Una història compartida (Plaza & Janés, 2023) és un llibre de Julia Navarro que abasta diversos gèneres. Des de l'assaig, la història i la crònica, fins a la biografia. Perquè es tracta d'un relat íntim en què l'escriptora espanyola reflexiona sobre el paper de la dona en la història i la influència que l'home ha tingut sobre ella.
Des d'un punt de vista femení es busca de manera prioritària trobar el lloc comú que permeti l'acostament entre homes i dones. Sent impossible ignorar més temps la dona, tampoc no es pot menysprear l'home. Aquest llibre és, per tant, un relat de trobada en la història en què participen els uns i els altres.
Una història compartida: un relat de trobada
A la recerca de la concòrdia
Una història compartida és un relat força personal de l'autora, un dels seus llibres més íntims al que Julia Navarro ha d'haver fet moltes voltes. Uneix reflexions, històries fictícies i altres reals de dones de la història. S'embarca en un viatge en què abans de res prima la concòrdia, encara que també la memòria i la justícia.
És un treball d'inclusió en una època en què alguns grups s'entesten a apartar l'altra meitat de la població. Però el cert és que elles no poden assolir una igualtat completa sense ells. Tornar a fer el mateix que s'ha fet a les dones durant tants anys és fer passos enrere que ni permeten veure la imatge completa ni possibiliten el reconeixement i l'autonomia veritable de la dona. Però això és una altra història.
Julia Navarro narra les vivències de dones amb cercles socials en què també hi havia homes, i alguns eminents (i viceversa). Cerca el punt de trobada entre la història compartida de dos sexes constantment separats per la subjugació del femení pel masculí al llarg de la Història. Una mica ridícul i paradoxal, ja que les dones i els personatges femenins abunden i sempre hi han estat, encara que la majoria de les vegades hagin estat oblidats, menyspreats o assenyalats en el mal sentit.
Amb ells, sense ells, per ells, davant d'ells
Així mateix, els grans personatges homes de la història han tingut la sustentació, la companyia o una contrapart femenina. Parla de Cleòpatra i també de Cèsar o Marc Antoni, de Frida Kahlo i Diego Rivera, d'Helena de Troia i de Paris, o d'escriptores tan transcendents com Simone de Beauvoir o Virgínia Woolf aparellades amb Jean-Paul Sartre i Leonard Woolf, respectivament. Per descomptat també trobem moltes altres escriptores, així com científiques, reines, personatges que van motivar canvis polítics i socials…
Les vides de les dones a la història anònima o intrahistòria, així com la Història en majúscules, han fluït paral·leles a les dels homes. El que passa és que les dones han suposat un impuls per a ells, i des de la posició contrària, aquests han coartat l'albir i les oportunitats de les dones en la majoria dels casos. Navarro, tot i això, no presenta això com un combat, sinó com una evidència que en les últimes dècades la societat està canviant més ràpid que mai. Encara falti molt encara, especialment als llocs on no hi ha un estat del benestar.
Julia Navarro reivindica el paper de la dona en el passat, però assumint una perspectiva conjunta que veu cap al temps present i futur. Com diu el subtítol, es tracta d'una visió des de tots els angles «amb ells, sense ells, per ells, davant d'ells», i amb un estil molt amè i commovedor, aprofitant per apropar-nos, a més del terreny polític, al món de la literatura, la filosofia, la ciència o l'art.
Conclusions
La companyia masculina que tenien les dones a la història les va influir de manera lògica. Aquest llibre és un homenatge i un pas important per conèixer fins a quin punt les van afectar els homes en el seu exercici com a professionals i en el seu desenvolupament humà. És un text interessant mesurat des del punt de vista de l'autora, que es val dels seus llibres, estudis i meditacions que comparteix amb els lectors en el seu desig de mostrar una història en què van cupir tots, encara que la majoria de vegades no sempre es veiessin representats igual. Una història compartida és un recorregut viu amb dones senzillament increïbles que es van obrir camí amb més travetes que copets.
Sobre l'autora
Julia Navarro (Madrid, 1953) és una periodista i escriptora coneguda per les seves novel·les eminentment històriques. Tot i que ha passat mitja vida analitzant l'actualitat espanyola i ha treballant per a diversos formats i mitjans com Europa Press, Cadena SER o COPE. Entre la seva obra també hi ha llibres periodístics i polítics que han revisat en profunditat la Transició espanyola.
Pel que fa a les seves novel·les, aquestes s'han publicat a desenes de països i Digues-me qui sóc (2010) ha estat adaptada a sèrie televisiva. Altres treballs de ficció són La Germandat del Sant Sudari (2004), Dispara, jo ja estic mort (2013), Tu no mataràs (2018) o De cap part (2021). Així mateix, entre els premis que ha rebut figuren el Premi Ciutat de Cartagena, el Premi Ciutat de Còrdova o el Premi Quéleer.