà per si de cas algú no sabia com escriure-ho.
- "Xaquespeare"-Va dir Unamuno-
I algú des del públic va corregir en to pedant com si Unamuno ho desconegués:
- "Shexpir"Doctor ...
A Unamuno no li va fer gràcia la pedanteria, sobretot en tant que donava a entendre que potser ell no sabés anglès.
Malgrat tot no va baixar de l'ase i va tornar a dir "Xaquespeare" de nou, i el espavilat va tornar a intervenir per corregir.
Llavors, cansat de la falta d'educació d'aquella persona, Unamuno va decidir demostrar que si estava llegint el cognom del gran literat anglès tal com sona en castellà és per un altre motiu diferent de la ignorància i perquè tots ho sabessin no va tenir altra ocurrència que mostrar-se contrariat davant la interrupció i prosseguir la resta de la conferència a anglès per a escarni de l'pedant que li havia estat tocant la nassos amb Shexpir ...
Més informació - Anècdotes literàries, entre la ficció i la història