poemes cantats

Fer un repàs a totes i cadascuna de les cançons de tots i cadascun dels cantants actuals i anteriors a la nostra època és cosa molt difícil. El que no és tan difícil és adonar quantes cançons semblen poesia i de quantes poesies reconegudes i anònimes s'han fet cançó. la literatura i la música són arts que estan estretament lligats; tota cançó té alguna cosa de poesia i gairebé tota poesia podria fer-se cançó.

Avui volem repassar aquests tres poemes fets cançó. Us sonen?

«A un om sec», escrita per Antonio Machado i cantada per Serrat

«A un om sec» porta com a títol una cançó cantada pel conegut Joan Manuel Serrat i escrita gairebé íntegrament pel poeta espanyol Antonio Machado. Serrat agafa prestats molts més poemes d'aquest conegudíssim poeta sevillà: «Càntics», «La sageta», «Les mosques», «Plor i cobles a la mort de don Guido» y «Retrat». Totes són cantades en la dècada dels 70 pel cantant català.

A l'om vell, dividit pel raig
i en la seva meitat podrit,
amb les pluges d'abril i el sol de maig,
algunes fulles verdes li han sortit.

L'om centenari al turó ...
Un molsa groguenc
li llepa l'escorça blanquinosa
a el tronc corcat i polsegós.

Abans que et faci caure, om de l'Duero,
amb la seva destral el llenyataire, i el fuster
et converteixi en cabellera de campana,
llança de carro o jou de carreta;
abans que vermell a la llar, demà,
ardas d'alguna miserable caseta.

Abans que el riu fins a la mar et empenta
per valls i rodolons,
om, vull anotar a la meva cartera
la gràcia de la teva branca verdecida.

El meu cor espera
també cap a la llum i cap a la vida,
un altre miracle de la primavera.

«Abans d'estimar-te, amor», escrita per Pablo Neruda i cantada per Pedro Guerra

«Abans d'estimar-te, amor» va ser la poesia triada de el xilè Pablo Neruda pel cantant espanyol Pedro Guerra. Un poema romàntic on els hi hagi i d'una delicadesa i bellesa extremes. Pedro Guerra no és l'únic que s'adona de les possibilitats de les lletres escrites per Neruda. Són molts altres artistes els que canten els poemes de el xilè. Entre ells estan el mort Antonio Vega que va cantar aquell de «No et vull sinó perquè t'estimo», «Oda a la guitarra» per Vicente amigo, «Em pentina el vent els cabells» cantada pel flamenc Miguel Poveda o «A callar» per la mexicana Julieta Venegas.

Abans d'estimar-te, amor, res era meu:
vaig vacil·lar pels carrers i les coses:
res comptava ni tenia nom:
el món era de l'aire que esperava.

Jo vaig conèixer salons cendrosos,
túnels habitats per la lluna,
hangars cruels que s'acomiadaven,
preguntes que insistien en la sorra.

Tot estava buit, mort i mut,
caigut, abandonat i ha perdut,
tot era inalienablemente aliè,

tot era dels altres i de ningú,
fins que la teva bellesa i la teva pobresa
van omplir la tardor de regals.

«Terra lluna», escrita per Mario Benedetti i cantada per Eugenia León

Mai deixaré d'aplaudir les lletres de l'uruguaià Mario Benedetti i aquest poema titulat «Terra Lluna» no anava a ser menys. El mateix pensaria Eugènia Léon quan en la dècada dels 80 va decidir cantar-la. Altres poemes de Benedetti que van ser cantats són: «Fem un tracte», «Defensa de l'alegria» y «El sud també existeix», Els tres en la veu de Joan Manuel Serrat o «T'estimo» y «Encara» per Nacha Guevara.

Quan em cansi la rutina
que em ultrajen i em robin,
quan em cansi d'aquesta ruïna
em mudaré a la Lluna jove

Oh! Terra-Lluna, Terra-Lluna,
em poso avui les ales d'or
i cel amunt, com meteor,
me'n vaig.

Oh! Terra-Lluna, Terra-Lluna,
enrere va quedar la sort gossa,
enrere els morts i la guerra,
Adéu!

Alguna vegada la meva vida quieta
veurà esclatar en el passat
la meva trista i càndid planeta
que es va creure civilitzat.

Oh! Terra-Lluna, Terra-Lluna,
món caòtic i podrit,
des d'aquí dalt m'acomiado
Adéu!

"Em pentina el vent els cabells", escrita per Pablo Neruda i cantada per Miguel Poveda

Escoltar aquests versos en el to flamenc tan característic de Miguel Poveda és una autèntica bellesa. Miguel Poveda canta des bulerías fins cobles, I encara que la seva carrera musical ha progressat bastant, encara de tant en tant dedica alguna de les seves composicions a versos antics.

Em pentina el vent els cabells
com una mà maternal:
obro la porta de l'record
i el pensament se me'n va.

Són altres veus les que porto,
és d'altres llavis la meva cantar:
fins a la meva gruta de records
té una estranya claredat!

Fruits de terres estrangeres,
onades blaves d'un altre mar,
amors d'altres homes, penes
que no m'atreveixo a recordar.

I el vent, el vent que em pentina
com una mà maternal!

El meu veritat es perd en la nit:
no tinc nit ni veritat!

Estès enmig de camí
han de trepitjar-me per caminar.

Passen per mi els seus cors
ebris de vi i de somiar.

Jo sóc un pont immòbil entre
el teu cor i l'eternitat.

Si em morís de sobte
no deixaria de cantar!

 "T'estimo", escrita per Mario Benedetti i cantada per Nacha Guevara

Com dèiem anteriorment, Nacha Guevara també ha estat una de les cantants afortunades a posar veu i ritme als poemes de Benedetti. Entre diversos, vam triar aquest per la bellesa de la seva lletra.

Les teves mans són la meva carícia
els meus acords quotidians
t'estimo perquè les teves mans
treballen per la justícia

si et vull és perquè sos
el meu amor meu còmplice i tot
i al carrer colze a colze
som molt més que dos

els teus ulls són la meva conjur
contra la mala jornada
t'estimo per la teva mirada
que mira i sembra futur

la teva boca que és teva i meva
la teva boca no s'equivoca
t'estimo perquè la teva boca
sap cridar rebel·lia

si et vull és perquè sos
el meu amor meu còmplice i tot
i al carrer colze a colze
som molt més que dos

i per la teva cara sincer
i el teu pas vagabund
i el teu plor pel món
perquè sos poble t'estimo

i perquè amor no és aurèola
ni càndida moralitat
i perquè som parella
que sap que no està sola

et vull al meu paradís
és a dir que al meu país
la gent visqui feliç
encara que no tingui permís

si et vull és perquè sos
el meu amor meu còmplice i tot
i al carrer colze a colze
som molt més que dos.

 "Paraules per a Júlia", escrita per José Agustín Goytisolo i cantada pel grup Els Suaus

Des que Paco Ibañez versionarà aquestes lletres de l'escriptor Goytisolo, són molts els grups que s'han sumat a versionarla. Si t'agraden Los Suaves, t'agradarà la seva versió que li fa a aquest gran poema: "Palabras para Julia".

Tu no pots tornar enrere
perquè la vida ja t'empeny
com un udol interminable.

Filla meva és millor viure
amb l'alegria dels homes
que plorar davant d'un mur cec.

Et sentiràs acorralada
et sentiràs perduda i sola
potser voldràs no haver nascut.

Jo sé molt bé que et diran
que la vida no té objecte
que és un assumpte desgraciat.

Llavors sempre recorda't
del que un dia jo vaig escriure
pensant en tu com ara penso.

Un home només una dona
així presos d'un en un
són com pols no són res.

Però quan jo et parlo a tu
quan t'escric aquestes paraules
penso també en altres homes.

El teu destí està en els altres
teu futur és la teva pròpia vida
la teva dignitat és la de tots.

Altres esperen que resisteixis
que els ajudi la teva alegria
la teva cançó entre les seves cançons.

Llavors sempre recorda't
del que un dia jo vaig escriure
pensant en tu com ara penso.

Mai et lliuris ni t'apartis
costat de camí mai diguis
no puc més i aquí em quedo.

La vida és bella ja veuràs
com a malgrat tot
tindràs amor tindràs amics.

Per la resta no hi ha elecció
i aquest món tal com és
serà tot el teu patrimoni.

Perdona no sé dir-te
res més però tu comprèn
que jo encara estic en el camí.

I sempre recorda't
del que un dia jo vaig escriure
pensant en tu com ara penso.

"No tornaré a ser jove", versos escrits pel poeta Jaime Gil de Biedma i cantats per Loquillo

Jaime Gil de Biedma escriuria aquest poema, "No tornaré a ser jove" entre molts altres en el seu llibre "Les persones de l'verb". A Loquillo li va agradar i va decidir versionarla fa molts anys (més de 20) ... Tot i que no és l'últim, Miguel Poveda també l'ha cantat.

Que la vida anava de debò
un ho comença a comprendre més tard
com tots els joves, jo vaig venir
a portar-me la vida per davant.

Deixar empremta volia
i marxar entre aplaudiments
envellir, morir, eren tan sols
les dimensions del teatre.

Però ha passat el temps
i la veritat desagradable treu el cap:
envellir, morir,
és l'únic argument de l'obra.

Esperem que hagueu gaudit tant dels versos com de la música. Si us agraden aquest tipus d'articles en què combinem les dues arts: literatura i música, només heu de dir-nos-i estarem encantats de portar-vos noves versions, molt més actuals i d'escriptors estrangers. Coneixes més poemes cantats que vulguis compartir amb nosaltres?