Tipus de poesies
La poesia és un gènere literari que s'aboca a expressar un sentiment, una idea o una història. Ressalta per una qualitat estètica que, gairebé sempre, cerca fomentar la bellesa. Aquesta representació es duu a terme a través de la paraula, de la mà de la prosa o el vers. Alhora, hi ha diversos tipus de poesies, els quals estan definits pel seu estil, temàtica, i recursos.
Tot i que la poesia modernista i postmodernista ha procurat la generació de textos més lliures, i ha donat lloc a gèneres com el realisme brut, en general, aquest art utilitza elements com la musicalitat, la mètrica i la rima amb la finalitat de transmetre coneixement, sensacions i emocions duna manera bonica. En aquest article abordarem els tipus de poesia més destacats.
Diferències entre la prosa i el vers
Abans de desglossar el punt central, cal aclarir la principal divisió dels gèneres poètics, doncs, en depenen les variacions que vindran a continuació. Per començar, la poesia en prosa no segueix una estructura mètrica, no sempre rima, i es pot escriure fent ús d'un llenguatge més natural que, alhora, se sol sentir proper per als lectors que en gaudeixen.
Per la seva banda, la manifestació poètica en versació pròpiament dita és molt més formal. Segueix una mètrica específica i pren en compte el ritme de les frases. Igualment, és més elaborada i el més comú és que rimi —excepte en excepcions com la rima lliure o blanca—, permetent en les seves terminacions tant consonàncies com assonàncies, segons sigui el cas de la forma establerta o el gust del poeta.
4 tipus de poesia més ressaltants
1. Poesia lírica
Aquest tipus de poesia té els seus orígens a l'Antiga Grècia. Com a forma poètica, se centra en l'expressió dels pensaments, els sentiments i les emocions del poeta. A la lírica sol aparèixer una gran varietat de figures literàries o retòriques, com l'el·lipsi, la hipèrbole o la ironia. Així mateix, hi pertanyen subgèneres com l'oda, l'epigrama o l'elegia. De la mateixa manera, se'l tendeix a anomenar poesia romàntica.
Exemple
“Soneto”, de Lope de Vega
«Un sonet em fa fer Violant,
que en la meva vida m'he vist en tant de compromís:
catorze versos diuen que és sonet,
burla burlant van els tres davant.
«Jo vaig pensar que no trobés consonant
i estic a la meitat en un altre quartet;
mes si em veig en el primer tercet,
no hi ha cosa en els quartets que m'espanti.
«Pel primer tercet vaig entrant,
i sembla que vaig entrar amb peu dret,
doncs fi amb aquest vers li vaig donant.
«Ja sóc al segon, i encara sospito
que vaig els tretze versos acabant:
compteu si són catorze: ja està fet (…)».
2. Poesia èpica
Narra vivències històriques, heroiques o mitològiques, així com esdeveniments significatius o rellevants, servint per donar a conèixer creences, personatges o esdeveniments determinats. De la mateixa manera, sol tenir un to grandiloqüent, versos extensos, mètrica enquadrada i ritmes rígids.
Exemple
Fragment de “L'Odissea”, d'Homer
«Arriba aquí, dels danous honor, gloriosíssim Ulisses,
de la teva marxa refrena l'ardor per sentir el nostre cant,
perquè ningú en el seu negre vaixell passa aquí sense que atengui
a aquesta veu que en dolçors de mel dels llavis ens flueix».
3. Poesia dramàtica
Comparteix elements amb el teatre, sent més semblant a un text per ser representat que a un poema per ser llegit. Així mateix, avança a través dels monòlegs o diàlegs dels personatges.
Exemple
Fragment de “Romeu i Julieta”, de William Shakespeare
«Ai, Romeu, Romeu!
Per què ets tu Romeu?
Nega el teu pare i refusa el teu nom;
o, si no vols, jura que m'estimes,
i deixaré de ser una Capuleto».
4. Poesia bucòlica
Aquesta forma poètica té preferència pel vers, i relata esdeveniments relacionats amb els enllaços amorosos que tenen lloc al camp. A la poesia bucòlica es persegueix la creació d'un ambient idíl·lic i harmoniós. D'altra banda, li pertanyen altres subgèneres, com ara la pastorel·la, l'idil·li i l'ègloga.
Exemple
Fragment d'“Èglogues tirsis”, de Virgili
«Cada any t'ofereixo, oh Príapo!, un cantaret de llet i aquestes coques,
i no has d'esperar més de mi,
doncs només em guardes un pobre hort.
«Fins ara no t'he pogut llaurar més que de marbre;
però si abunden les cries al meu bestiar, seràs d'or».
Altres tipus de poesia
Poesia satírica
Utilitza l'humor, la ironia i la burla per criticar o ridiculitzar persones, costums, situacions o sistemes polítics. Aquesta pot adoptar diverses maneres, des de versos lliures fins a formes més rígides, com el sonet. En podrien ser exemples «Les sàtires» de Juvenal i «Don Juan», de Lord Byron.
Poesia elegíaca
Expressa sentiments de tristesa o lament, especialment relacionats amb la mort o la pèrdua. En principi, era escrita en dístics elegíacs —una combinació d'hexàmetre i pentàmetre—. Tot i que es continua creant a través d'aquest esquema, els poemes moderns que s'associen amb l'elegíaca poden variar. Un exemple d'aquesta variant podria ser “Elegia a Ramón Sijé”, de Miguel Hernández.
haiku
És una forma de poesia japonesa que captura un moment fugaç de la natura, les emocions o les experiències humanes. A més, es caracteritza per ser breu i concisa. La seva estructura consisteix en tres versos amb un esquema de 5, 7 i 5 síl·labes. Pel que fa a l'haiku, el seu exponent més famós és Matsuo Bashō.
Poesia visual o cal·ligrama
Es tracta d´una forma particular de poesia on es combinen les figures i les paraules, creant imatges a partir de textos poètics. En aquest cas, l'estructura és lliure, ja que la disposició del poema és el que dóna forma a la imatge. Per exemplificar aquest art és possible recórrer a obres com Els cal·ligrames de Guillaume Apollinaire.
Poesia surrealista
Explora el que és irracional, el subconscient i els somnis, trencant amb la lògica i el sentit comú. Aquest tipus de poesia tendeix a ser lliure, a més de tenir una forta càrrega simbòlica i visual. Un exemple n'és «Els cants de Maldoror» de Lautréamont.
Poesia concreta
El seu estil fa recordar els cal·ligrames. Se centra en l'aspecte visual del poema, on el significat pot estar de la manera que adopta el text a la pàgina. La seva escriptura pot ser lliure i prioritza la disposició gràfica sobre la mètrica o la rima. Un bon exemple resideix a les obres d'Eugen Gomringer i Augusto de Campos.